País Valencià: parlem-ne

pv.jpgLa setmana passada un parell d’articles apareguts al diari Ara posaven sobre la taula un debat que, malgrat estar en un estat de letargia semiconstant, de tant en tant apareix, un senyal inequívoc que el tema no està encara resolt. Estem parlant, ni més ni menys, de les relacions entre el Principat i el País Valencià. David Miró publicava en un article que titulava “De països i catalans” (reproduït a El Racó Català aquí, i amb una extens debat posterior) una crítica molt exhaustiva a la possibilitat que la Solidaritat Catalana de Joan Laporta es presentés a les eleccions autonòmiques del proper mes de maig al País Valencià. Dos dies més tard l’article era en bona mesura subscrit pel mallorquí Sebastià Alzamora, amb un article titulat “Som unes quantes nacions”.

La situació política al Principat i al País Valencià és arxiconeguda per tots els nostres lectors. En poques paraules, mentre que el nacionalisme –no necessàriament independentista– és i ha estat hegemònic a Catalunya i té una forta capacitat per modular l’agenda pública tant a nivell institucional com civil, en el País Valencià el moviment nacionalista ha tingut històricament moltes dificultats per entrar a les Corts. En aquesta legislatura que ara s’acaba, el Bloc Nacionalista va concórrer amb coalició amb EUPV sota les sigles de Compromís del País Valencià per tal de superar l’exigent llindar electoral del 5% per entrar a les Corts valencianes i va aconseguir finalment introduir 2 representants a les Corts Valencianes. Tanmateix, la confrontació ben aviat va irrompre en les files de Compromís, de manera que és totalment improbable que repeteixin la mateixa coalició en les eleccions de maig.

El principal partit nacionalista valencià ha estat el Bloc Nacionalista Valencià. Creat a imatge i semblança del Bloque Nacionalista Gallego (BNG) va aglutinar les principals forces polítiques progressistes i nacionalistes valencianes sota una única sigla. La seva sort electoral ha estat més aviat minsa –a excepció potser de les eleccions municipals– i la seva clarividència ideològica, sovint posada en qüestió. Tal i com bé ens recorda Josep Merlo, secretari d’organització del Bloc en el número 1389 del setmanari El Temps (pp. 38), de 25 de gener del 2011, el Bloc no aposta pels Països Catalans “sinó per un País Valencià lliure i sobirà”. Cada cop més el Bloc ha anat deixant enrere els principis fusterians per abraçar una nova “tercera via” reconciliadora amb els sectors menys radicals del secessionisme lingüístic, que inclou la cessió en elements tant simbòlics com ara acceptar la fins aleshores sempre criticada senyera amb fons blau.

Amb tot, el catalanisme al País Valencià sembla que cada cop ha anat quedant més orfe de referents polítics i sempre aixoplugat sota el paraigües del Principat. En aquest sentit, ERPV no ha acabat d’arrelar al territori, i malgrat que les seves bases i els seus líders són valencians, aquest partit sempre ha donat una imatge d’excessiva subjugació al seu homònim a Catalunya, ERC. Però la recent presentació de Solidaritat per la Independència al País Valencià posa sobre la taula un altre cop el debat de quin ha de ser el paper de Catalunya en la implantació d’un partit polític netament independentista i amb visió de Països Catalans. Un desplegament com el que propugna SI al País Valencià és la millor manera? Aterrar en un hotel de València i desplegar tots els teus representants al Parlament de Catalunya és una bona estratègia, per molt que Alfons López-Tena i fins i tot l’Isabel Clara Simó siguin valencians? Quina reacció genera aquesta presentació sobre determinats sectors propers al nacionalisme valencià?

I en aquest sentit, l’opinió de qui escriu coincideix plenament amb els dos articulistes abans mencionats: la situació política al País Valencià és suficientment complicada com perquè es pugui anar jugant a presentar candidatures externes des de fora del propi país. Hi ha molta gent que treballa des de la base al País Valencià amb uns principis ideològics molt clars (Escola Valenciana, ACPV, la CAL amb el Correllengua, etc.); la intromissió de partits amb presència exclusivament al Principat no pot ser entesa més que una nova forma de paternalisme que, a llarg termini, no pot donar resultats favorables. I més, si és té en compte el sistema bipartidista casi perfecte que hi ha instal·lat al País Valencià i l’exigent llindar electoral del 5% per entrar a les Corts Valencianes.

Amb tot, això no deixa de ser un punt de vista emès des del mateix Principat. Arguments a favor de la presència de SI al País Valencià també s’han presentat, i ha estat precisament un valencià, Josep Guia, el qui més va insistir en la presentació del partit al sud. Així doncs, el debat queda obert i qualsevol opinió sobre el tema serà benvinguda!

Etiquetes

12 comentaris

  • País Valencià: parlem-ne « El Pati Descobert

    05/02/2011 20:31

    […] [continuar llegint a El Pati dels tarongers] LikeBe the first to like this post. […]

  • Jordi Solà i Ferrer

    05/02/2011 21:26

    Trobo que és fora de lloc considerar candidatures externes al propi país les que fan valencians que volen poder tenir una opció valencianista fusteriana (i independentista).

    Pot semblar més o menys adequat que hi siguin però parlem de partits muntats per valencians que no comparteixen el punt de vista del David Miró, no de paracaigudistes d’un altre país.

  • Tweets that mention País Valencià: parlem-ne – Ara.cat — Topsy.com

    05/02/2011 21:33

    […] This post was mentioned on Twitter by Laura Santacruz, El Pati Descobert. El Pati Descobert said: "País Valencià: parlem-ne". Nou article a El Pati dels Tarongers sobre la presentació de SI al PV. @diariARA http://t.co/iWaw8zm […]

  • Rosa Peris

    06/02/2011 11:30

    Com ja han comentat al Facebook, Compromís té 4 diputats a les Corts Valencianes, dos del Bloc i dos d’Iniciativa del Poble Valencià, partit escindit fa a penes dos anys d’Esquerra Unida. I si no m’equivoque, sí que es presentaran junts a les eleccions de Maig.
    http://alexraga.wordpress.com/les-diputades-amb-iniciativa/
    http://corts.bloc.ws/WordPress/?page_id=5

  • Marc Guinjoan

    06/02/2011 12:56

    Jordi, no les considero externes perquè com comento són persones del propi País Valencià les que les creen. Amb tot, crec qeue cal diferenciar molt entre ERPV i Solidaritat: ERPV té un llarg historial de treball de base al PV (com es pot comprovar en aquest link: http://www.google.de/url?sa=t&source=web&cd=4&ved=0CC0QFjAD&url=http%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FEsquerra_Republicana_del_Pa%25C3%25ADs_Valenci%25C3%25A0&ei=_ItOTZbuPMH2sgaV0NmQDQ&usg=AFQjCNFIqLG4aWl06Y14deq5yja9_RBiOw) mentre que en el cas de Solidaritat, per bé que la persona que ha estat el detonant per la seva presentació al sud fos un valencià, la força i les persones que aporten van venir de Catalunya…
    gràcies pel comentari!

  • Xavier Vàzquez

    08/02/2011 14:55

    Marc!

    T’oblides de la gent que des de sempre ha estat treballant l’independentisme dels Països Catalans des del País Valencià.

    La gent que tenim una altra manera de funcionar i que (no en aquestes, sí a les properes) presentarem CUP a les municipals d’alguns pobles. Impulsades des de la base independentista, sense supeditació al Principat.

    És un camí llarg, però serà l’únic que funcionarà.

    Tot el que sigui sucursalisme no funcionarà.

  • Marc Guinjoan

    09/02/2011 10:23

    Xavi, tens raó, és evident que hi ha gent que ha estat treballant des de la base amb una idea de Països Catalans molt clara. Però també és evident que si la CUP té dificultats per implantar-se al Principat, és molt probable que la seva implantació en el PV, més conservador, sigui encara més complicada. Però bé, és evident que experiències de caràcter “fusterià” que sorgeixen de base n’hi ha, i el moviment de l’esquerra independentista al País Valencià n’és un dels principals exponents.

  • Xelo Roig Oltra

    22/02/2011 23:41

    Soc valenciana , però visc a Sant Cugat (Barcelona). A catalunya he votat convençuda al Laporta perque crec que ja esta be d’anar arreplegant les molletes que ens deixen . De ben lluny sense voler ofendre a ningu , els Catalans i aixina ho pense de tots els paisos catalans, som diferents , ens han volgut canviar i encara no ho han aconseguit . Però a Valencia som els valencians els que hem de construir el nostre pais , hem de retrobar-nos a nosaltres i som nosaltres els que hem de fer reeixir el nostre amor propi , no crec que siga bo que vinguen a ajudar gent del Principat encara que siga amb bones intencions . El valencians ho farem a la nostra manera i ho farem molt be . El 26 de març a la manifestació hauriem de quedar-nos allà els dies que faça falta (com han fet els nostres germans arabs ) fins que dimitixquen els que tinguen que dimitir .

  • Jacie

    30/07/2011 21:16

    At last! Somoene who understands! Thanks for posting!

  • bopdedhnkz

    02/08/2011 10:47

    IIMdkh odfkwhctoiaq

  • ekutkb

    02/08/2011 14:42

    2VXXTg , [url=http://vatejbynjmhn.com/]vatejbynjmhn[/url], [link=http://lsenvgclwixg.com/]lsenvgclwixg[/link], http://oiufgwaiiarz.com/

  • ._.xdd…

    15/04/2013 5:45

    basura

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús