La nova etapa del CEO

logo.gif.jpg Amb el nomenament de Jordi Argelaguet com a director, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) començarà una nova etapa. Com tots els nous períodes, s’obre un procés de canvi i de reflexió per la institució catalana, encarregada de la producció d’enquestes polítiques i socials, a més d’una multitud de temes diversos d’interès ciutadà i acadèmic. De moment el principal canvi es produeix en l’adscripció de l’organisme: ha passat del Departament d’Economia a Presidència. Adscrit a Economia després de la polèmica de les enquestes del 2003, el CEO s’adscriu ara a Presidència (no sabem si per quedar-s’hi) a l’espera que CiU canviï la llei -si finalment ho fa- que regula l’organisme.

Atès que alguns membres d’El Pati treballen amb enquestes i, a més, ens interessa tot allò que sigui posar Catalunya a escrutini empíric, ens agradaria aportar algunes idees i fer referència a la nova etapa del CEO. Se’ns entengui: més enllà de les qüestions legals i purament polítiques, posem en escrit algunes qüestions que, en la nostra modesta opinió, l’organisme català hauria de tenir en compte o posar sobre la taula per reflexionar:

1. Objectivitat. Les enquestes s’utilitzen com a instrument polític i, si es fa amb elegància, ja és bo que es faci. Força el ciutadà a informar-se, a destriar el gra de la palla i a veure quin líder polític ha exagerat en la seva interpretació. A diferència del que pensen molts, la neutralitat en les enquestes és difícil i la seva interpretació no és senzilla perquè cal tenir molts elements sobre la taula i fer-ho escrupolosament. Molts cops no hi ha ni consens en la “comunitat científica”. Això no vol dir, però, que s’utilitzi un prisma científic per interpretar les enquestes a favor de tesis personals. Per exemple, durant les rodes de premsa dels últims dos anys s’insistia fins la sacietat que “el vot en blanc és el tercer partit de Catalunya”, donant a entendre que la suposada majoria d’un determinat partit era més producte d’un estat d’instatisfacció general que d’un moviment de canvi de fons. Tothom que té un mínim coneixement d’enquestes sap que la manifestació del vot en blanc és sinònim de moltes coses, d’insatisfacció o desafecció, però també de dubte, desconeixement o manca d’informació. Les cabrioles interpretatives sempre són perilloses.

2. Innovació i risc. El CEO és, a dia d’avui, unes (quantes) passes enrere del seu homòleg espanyol, el CIS. La institució espanyola d’enquestes té una llarga història, un fort pedigrí i un pressupost més elevat. Tanmateix, això no treu que el CEO no aposti per fórmules imaginatives i apostes ambicioses. Això inclou també la capacitat de modificar els qüestionaris i d’introduir nous elements d’anàlisi de forma constant. La rigidesa en ciències socials no aporta res. La catalana és la societat que més enquestes produeix (públiques i privades) de l’Estat i que constantment s’està autointerrogant. Cal buscar sinèrgies i aprofitar el dinamisme i les noves tecnologies.

3.Bases de dades. En aquesta línia, i com va fer el CIS, l’obertura de les bases de dades a la societat seria un gran canvi. El secret estadístic és l’argument emprat per no fer-ho. Però aquest mateix argument es pot aplicar a les bases de dades del CIS. No només això: si es pateix per la vulneració de la personalitat, només cal eliminar les variables clau que facilitin una possible cerca de qui ha contestat l’enquesta. Entenem que el CEO es guardi les enquestes durant un període concret de temps, que per això les han fetes i tenen el dret d’analitzar-les en primícia, però guardar-les sense més pretensió que “conservar-les” no té cap sentit en un món en què la informació flueix per totes bandes. Són enquestes públiques que, guardades en un calaix, no tenen cap sentit. Bé, sí, només un: provocar que no existeixin estudis amb les seves bases de dades. Ja em diran quin gran negoci…

4.Contacte amb la comunitat científica. Pot semblar una nimietat, però el darrer pas és important per establir un contacte constant amb els professionals que poden beneficiar-se de la tasca del CEO. Això avui ja passa, però cal ser més constant i eficaços. D’aquesta manera la feina del CEO “s’obrirà” i s’establiran mecanismes comuns positius per tots dos móns. Hi ha moltes idees que han de fer reflexionar a l’organisme: per què no crear una publicació electrònica de “documents de treball” sobre Catalunya i amb bases de dades del CEO? I organitzar més jornades de comú acord amb les universitats? I jornades de formació? Idees que, creiem, s’haurien de posar sobre la taula de nou.

5.Intenció de vot. Fins el moment el CEO publicava en les enquestes la intenció directa de vot. Aquesta mesura té “problemes”, atès que, per exemple, no té en compte el vot ocult o no computa com un vot a un determinat partit alguns vots en blanc (o abstencions). Normalment cada casa d’enquestes aplica una “cuina” perquè els resultats s’ajustin a la realitat. Publicar només la intenció de vot com fa el CEO significa alliberar-se de qualsevol crítica. Però, és informatiu? Més aviat poc. Com fer-ho? Es podrien buscar mecanismes alternatius, com la possibilitat d’establir una cuina concreta pactada per diferents experts independents i, a més, publicar-la al web. Transparència i rigor en una sola decisió.

    Com en molts àmbits, Catalunya hauria de destacar per l’excel·lència i la capacitat d’estímul del debat intel·lectual. El nostre país disposa de les millors universitats en ciències socials i obrir el CEO seria un gran pas pel lliure exercici de divulgació acadèmica. Som quatre gats els que intentem treballar en aquest àmbit. Fer les coses més fàcils només resulta en el benefici de tots.

    Desitjar molta sort en aquesta nova etapa. D’aquí quatre anys (o abans) en tornem a parlar.

    Etiquetes

    4 comentaris

    • nu

      22/02/2011 15:56

      Ei! Però si envies un correu al CEO et deixen anar a explotar la base de dades!!
      Totalment d’acord amb la resta, m’arriscaria a demanar exemples d’alguns punts, com innovació i risc, hehe… Potser la més evident: què tal evolucionar la pregunta montero?

    • Toni Rodón

      22/02/2011 17:32

      Nu,
      Sí… i quin sentit té anar allà? I si quan arribes a casa se t’acudeix una idea diferent? Hi has de tornar?
      Em perdo amb la pregunta montero. Què és?

    • Marc Guinjoan

      23/02/2011 14:20

      Em penso que es refereix a la pregunta Moreno…
      Sí, totalment d’acord amb el Toni, no té cap mena de sentit poder estar allà durant unes hores fent servir la base de dades. Les bases de dades les has de veure, les has de manipular, li has d’afegir variables d’altres procedències, i després has d’anar creant els teus models a base de proves. No pots arribar allà, tirar quatre regressions, per exempe, i marxar-ne i ja està! Amb les bases de dades t’hi passes moltes hores; no pots amb un dia deixar-ho tot enllestit.
      A part, que has de desplaçar-te i has de treballar en un espai de treball que no és el teu, ni el teu ordiandor ni, probablement, el programa d’anàlisi de dades que utilitzes tot sovint.

      Jo crec personalment Toni, que si se soluciona l’apartat 3, la resta ja vindran tots automàticament: ara mateix les bases de dades del CEO no serveixen per publicar papers perquè la gent no les pot treballar, en cap cas per la seva qualitat. Ara bé, des del moment en què la gent les treballi es donarà rellevància a la institució i al mateix temps els qui vagin utilitzant les seves bases de dades aniran proposant noves variables per introduir. I la línia de WP que comentes al final ja seria una darrera conseqüència de la seva publicitació: si la gent escriu articles amb les bases de dades del CEO, per què no publicar-la com a WP mentre no està publicada en cap altra revista?

    • flame

      02/03/2011 2:40

      Fa uns mesos vaig fer una entrevista a l’empresa que s’encarrega de dur a terme el treball de camp de les enquestes del CEO. Vaig sortir amb la impressió que tenien unes mancances molt i molt greus pel que fa a recollida i tractament de dades. La seva cap és molt propera al PSC i tot em fa pensar que les licitacions han estat fosques. Jo no he explotat encara les seves bases de dades, però por me’n fan…por me’n fan.

    Comenta

    *

    (*) Camps obligatoris

    L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús