10A: més enllà de l’agitprop?

El proper diumenge 10 d’abril es celebrarà la consulta sobiranista de Barcelona tancant un cicle de mobilització de l’independentisme iniciat el setembre del 2009 a Arenys de Munt. Com que ja hi haurà temps de fer balanç, avui volem parlar de la manera d’entendre les consultes. Diversos intel·lectuals i periodistes de tendències contraposades han coincidit a definir-les, rescatant un terme en desús, com una campanya d’agitprop. Recordem-ho, l’agitprop fou un concepte desnevolupat per Pléjanov i Lenin que unia els termes agitació i propaganda; era una estratègia clau del Partit Comunista rus que posteriorment batejaria el departament d’agitprop com a Departament Ideològic on la propaganda pesava més que l’agitació. Tot i que aquest terme va gaudir d’una certa popularitat durant els anys 70′ a casa nostra, aplicar-lo al fenomen de les consultes que hem viscut els darrers mesos sembla força desafortunat per diverses raons.

En primer lloc, és un terme associat al sentit més clàssic de partit, a l’adoctrinament ideològic, que posteriorment serví per legitimar el règim soviètic. Aquest, doncs, és a les antípodes de l’esperit de les consultes basat en la participació de la societat civil, el treball en xarxa, el voluntariat ciutadà i la transversalitat de militàncies i pertinences.

En segon lloc, és dubtós que l’objectiu de les consultes sigui merament propagandístic. Si ho fos s’hagués limitat a una campanya pel “dret de decidir” que podria haver consistit en accions puntuals dutes a terme per membres d’organitzacions independentistes i la difusió massiva de pancartes, pamflets, etc. Les consultes són quelcom més substancial que això perquè generen un espai de participació ciutadana que, tal com vam veure a Arenys de Munt, implica un grau de desobediència civil.

Finalment, lluny de ser una campanya exclusivament independentista, el centre de gravetat de les consultes és el “dret de decidir”. En aquest sentit la reivindicació és l’exercici de la democràcia per escollir un aspecte com és el de la sobirania legitimant, això és important, les posicions a favor i en contra de la independència política.

Així doncs,  resulta força sorprenent que el terme agitprop hagi fet fortuna per descriure un fenomen que té més a veure amb la desobediència civil, la participació ciutadana i la legitimitat democràtica que amb les campanyes d’adoctrinament dels bolxevics (del 17′ o dels 70′).

Etiquetes

5 comentaris

  • Nook

    22/07/2011 12:19

    Grade A stuff. I’m unuqseitonably in your debt.

  • elkllpy

    22/07/2011 15:10

    IbMQSD iodryfloldky

  • eekjamc

    23/07/2011 13:29

    k5mUQH , [url=http://nhjmaxszgwoo.com/]nhjmaxszgwoo[/url], [link=http://reqktsgryzeu.com/]reqktsgryzeu[/link], http://purqrcsidpvs.com/

  • qgtzbfuzxts

    25/07/2011 12:51

    xVe6rt pfkhxcqmveqo

  • hxswyk

    25/07/2011 17:29

    VDOk2D , [url=http://drtfwjrmmwdg.com/]drtfwjrmmwdg[/url], [link=http://yhgczfyzmjak.com/]yhgczfyzmjak[/link], http://smhysugxrykv.com/

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús