Refrendar Dracó

Una de les escasses certes de la ciència política és que els governants convoquen referèndums per guanyar-los i no pas per amor a la democràcia. La consulta proposada per Papandreu no n’és una excepció. El primer ministre grec, acorralat per una moció de confiança i l’imperatiu de la Troika (UE, FMI, BCE) d’aprovar un segon pla de mesures draconianes ha optat pel darrer recurs: la legitimació directa. Vist així la lectura de l’enèsima crisi grega cal fer-la en clau de supervivència política del primer ministre i el seu gabinet que buscarien guanyar una consulta per, si més no, millorar una posició molt debilitada davant dels socis europeus, l’oposició i el propi Pasok.

Evidentment, el relat maquiavèlic que expliquem més amunt sona cru i Papandreu ha preferit defensar-ho de la millor manera possible davant l’allau monumental de crítiques rebudes: el poble grec ha de tenir la darrera paraula. Voilà, els indignats grecs es deuen haver fregat els ulls un parell de vegades. Si en alguna cosa coincidia  l’heterogeni moviment d’indignats hel·lènics era precisament aquesta: el poble havia de dir la seva. Vet aquí doncs el gol per l’escaire que acaben de marcar, no només al Govern grec, sinó a la comunitat internacional: els grecs seran els primers ciutadans a dir la seva davant la crisi grega i de retruc global. I en tenen ganes, només cal recordar, per exemple, que el mateix Mario Draghi, President del BCE o Antonio Borges, director europeu de l’FMI, foren fins fa poc directius de Goldman Sachs, una de les entitats financeres responsables de l’enginyeria financera aplicada als comptes grecs, on Borges hi jugava un paper important. El referèndum es podria convertir, doncs, en un match Indignats vs. Troika disputat al bressol de la democràcia directa i, recordem-ho, de Dracó d’Atenes.

Però, el somriure dels revolucionaris que aquests dies es manifesten per la capital grega es podria glaçar aviat. Papandreu ha anunciat que plantejarà la consulta com un o No al Pla d’austeritat, però també a la permanència dins la zona euro. Desconeixem la pregunta exacta que escollirà la comissió creada pel primer ministre, però ja sabem que aquest seguirà les recomanacions de Sarkozy: plantejar la consulta en clau europeista. El gol dels indignats ha estat forçar un referèndum; però aquests no disposen d’una alternativa al , ni tan sols d’un partit capaç de representar-los. Així, la consulta té un to tràgic: el duria Grècia a adoptar més mesures draconianes i fer-ho amb la legitimitat que atorga guanyar un referèndum. Però qui estaria disposat a governar el No?

 

Etiquetes

3 comentaris

  • Grecia; entre Escila y Caribdis |

    02/11/2011 21:42

    […] se apunta un gobernante si no la tiene todas consigo. Es en este punto donde Marc Sanjaume apunta un escenario posible; la manipulación de la pregunta puede ser clave. Si integras en el mismo paquete la referencia a […]

  • Toni Rodón

    02/11/2011 22:34

    De tot plegat, avui m’han encuriosit dues coses: 1) que la premsa grega ha criticat (fins i tot l’afina) la mesura de Papandreu acusant-lo de “caòtic”. 2) La destitució, si més no sospitosa, de la cúpula militar.
    Només et diré una cosa: mala por tornar a la pesseta….
    Pd/ Per cert, voto per tornar al nou títol, sempre i quan hi aparegui Draghi pel mig.

  • Marc Guinjoan

    03/11/2011 8:45

    No queda tan clar, a hores d’ara, si el referèndum també es plantejarà com a una permanència a la zona euro. Segons diuen avui les notícies (http://www.324.cat/noticia/1445846/economia/Desacord-entre-el-govern-grec-i-leix-Berlin-Paris-sobre-la-pregunta-del-referendum-anunciat-per-Papandreu) la qüestió plantejada podria tenir a veure només amb el pla de rescat, i en aquest cas la resposta dels grecs seria negativa.
    Tot això em porta a pensar que en Papandreu es veu acorralat per moltes bandes (la militar també??!?!?) i que l’única manera que considera que té per tirar endavant és mitjançant la gran legitimitat que li donaria una victòria en el referèndum. Està per veure què farà l’oposició de dretes, perquè el donar suport al sí (com seria d’esperar que fessin) estarien donant una empenta molt forta a un Papandreu que a hores d’ara sembla tocat de mort. Veurem…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús