Del Majestic al Quebec?

L’antany molt honorable president de la Generalitat Jordi Pujol signà ahir un editorial que podria ser una fita pel camí del catalanisme. L’expresident sembla ser que ja no és l’home dels pactes dels vuitanta ni dels noranta: el regust de la majoria absoluta d’Aznar, el procés estatutari i la sentència del Constitucional – és a dir, la darrera dècada - han evidenciat que la idea “Vicenç Vives /Espriu”, regenerar Espanya, ja no és vigent i la nova empresa del catalanisme passa pel dret de decidir. Però lluny del característic “tot i que” del seu delfí, aquesta vegada Pujol posa un exemple clar: el Quebec del 1995.

Les democràcies occidentals han vist poquíssimes secessions: Noruega (1905), Islàndia (1918) i Irlanda (1922);  el Québec és probablement el cas que més s’acosta a Catalunya, juntament amb Escòcia, pel que fa les nacions sense estat industrialitzades. Però el Canadà no és Espanya, ni el Quebec és Catalunya podria haver dit Pujol; el camí dels quebequesos fou en certa manera similar al que segueix el catalanisme però amb certs matisos.

A. Cafè per a tothom canadenc. Sí, la província francòfona també va veure com el 1982 Canadà oblidava el pacte confederal entre anglòfons segellat el 1867, per uniformitzar la federació i dotar-la d’una Carta de Drets i Deures comuna. Mentre el líder quebequès, René Lévesque, dormia, Pierre Eliott Trudeau esmenà el text constitucional sense el suport de Quebec i el Tribunal Constitucional hi donà el vist-i-plau.

El catalanisme, però, mai ha considerat l’orígen de l’Estat espanyol com un pacte entre pobles fundadors sinó com una imposició per les armes del poble castellà el 1714. Tot i així per alguns, potser pel mateix president Pujol, la Transició podria ser considerat el pacte que ara està en joc.

B. Intent de reforma. Quan a principis dels noranta es celebraren diverses convencions, Llac Meech i Charlottetown, per esmenar la Constitució, s’evidencià el fracàs de l’Estat canadenc per satisfer les aspiracions de la província francòfona i reconèixer la seva identitat nacional. D’aquell període en sorgiren molts independentistes, com ara el que fou líder del Parti Québécois, Lucien Bouchard.

La Constitució espanyola no s’ha intentat reformar mai. No obstant, Catalunya disposa d’un Estatut d’Autonomia que no té el Quebec, i aquest sí que s’ha reformat amb les conseqüències ja esmentades. A més a més, el consens per la reforma estatutària fou molt més alt que el que promogué el rebuig dels acords de Meech i Charlottetown al Quebec.

C. El referèndum. La consulta del juny del 1995, fou fruit d’un pacte entre partits (PQ, BQ i ADQ) i el redactat de la pregunta proposava una darrera oferta de partenariat econòmic al Govern canadenc. Malgrat que les normes de la campanya i les condicions de la celebració foren pactades amb anterioritat el Govern federal les vulnerà per alterar el cens i obtenir un finançament més enllà del permès durant la campanya electoral. El resultat, favorable al No per 50.000 vots, tingué un impacte demolidor sobre l’independentisme quebequès. A més a més, el govern canadenc passà una llei al cap de cinc anys, la Clarity Act, que l’autoritza per determinar la pregunta d’un hipotètic proper referèndum.

Situar-se a l’escenari quebequès seria un gir històric del catalanisme. A diferència del Quebec del 1995, Catalunya no té plenes competències per convocar un referèndum, la pregunta ha de passar per Madrid. Pujol recomana prudència evocant un referèndum que s’ha d'”esperar construïnt país”, però qui convocarà el poble català a les urnes si no ho fa un president de la Generalitat?

El camí del Majestic al Québec no és asfaltat i fa volta.

Etiquetes

8 comentaris

  • Tweets that mention Del Majestic al Quebec? – Ara.cat — Topsy.com

    26/01/2011 19:17

    […] This post was mentioned on Twitter by El Pati Descobert and Xavier Martí Torrent, El Pati Descobert. El Pati Descobert said: Nou post al PatidelsTarongers: Del Majestic al Quebec? http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2011/01/26/del-majestic-al-quebec/ […]

  • enric olivé

    26/01/2011 19:26

    President Pujol = el CID CAMPEADOR català !!

  • Toni Toluges

    27/01/2011 14:58

    Sr. Sanjaume, una vegada mes s’ha demostrat el baix nivell del periodisme catala. Segons la premsa, el Sr. Pujol s’havia declarat independentista. Avui, ell mateix ho ha desmentit.

    Amb tot, com que vaig passar una estona de la nit analitzant l’editorial i ja esta escrit, no resisteixo la tentacio de postejar la meva lectura. Em sembla que igualment serveix per a entendre el recorregut argumental que fa el Sr. Pujol per arribar al Quebec:

    La veritat es que trobo l’editorial de Jordi Pujol, confus, pero despres de llegir-lo amb deteniment no dedueixo que s’hagi passat a l’independentisme, com tota la premsa diu. Mes aviat dedueixo que, per inviabilitat de la independencia, no veu altra sortida que ser el Quebec espanyol o el final col.lectiu de Catalunya.

    “Podria passar” que ens trobessim amb la disjuntiva d’Espanya o la independencia. I aixo perque el projecte Vicens Vives/Espriu “ha fracassat” i per tant, l’alternativa “nomes podria ser” la independencia, comença dient l’editorial. Pero si el projecte Vicens Vives/Espriu ja ha fracassat (present), per que posa en condicional (podria passar, podria ser) la disjuntiva i l’alternativa? Al meu entendre, perque podria ser que no calgues plantejar-se la disjuntiva.

    El nacionalisme catala era autonomista i “tenia arguments” per refusar l’independentisme: creia possible una autonomia que garantis politicament i administrativament un sostre alt, economicament viable i amb garantia identitaria. “Ara ja no en te” d’arguments politics/sentimentals/economics per refusar l’independentisme… pero en te d’altres: Ara son de “viabilitat”, perque “l’opcio independentista es de dificil realitzacio”, continua l’editorial. Es a dir, arguments de caracter intern per a refusar l’independentisme ja no n’hi ha, pero intueixo que la referencia a la “dificil realitzacio” es de caracter extern. No seria la primera vegada que el Sr. Pujol afirma que Europa mai acceptaria la secessio de Catalunya.

    El “cafe para todos” fou un error, pero “potser hi hauria la possibilitat de redreçar aquesta situacio” admetent que “Cataluña es el Quebec de Espanya”. En el seu moment hauria estat una “bona solucio”, pero, “ara es possible?”. Si fos possible, entre la independencia o “ser el Quebec espanyol” molta gent votaria Quebec, acaba afirmant l’editorial. Al meu entendre, aquesta seria la rao del “podria ser” (condicional) de l’inici. Si encara fos possible ser el Quebec espanyol, no hi hauria rao per plantejar-se el dilema d’Espanya o independencia.

    Resum: El Sr. Pujol no veu viable la independencia, no tant per l’oposicio d’Espanya (que tambe, naturalment) sino, sobretot, per l’oposicio internacional. I l’unica alternativa al final col.lectiu de Catalunya seria el Quebec. I no hi veig cap rao per creure que el president Mas pensi diferent.

    Per cert, la Constitucio espanyola es va modificar el 1992 per adaptar-la al Tractat de Maastrich, que obliga a que els ciutadans de la UE residents Espanya puguin presentar-se/votar a les eleccions municipals (art. 13.2).

  • Janaye

    31/07/2011 1:04

    Heck yeah this is exactly what I ndeeed.

  • jryfatoaq

    31/07/2011 11:36

    erCm0E pdosemelaint

  • khlkvnr

    31/07/2011 16:36

    mRieAr , [url=http://wiavonumvuvd.com/]wiavonumvuvd[/url], [link=http://jbeyntwtmksg.com/]jbeyntwtmksg[/link], http://tpbceljgbmgb.com/

  • efbrcoqh

    02/08/2011 9:25

    nlooCe zotlzsmuckhd

  • gzicdsyvwxv

    02/08/2011 14:20

    1AxMyw , [url=http://eodqutyjsggi.com/]eodqutyjsggi[/url], [link=http://ouqtuqwrxabp.com/]ouqtuqwrxabp[/link], http://zrrdqluczuvs.com/

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús