De Plaça Sant Jaume al Senat: perdem alguna cosa més que la dignitat?

montilla.jpg Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha votat la designació de José Montilla, President de la Generalitat de Catalunya del 2007 al 2010, com a Senador autonòmic. Nombroses veus ja s’han aixecat en contra de la possibilitat que tot un expresident d’una institució amb tant de simbolisme i història com la Generalitat acabi la seva vida política essent un mer representant del poble en una cambra mancada de poders efectius reals per legislar. Més enllà però del simbolisme d’aquesta acció, que ja ha estat a bastament criticat (vegeu per exemple l’article de Quim Monzó a La Vanguardia), avui volem plantejar dues qüestions que, relacionades amb la decisió, apunten a conseqüències i a debats posteriors.

En primer lloc: el PSC és avui en dia, i abans del congrés per triar un líder, un partit multicefàlic, sense un lideratge clar ni unes idees gens definides de cap on ha d’anar al partit. En el si de la formació, un dels debat més important és el de les relacions que hauria de mantenir el PSC amb el seu soci a la resta de l’estat, el PSOE. I malgrat que la decisió d’enviar a José Montilla al Senat és totalment aliena a aquest procés regenerador intern del partit, ens dóna algunes pistes sobre quin pot ser l’abast del canvi. La cúpula directiva actual del PSC no considera una devaluació simbòlica de la figura del president de la Generalitat el fet que una de les persones que n’ha ostentat el càrrec se’n vagi al Senat.

Aquesta mateixa cúpula directiva entén la presidència de la Generalitat com a una mera institució regional i per tant, accedir a una institució de l’Estat central no pot ser concebut com a quelcom que devalua la imatge del President. Accedirien a fer el mateix amb un expresident del Govern espanyol? Deixaran anar a Rodríguez Zapatero al Senat? Sincerament, ho dubtem molt. Decisions polítiques inicialment desvinculades ens donen molta informació sobre els corrents de fons dels partits polítics. I accedir a designar un expresident de la Generalitat com a Senador de representació autonòmica ens dóna moltes pistes de fins a quin punt el procés de regeneració interna del PSC és real o no.

I en segon lloc, la designació de Montilla com a Senador autonòmic ens planteja un altre debat: quins polítics tenim? Com de preparats estan els nostres polítics? És evident que la decisió de José Montilla d’anar al Senat no és casual: en un moment on el PSC ha perdut les tan fructíferes diputacions i lluny encara de les eleccions municipals, molts membres del PSC es troben per primera vegada a les portes de l’atur. Això no representaria un problema si el polític en si estigués ben preparat i format.

Recordem per exemple el cas de l’antic president del PP català, Josep Piqué, que no va trigar ni un dia en trobar feina en el mercat privat (d’on precisament en venia). Ara bé, quina empresa privada pot voler a una persona que, per molt que hagi estat president de la Generalitat de Catalunya, està mancada d’estudis superiors? Quina és l’alternativa per a totes aquestes persones que, havent viscut tota la vida de (i per) la política, es veuen de cop i volta de potes al carrer? Tenim un sistema de partits que més que afavorir les persones més qualificades i més vàlides dins de les formacions, fa que siguin aquelles les que han treballat més –aquelles que han penjat més cartells– les que promocionin. El cas de José Montilla no és el primer i, molt ens temem que no serà l’últim. En aquest sentit, seria necessari realitzar un replantejament de la tasca dels polítics, de la seva dignitat i de la seva reputació. I potser reconsiderar per què les persones més vàlides se’n van al món privat i rebutgen d’entrar en política

 

Etiquetes

21 comentaris

  • Sílvia

    05/12/2011 11:17

    D’altra banda, també s’ha discutit molt això que els càrrecs públics puguin anar a l’empresa privada. Més aviat perquè es considera que si una empresa t’agafa ràpidament és que quan estaves governant li vas fer uns quants favors. Com va passar ( si no m’equivoco) amb Zaplana i Telefònica. Vull dir, fins a quin punt és CV i fins a quin punt “amiguisme”…

  • roger

    05/12/2011 14:54

    La Generalitat potser té molt simbolisme, però per desgràcia no deixa de ser una secretaria regional també sense poder efectiu real per legislar més enllà de 4 engrunes…

  • L’home del sac

    05/12/2011 20:43

    Un article més que fantàstic!

  • Miquel Saumell

    06/12/2011 9:37

    Jo només justificaria que Montilla o qualsevol altre polític esdevingués senador si hi anessin amb un mandat ben clar i contundent: dinamitar aquella institució des de dins i tancar-la, o deixar-la momentàniament reduïda a la mínima expressió mentre la constitució -que ja s’ha demostrat que es pot modificar en una reunió de cafè i un parell de trucades telefòniques- no reguli la seva desaparició definitiva. Com a ferm partidari de l’empresa privada tinc clar que quan en una empresa (diguem-ne Espanya) hi ha un departament que no serveix per res (diguem-li Senat) el que cal fer és tancar-lo sense contemplacions. I més en temps difícils com els actuals. Però sí, ja ho sé… wishful thinking, i així ens va.

  • salvi jacomet

    06/12/2011 12:18

    Com a militant socialista des del 1974, em sento avergonyit pel comportament del José Montilla.
    Per mi, fins avui era el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya.
    Ara ja ha deixat de ser-ho.
    Ara, és un senador del Regne d’Espanya, nomenat a dit per l’executiva del PSC..
    Que els aprofiti… A ell, i als que han l’han fet senador…

  • Medel R.

    06/12/2011 13:29

    Salvi Jamoncet: “Com a militant socialista des del 1974…”

    No hi ha res més trist que ser del PSOEC ara mateix. Jo de tu estriparia el carnet.

    Que vas sentir quan els teus van posar un tio que no te ni el batxillerat com a president de la Generalitat?

    Un tio que no parla ni anglès ni alemany ni rus ni res. Que deu tenir serioses dificultats per fer anar l’Excel. Que deu tenir una comprensió lectora justeta. Que quan li passen un document on s’hi expliquen coses minimament complexes es perd.

    I que me’n dius “del jefe” en Zapy? Imagina una trobada amb la Merkel:

    – Merkel: qui es aquest noi que va amb tu? Un cosinet?

    – ZP (després d’escoltar la traducció): No, és el meu traductor.

    – Merkel (intentant amagar el riure): No, va, ara sense bromes, qui és aquest tio?

    – ZP (de nou, amb traducció): Ja li he dit, és el meu traductor

    – Merkel: estas segur de que ets el president d’un país? Que passa, que a Espanya demanen el graduat escolar i prou per ser president? Has sortit del teu poble (Madrid) algun cop?

    – ZP (de nou després d’escoltar la traducció i mirant a terra avergonyit): mmmh… sí.

    Ja no parlo de la vostra ideologia (que és nefasta) parlo de lo molt inútils que son els vostres líders. I per extensió vosaltres, que heu deixat que ho siguin.

    Quina pena de partit.

  • jordipl

    06/12/2011 16:11

    Medel…t’aplaudeixo!!! però d’altrabanda per que els volen els estudis i les llengües? Si total, els 4 tontos del poble els votaran igual, hagin arruinat el pais 2 vegades, hagin estafat o fins i tot no sapiguen parlar la llengua amb la que han de governar (sigui el català aquí o l’euskera a euskadi, perque el sr patxi lopez ni una paraula) això és vergonyos…si…però els simpatitzants de la belen esteban i del diario de patricia, no els importa això. Lo important és tenir un gran comunicador com a president…ai no, que en montilla pobret, llegir un paperet i encara gràcies…

  • OLIVA

    06/12/2011 16:31

    HOME NO PRETENDREU QUE TORNI AGAFAR LA CLAU ANGLESA AOI?.
    AN ZARAGOZA VA RIURE MOLT QUAN EL VA FER PRESIDENT….. QUINA COLLA DE DROPOS¡¡¡¡¡

  • Marc Guinjoan

    07/12/2011 10:31

    Sílvia: personalment jo crec que no hi ha d’haver cap problema en que se’n vagin a l’empresa privada, al cap i a la fi és el “menor dels mals”. Un cop una persona té un passat que li determina tan el futur com és el cas, el millor que podem fer és facilitar-los la sortida en el moment en què sigui convenient. L’alternativa és polítics que faran mans i mànigues per mantenir-se a la poltrona, i no crec que sigui positiiu.
    Roger: potser sí que la generalitat té menys poders dels que volem i li tocarien, però al cap i a la fi és una qüestió de dignitat personal i de partit. I el que argumento és que el PSC no l’ha tinguda perquè precisament considera aquesta arena de competició electoral com a secundària.
    Merdel i jordip, no cal dir que agraïm tots els comentaris i hi podem estar d’acord, però sí que és cert que de cara a següents intervencions ens agradaria que es creés un debat ordenat i civiltzat, on totes les idees hi tinguin cap.

  • Vicenç

    08/12/2011 16:02

    El fet de enviar al Senat, una cámara que no serveix per res mes que per escalfar seients i cobrar un bon sou, al expresidente Montilla, es la expresió mes barruera del que es cou dintre de la política a casa nostra. A aquest senyor, Catalunya no li ha d’agraïr res, el mateix que als companys de viatge que ha tingut. Tots plegats, han mirat mes pels interesos de partit que pel bé dels ciutadans, i ens han deixat el nostre païs amb una situació económica perillosa i sense viabilitat pel futur.

  • mercurial

    08/12/2011 17:47

    Aquest senyor no ha entès mai què i com era Catalunya. Quina oportunitat malbaratada de poder passar a la història amb dignitat.
    Els seus companys de l’aparato (Chacón, Zaragoza, etc.) seran esborrats de la història del país merescudament, però ell sempre sortirà en el llistat de presidents de Generalitat. Això no es pot esborrar per molt que volguem. I cada acció que fa, ens demostra més i més que no ha entès el que representa ser el president de Catalunya.
    Quina mala imatge per a la història.
    Molt escaient la foto. Genial.

  • Marc Guinjoan

    09/12/2011 12:06

    Mercurial, en Zaragoza és possible que sigui esborrat ràpidament de la història del país. Ara bé, de la Chacón tot dependrà de si aconsegueix la secretaria general del PSOE i un català opta per primer cop a la presidència del govern espanyol. En aquest cas sí que passaria a la historia, tot i que no n’estic segur que fos gaire beneficiós pels interessos dels catalans…

  • Giuseppe

    10/12/2011 9:31

    Montilla, nefast. PSC, acabat. La conclusió de l’article, horrible: els polítics només poden ser doctors (preferentment en polítiques??) i tenir un bon parell de màsters. I si a més és ric d’origen, molt millor, perquè així s’estalvia angúnies en la recol·locació. Demano una mica menys d’elitisme…

  • Pere Bergadà Costa

    10/12/2011 10:53

    Estic d’acord amb el que diu en Salmell més amunt. Només tindría sentit si anés al a muntar ERO al Senat, igual que faría falta a les Diputacions. A la corona millor deixar-la tranquil·la que tota sola ja es va fent l’haraquiri.
    Quina meravella de Ministres catalans que el PSC ha portat a Madrit últimament, Clos, Montilla, Corbacho, Chacón, gent que s’ha promocionat en l’aparell del partit a base de cops de colze i que si els recordarem, no serà pel que han fet sino repasant videos de Polònia. Vamos Pepe a ver si consigues que el Senado haga un lockout i todos pa casa. No caera esa breva no!

  • Marc Guinjoan

    11/12/2011 18:55

    Giuseppe, res més allunyat de la conclusió a la que arribes. De cap manera no s’ha volgut dir en aquest article que els polítics hagin d’estar extremadament formats i fins i tot tenir un doctorat (per un altre dia pot quedar pendent parlar de la utilitat de tenir un doctorat, ja que els tres membres del bloc l’estem acabant… I et prometo que és ben dubtosa).
    Al que em referia és que els polítics haurien de ser persones que quan deixessin la política poguessin trobar una feina allunyada d’aquest camp, cosa que molt sovint hem vist que no és possible. Això és independent de la formació que tinguis, i molt sovint és només una funció de si la persona ha treballat en alguna cosa diferent de la política abans de posar-s’hi professionalment. Si no, estem a les mans de polítics tan professionalitzats que mai no poden deixar la política i han de recaure a alternatives tan dubtoses com haver d’anar al senat…

  • Manel Ferran López

    15/12/2011 22:56

    Recordeu que aquest homenet, en Monti, va arribar on va arribar gràcies al suport incondicional d’ERc i de Carod i Puigcercós i Benach. Aquests tres són els culpables.

  • penya1992

    15/12/2011 23:38

    Molt bé l’article aquest, sobretot la frase final. No l’havia vist fins avui. Fa molt temps que penso i dic que els polítics haurien de cobrar molt més i passar algun tipus d’oposicions mínimes entre les que estaria la obligació de parlar en anglès per poder mantenir converses a brusel·les. Més sou, i més preparació i ja apareixeria gent qualificada defensant els interessos de país i gestionant els recursos correctament.

    És un peix que es mossega la cua. Jo tampoc pagaria el que es paga als polítics d’ara (bé, no tots), jo pagaria més a uns altres polítics més ben preparats. Per on comencem?

  • Pere J Mitjans

    16/12/2011 17:41

    Em temo que Montilla guanyarà més diners amb els 4 anys de senador que en 4 anys d’expresident de la generalitat. M’equivoco?

  • Gerard Camprodon

    18/12/2011 11:11

    Colla d’il•lusos, ni sociates ni convergents han buscat ni busquen ni buscaran líders preparats, amb estudis, doctorats i altres. Ni que estim la Catalunya de tots, sols volen la seva Catalunya o la seva Espanya. Porten segles traint-nos!!!!!!

  • Gerard Camprodon

    18/12/2011 11:15

    A més, qui es creu que un president català o espanyol manin?
    Pregunteu al FMI i al Bundesbank qui …. mana!!

  • Josep M. Rull Bartomeu

    19/12/2011 14:33

    Ja hi ha un català president del govern d’Espanya i era de Reus. El General Joan Prim i Prats, quin discursos al congrés de diputats es podrían convalidar plenament avui en día

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús