L’estat de la nació

Un moment de caos a l'hemicicle ahir dijous.

[Volem dedicar aquest post a Salvador Iborra, poeta i company de la UPF. Descansa en pau Salvador]

Aquesta setmana el Parlament ha celebrat el Debat de política general – Debat sobre l’Estat de la nació, tal com l’anomena en Pere Martí – i aquest ha estat un viu reflex del moment que viu el país: tensió per la crisi econòmica, aliances creuades, un futur incert i caos. A continuació detallem cinc aspectes que ens han cridat l’atenció durant el debat.

Arguments pobres. Els grups de l’oposició han coincidit a assenyalar la falta de justificació de les retallades i la seva priorització al discurs de dilluns. En lloc d’això Mas va fer un discurs molt similar al d’investidura (el 20 de desembre del 2010). Si fan un cop d’ull a la taula (més avall) veuran que els termes emprats pel President no han estat pas gaire diferents entre un i altre discurs.

Ruptura constitucional. La doble ruptura constitucional que s’inicià amb la sentència sobre l’Estatut i es reblà amb una reforma constitucional a corre-cuita entre els dos grans partits espanyols ha estat objecte de debat. Primer, el “pacte fiscal”, proposta estrella de CiU, té ara un camí una mica més clar després de la resolució aprovada amb el suport de CiU, ERC, ICV (amb excepcions), SI i Joan Laporta (aquests dos també amb excepcions. Segon, la denúncia a pilota passada de la reforma constitucional, que s’ha aprovat malgrat el boicot de SI, ha escenificat el rebuig del Parlament a la reforma i ha deixat sols a PSC i PP defensant-la. 

Oposició fràgil. L’oposició liderada per Joaquim Nadal, malgrat la seva contundència, és més aviat dèbil. Tal com apunta en Pere Martí: el lideratge de Joaquim Nadal ho és en funcions, a l’espera del Congrés del desembre;  i ERC ha fet un gir en la política d’aliances amb Oriol Junqueras que Puigcercós interpreta amb mà estesa al Govern.   

Geometría variable. Així, de moment Mas pot jugar amb diversos suports i ja se sap que l’aritmètica no hi entén de colors polítics. Mentre el PP li fa costat en les retallades; ERC i ICV es postulen com a aliats per al pacte fiscal.

Caos. Una derivada de les aliances variables i l’efervescència del Parlament ha estat el caos del dijous a la tarda. L’error de la Mesa del Parlament al acceptar la votació de resolucions separades (més de 600) i no pas per blocs, provocà un batibull insòlit a la història del Parlament.

Els deu mots més emprats per Artur Mas i Joaquim Nadal:

Etiquetes

5 comentaris

  • L’estat de la nació | Comunicació Política | Scoop.it

    01/10/2011 14:37

    […] L’estat de la nació […]

  • Albert S. Carmona

    01/10/2011 16:01

    També es pot destacar, d’entre la pobresa d’arguments per les retallades, que el govern les considera imprescindibles i titlla d’ideològiques les crítiques.
    Austeritat respon a una ideologia molt clara, la neoliberal, i per això hi ha alternatives. La supèrbia de Mas a vegades (sobretot amb ICV) fa enrabiar als que l’escoltem.

    http://egarenc.blogspot.com

  • Paubcn

    02/10/2011 3:45

    No es poden gastar el diners que no es tenen,ni amb capitalisme ni amb socialdemocràcia ni amb comunisme.
    No soc neoliberal però si prou gran per creure que endeutar-se no es una bona idea,la prova la tenim ara.
    En Mas serà un superb,pero les crítiques del PSC i ICV fan riure pel cinisme dels primers i el sectarisme dels segons.
    Les retallades socials haurien d,evitar-se però estàn disposats aquests dos partits a recolzar un procés cap a la indepndència,única forma de fer-ho?.Ho dubto molt.

  • Blandiblue

    02/10/2011 8:19

    Coincideixo amb en Paubcn, l’administració ha de gastar pel que recapta i no endeutar-se, altre cosa és l’ordre de preferències d’un govern, potser és millor no fer carreteres i mantenir una sanitat excessiva com teníem amb un cost assumible en el futur si les coses es posen en el seu lloc.
    Els ajuntaments per exemple no s’han d’endeutar per sobre del que s’han endeutat, ara ens tocarà pagar un munt més per sanejar els comptes i això sense que hi hagi cap responsable.

  • pep prats

    04/10/2011 8:29

    L’argument que no hi ha diners és una excusa estúpida esbombada des d’ideologies ultraliberals, gairebé llibertàries, que només es pot empassar des d’una mentalitat acrítica. Si la caixa està buida, doncs s’emplena, com sempre s’ha emplenat: gravant impostos. Les 400 famílies més riques del país diria que sí, que tenen la caixa ben plena… La riquesa és de tots, perquè tots contribuïm a produir-la, perquè sense els treballadors el PIB del país seria 0 patatero… O sigui que, menys enganyar-nos amb el rotllo de la caixa buida, que ja som grandets

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús