Catalanisme no europeista?

Ahir en Carles Capdevila, director d’aquest diari, proposava obrir un debat arran de certes tendències euroescèptiques detectades els darrers mesos a casa nostra: es pot ser catalanista i no europeista? A continuació detallem tres raons per mantenir lligats catalanisme i europeisme.

Estratègica: les institucions europees en sentit ampli (UE, Consell, TEDH), malgrat que gairebé sempre es comporten com un club d’Estats, poden actuar com un tercer pol en casos de conflictes amb el Govern central. Ho hem vist en casos com la immersió lingüística, els DDHH o els impostos. Aquest tercer pol s’ha apuntat que podria ser decisiu en cas d’obrir-se un procés de secessió: cal recordar que la UE acceptà les condicions imposades per la comissió de Venècia al referèndum de secessió de Montenegro (mínim 50% participació més el 55% pel Sí).  

Econòmica: Els autors de Sense Espanya, Xavier Cuadras i Modest Guinjoan, demostren com la internacionalització de l’economia catalana és creixent i afirmen que el vincle amb Europa hi té un paper clau. Així, consideren un supòsit molt important per l’economia mantenir la pertinença de Catalunya al mercat comú i a la moneda única en cas d’una hipotètica independència.

Identitària: el catalanisme sempre ha mirat a Europa. Tal com ho expressa Joan Francesc Mira, l’herència de Carlemany emparenta els catalans amb un ideal europeu de llibertat i democràcia que sovint no té res a veure amb la seva realitat institucional. En tot cas però, aquest ideal ha estat sempre un motor d’inspiració poderós que ha ajudat a forjar una identitat catalana diferenciada de l’espanyola. La idea de l’”Europa dels pobles” enfront dels grans estats centralitzadors.

El debat sobre la fracassada Constitució europea, l’any 2005, fou un reflex dels arguments esmentats més amunt. L’euroescepticisme català, si és que existeix, no beu del rebuig a Europa sinó tot al contrari: de la frustració d’un ideal d’Europa que no es correspon a la seva configuració institucional i a les seves polítiques econòmiques. 

Etiquetes

6 comentaris

  • Marc Guinjoan

    11/10/2011 14:16

    Marc, totalment d’acord amb el teu punt de vista. El catalanisme és i ha de ser, al meu entendre, europeista, ens interessa en tots els sentits. Amb tot, la història recent d’Europa crec que, en part, ha frustrat la idea que des de Catalunya es tenia del projecte europeu. Fa una dècada, quants cops havíem sentit anomenar el famós concepte de l'”Europa de les nacions”? molta gent considerava que Europa era el pas que necessitàvem els catalans per guanyar quotes de llibertat: a més Europa, menys Espanya. S’argumentava que, com si talment es tractés d’un procés de federació, els estats s’anirien diluint i que serien els pobles, les nacions, les que anirien guanyant pes. El pas dels anys però ens ha demostrat que aquella idea era tan romàntica com allunyada de la realitat. Europa no deixa de ser una institució supraestatal sota el control dels estats que la conformen, i com a tal, actual en benefici dels seus membres. Els anys ens han ensenyat que Europa no ens farà la feina per nosaltres, que no ens portarà a aquesta idealitzada Europa de les nacions. Però Europa tampoc no ens farà la feina en contra; d’això ja se n’encarreguen i se n’encarregaran les estructures de l’estat. Europa significa més democràcia per nosaltres, més drets i més possibilitats que si un dia decidim emprendre un camí cap a la plena sobirania, unes garanties en el procediment i en el compliment de la voluntat popular.

  • Andreu Vidal

    11/10/2011 22:40

    Totalment d’acord. I m’agradaria remarcar la darrera afirmació: hem de lluitar per una Europa democràtica, social i respectuosa amb els pobles front al G-27 continental en que estàn tractant de convertir-la.

  • Raül Romeva i Rueda

    14/10/2011 9:54

    Interessat reflexió, que comparteixo àmpliament.

  • anonimssensefronteres

    17/10/2011 15:54

    Hi ha el problema que Europa no mourà un dit per nosaltres, ans al contrari, el mourà contra nosaltres. Hi ha prou indicis d’això.

    Potser el que ens hauríem de plantejar és ser un estat lliure associat dels USA. Malgrat el darrer moviment del ZP donant entrada a Espanya a l’escut antimissils dels USA, ço convertint Espanya en aliat preferent, els USA s’ho rumiarien be davant la possibilitat de alinear un territori industrial i estratègic com Catalunya.

    Avantatges, molts, començant per la porta oberta a les millors universitats del món, i a una democràcia més avançada que l’europea.

  • Nicholas

    23/04/2012 5:27

    L’Acollida te9 molta raf3. De tota manera, hi ha molts avis que s’esforcen a cpenmosar el que no van saber donar als seus fills, concretament aquells que sf3n conscients en la seva vellesa de tot allf2 que desconeixien en el moment de desenvolupar el seu paper de pare o mare. N’hi ha d’altres, perf2, que encara ho fan pitjor que quan eren pares

  • hèctor Buenaventura

    24/12/2012 11:13

    Bé, segurament és cert que per a Catalunya, l’europeisme és una crossa, potser millor un fonament, i fins i tot una vàlua, per a l’existència de la nació catalana i els seus valors. Ara bé, davant el desori europeu que toca directament molts aspectes de la vida pública i privada, hi ha molts catalans que veuen néixer i créixer el seu antieuropeisme de manera gairebé espontània. I, pel que fa a això, hi estic totalment d’acord que aquest corrent contrari envers Europa apareix com a reacció a la frustració de molts catalans davant d’una idea d’Europa que no té en compte el poble de Catalunya ni els valors humanistes que hauria de representar una unió d’aquesta mena.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús