L’èxit de la CUP (I): on es presenta?

Malgrat que ja fa uns quants dies que vam analitzar  els resultats electorals obtinguts pels diferents partits polítics (abans ho havíem fet per CiU i PSC aquí, pel PP, ERC i ICV aquí, i per PxC aquí) que es van presentar a les eleccions municipals de fa un mes, érem ben conscients que ens faltava la CUP. Els cas de la CUP és altament interessant i per tant no ens volíem conformar amb una anàlisi simplista. Així doncs, en els propers dies presentarem dues anàlisis que ens semblen d’especial rellevància per un partit com les CUP que té per política presentar-se només a municipis on tenen una presència a nivell de carrer important. Ens preguntarem: 1. On es presenten les CUP?; i 2. Com s’explica el seu èxit electoral? Tal i com ja vam fer en l’anàlisi de PxC, emprarem models estadístics per explicar aquest parell de preguntes.

Comencem avui l’anàlisi preguntant-nos on es presenta la CUP. Per a analitzar-ho duem a terme una regressió logística (per a variables binàries on 0= no es presenta la CUP i 1= la CUP es presenta) introduint una sèrie d’elements que poden resultar explicatius del comportament de la candidatura independentista. Els resultats, pels més avesats a l’estadística, els presentem en una taula més avall.

En primer lloc, sembla ser que la mida de la població i les probabilitats de la CUP de presentar-se segueixen un patró en forma de U: dins del grup dels municipis més petits la CUP sembla que té més probabilitats de presentar-se en aquells de dimensions més reduïdes que no pas en aquells una mica més grossos. Ara bé –tal i com el terme quadràtic de la regressió logísitica ens mostra– a mesura que la mida del municipi augmenta, les probabilitats de les CUP de presentar-se també augmenten. Hi ha evidència suficient per afirmar que la CUP ara mateix es presenta en els municipis mitjans i grans del país, mentre que entre els municipis més petits té una major tendència a presentar-se en aquells amb menys població.

La taxa d’atur també sembla erigir-se com a un factor explicatiu de la decisió de competició per part de la CUP: en aquells municipis on la taxa de desocupació és més elevada, la CUP s’hi presenta més. Els mecanismes que poden explicar aquest fet poden ser diversos, però potser el més plausible apunta al fet que, és en els municipis on hi ha un major nombre de persones desocupades on hi ha major decepció per la política i, per tant, una major predisposició a votar un partit alternatiu com la CUP. Deixem una pregunta a l’aire: el context econòmic del municipi afavoreix que s’hi formi una CUP local?

Un factor que és determinant de la decisió d’entrada del partit és el percentatge de persones nascudes a Catalunya.  Les files de militants de les CUP provenen en una gran mesura de persones nascudes a Catalunya, i malgrat que el seu discurs en relació a la immigració és molt obert i favorable a la integració, els membres del partit són encara avui majoritàriament nascuts a Catalunya i catalanoparlants.

Finalment hem introduït la variable associacionisme i obtenim uns resultats força curiosos: el percentatge de persones afiliades en associacions nacionalistes (calculades a partir del nombre d’afiliats a Òmnium Cultural en cada municipi) és una variable rellevant al moment d’explicar la decisió de competició de la CUP només en els municipis més grans: és a dir, en els municipis petits, el fet de tenir un major nombre de persones afiliades en organitzacions nacionalistes no és suficient per explicar l’entrada del partit en competició; és només quan el quòrum de persones nacionalistes associades és suficientment alt quan aquestes poden decidir presentar una candidatura per la CUP. El següent gràfic mostra les probabilitats de presentar-se en funció de les associacions per 1000hab*log població. Malgrat que la interpretació de la variable és complexa, aquesta mostra que a mesura que les persones afiliades a associacions nacionalistes en municipis grossos augmenten, les probabilitats de la CUP de presentar-se també ho fan.

probabilitatscup.bmp

taula logit cup.PNG

El proper dia parlarem de què explica l’èxit electoral de la CUP.

 

Etiquetes

16 comentaris

  • Abel

    23/06/2011 17:24

    Això és més endògen que menjar carn d’olla per Nadal.
    A banda de la conya, una anàlisi molt interessant. Caldria preguntar-se si hi ha algun efecte fixe de comarca, territori, o si caldria controlar per distància respeste a BCN. La capital tot ho embruta.

  • marcguinjoan

    23/06/2011 17:32

    Abel, gràcies pel comentari de l’endogeneïtat, tots sabem que és més que evident; la comparació em sembla genial! ;)
    Respecte dels efectes fixos: hi he introduït dummies per demarcacions i res de res. M’ha sorprès perquè en el cas de PxC hi havia un efecte de Barcelona força important, però aquí sembla que el repartiment és força homogeni. També és cert que VD=1 només té 73 observacions, de manera que introduint dummies per demarcació generes força soroll…

  • Jordi Muñoz

    23/06/2011 18:13

    1. Molt bé!
    2. Volem un model heckman ja. Potser el podríes identificar amb una dummy de ‘casal independentista’?
    3. Distància a BCN també la tens a la base de dades, oi?
    4. ‘Davallada d’ERC a les autonòmiques 2011 respecte 2006″ podria funcionar? I els resultats d’ICV?
    5. Associacions per 1000 hab i socis òmnium potser funcionen diferent.

  • Marc Guinjoan

    24/06/2011 11:39

    Jordi, no he fet més que rascar una mica en les teves dades, per tant, gràcies un altre cop i gràcies pels comentaris ;).
    2. El model Heckman l’hauríem de fer però per explicar l’èxit electoral de la CUP en termes de percentatge de vot. Ara bé, la variable casal indepe no sé si seria massa fàcil de trobar…
    3. Distància de bcn l’acabo de provar i funciona i és significtiva (0.045); l’alternativa de posar la variable província de Barcelona també funciona (0.021), però cap de les altres dummines de demarcació….
    4. La davallada d’ERC no funciona, i la d’ICV sí però en sentit contrari i molt marginalment… deu estar influenciada per alguna altra cosa, suposo.
    5. tenim les dues variables? jo només veig “associacions”, i són els socis d’Òmnium no?

  • porcsenglar

    25/06/2011 6:41

    Això et serveix per establir la variable Casal/treball de l’EI?

    http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=108068736311396658586.00045ced60f719d2ce805&ll=40.388397,2.680664&spn=5.672829,11.634521&z=7

    Com sempre, ben interessant. El patró en forma d’U que relaciona que es presentin amb la mida del municipi sembla casar amb la dinàmica de treball de base que ha portat a terme la CUP. És fàcil incidir en un poble petit però quan la població creix hom necessita una massa crítica per poder fer-ho (p.e. tenir prou gent com per obrir un Casal Popular).

    Per cert, la relació entre militància a partit i nascuts a la CAC no s’esdevé amb tots els partits o amb la majoria? Potser fóra preferible comparar-ho d’aquesta manera.

  • Marc Guinjoan

    26/06/2011 15:07

    porcsenglar, moltes gràcies per proporciona aquesta base de dades sobre casals/feina de l’EI. Seria una variable fantàstica per fer el càlcul; el que veig però és que les dades estan bolcades al googlemaps però hi ha disponible un document a partir del qual descarregar-se-les. Saps si això existeix? la veritat és que poder crear el model seria molt útil tant per explicar bé l’èxit de la CUP com per fer projeccions de futur d’on la candidatura es podria crear amb més possibilitats d’èxit. Si tens aquestes dades o saps com les podem aconseguir agrairia molt que me les passessis!
    I pel que comentes de la relació entre els nascuts a la CAC i la militància no acabo de veure al que et refereixes. El que se m’acut en relació a això és a veure com es beneficia cada partit en funció del percentatge de població del país/forània que hi ha al municipi. Queda doncs pendent per un altre dia!Moltes gràcies un altre cop!

  • porcsenglar

    29/06/2011 15:28

    No he sabut fer-ho, suposo que la única manera és extreure’n les dades manualment, una a una… on són els becaris quan hom els necessita?

  • L’èxit de la CUP (i II): com expliquem els seus resultats? – Ara.cat

    04/07/2011 12:11

    […] dia passat analitzàvem quines eren les claus que expliquen la decisió de les diferents CUP locals de concórrer en les […]

  • L’èxit de la CUP (i II): com expliquem els seus resultats? « El Pati Descobert

    04/07/2011 12:15

    […] dia passat analitzàvem quines eren les claus que expliquen la decisió de les diferents CUP locals de concórrer en les […]

  • Marc Guinjoan

    04/07/2011 14:26

    He vist que el fet de ser capitalitat també explica la decisió d’entrada en una magnitud molt considerable. Queda doncs dit!

  • Raül Massanella

    04/07/2011 22:16

    Marc, una anàlisi excel.lent que segur que seguirà complint-se d’ara en endavant, perquè encara hi ha moltes ciutats i viles mitjanes i grans que la CUP ha de conquerir (com Olot…).

  • Kalin

    31/07/2011 4:14

    I have been so beiwledred in the past but now it all makes sense!

  • hkhicg

    31/07/2011 11:25

    KmkXvu magyjnnuemkk

  • hruwpa

    01/08/2011 12:34

    8M1WXS , [url=http://zjimcligifkv.com/]zjimcligifkv[/url], [link=http://xhrltgrxgfpj.com/]xhrltgrxgfpj[/link], http://tqqxdavkcgoh.com/

  • stmupo

    02/08/2011 9:41

    xpvL5M wgtnrmrymqyb

  • llpcbkrs

    02/08/2011 14:40

    ylLTz6 , [url=http://riiikhyddtcx.com/]riiikhyddtcx[/url], [link=http://xwdddxyexbnm.com/]xwdddxyexbnm[/link], http://sdkaggngdxqe.com/

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús