BQ, aprendre de la derrota

Diu que s’aprèn més de les derrotes que no pas de les victòries i els sobiranistes quebequesos s’ho han pres al peu de la lletra. Aquests dies la desfeta monumental del Bloc Quebequès (BQ) ha generat tota mena d’interpretacions. Tothom escombra cap a casa i fa una lectura pròpia dels resultats. Lluny d’arribar a un cert consens passada una setmana dels comicis sembla ser que s’imposen tres grans lectures dels resultats.

1. L’independentisme ha mort. Aquesta és la tesi dels federalistes (unionistes) canadencs que associen la desfeta del Bloc amb la desfeta del projecte independentista. L’estratègia Duceppe. Primer: victòria BQ. Segon: victòria PQ. Tercer: “tout redevient possible”, ensopega al primer pas. Aquesta, però, sembla una lectura simplista: les enquestes continuen indicant un 40% de suport estable a la secessió (contra un 60%) i tot indica que entre els votants perduts pel BQ hi havia molts sobiranistes que han optat per l’NPD.

2. Quebec vol una tercera via. La victòria de l’NPD ha donat ales als defensors del federalisme asimètric, opció per la que aposta aquest partit socialdemòcrata a la declaració de Sherbrooke. Aquesta posició per a alguns té melodia de cançó de l’enfadós ja que la reforma constitucional s’ha assajat diverses vegades i Quebec sempre n’ha sortit malparat (Trudeau 1982, Meech 1991, Charlottetown 1992).

3. Quebec vota contra Canadà. El vot massiu a l’NPD s’explicaria per l’oposició quebequesa al govern conservador d’Ottawa. De fet 58 dels 102 diputats de l’NPD s’han obtingut al Quebec i la victòria aclaparadora de l’NPD només s’ha produït en aquesta província. Aquest és l’argument dels sobiranistes, que d’altra banda no explica perquè els quebequesos no han tornat a fer confiança al BQ per oposar-se al Govern de Harper. En tot cas, l’NPD subratlla que tot i el seu federalisme asimètric, també aposta pel dret de decidir.

Les eleccions a l’Assemblea Nacional de Quebec, previstes per l’any que ve, eren la segona etapa del projecte del derrotat Duceppe. Aleshores les forces sobiranistes podran mesurar si realment han perdut muscle a favor del federalisme o si els quebequesos van voler ficar una pedra a la sabata de Stephen Harper votant l’NPD.

Etiquetes

6 comentaris

  • Tracen

    31/07/2011 11:14

    Finlaly! This is just what I was looking for.

  • pjcmqycojj

    01/08/2011 9:08

    xf9OsW gvpwtpgkmenk

  • veuhxtdoee

    01/08/2011 12:36

    iEAmEU , [url=http://iynerijibadv.com/]iynerijibadv[/url], [link=http://obdcyypgxyti.com/]obdcyypgxyti[/link], http://ahbafwaldiyu.com/

  • clxytrmzi

    02/08/2011 10:35

    3Qhcy4 wccdbjwpxlbh

  • qlkjbozhbcw

    02/08/2011 15:03

    uBCJ3c , [url=http://sixlaimoqvks.com/]sixlaimoqvks[/url], [link=http://zvqpiabrgojy.com/]zvqpiabrgojy[/link], http://wpwdbsxyhkrx.com/

  • Viatges electorals (IV): Quebec – Ara.cat

    25/08/2012 8:47

    […] Per tant, tot apunta que l’actual premier, el liberal Jean Charest (PLQ), perdrà el seu lloc i es consolidarà el canvi. Al desgast de Charest, en una província que també pateix les conseqüències econòmiques de la crisi, s’hi afegeixen altres factors “curiosos” que han donat ales al PQ, sense que aquest hagi trobat encara un rumb definit. Dit d’una altra manera: els sobiranistes n’han après realment, de la derrota? […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús