El repte de la CUP

En Roger Tugas ens recordava ahir que la CUP ja prepara el congrés del març on, presumptament, decidirà si concorre a les eleccions al Parlament. Els 100 regidors i les quatre alcaldies obtingudes a les municipals avalarien fer el salt. Ara bé, tot i l’entusiasme per superar el “sostre de vidre” del municipalisme diverses veus ja han advertit que, malgrat els bons resultats d’enguany, la decisió de presentar candidatures al Parlament cal que es prengui en fred. El 2009 el mateix debat obtingué un resultat negatiu al congrés de Girona. D’on surt tanta cautela a l’hora de prendre aquesta decisió?

Les pors de la CUP les resumiren molt bé els politòlegs Müller i Strom (1990) a Police, office or votes? Assolir representació a les institucions autonòmiques comportaria riscos evidents que els autors esmentats anomenen trade-off: els partits han de triar de manera inevitable entre objectius desitjables però sovint incompatibles. I és més, aquesta tria sovint es fa sense disposar d’informació, suports i recursos suficients. Müller i Strom simplifiquen aquests trade-off en un triangle famós entre els politòlegs:

Davant les eleccions del 2014 la formació independentista es trobaria a l’angle dret: la ideologia, el programa (policy) i l’organització interna assembleària, probablement, serien inamovibles. D’una banda, però, assolir representació exigiria maximitzar els vots desplaçant-se cap a l’angle superior (votes). Aquest desplaçament requeriria una formulació atractiva del programa més enllà de la pròpia militància. D’altra banda, el desplaçament cap a l’angle esquerre, cercar posicions institucionals (office), significaria establir coalicions (pre o post electorals) que donaria molt més pes a les elits del partit i implicaria forçar la maquinària assembleària interna per mirar d’evitar la llei de ferro de Robert Michels, és a dir l’oligarquització de les decisions. Finalment, conservar els suports obtinguts a l’arena municipal (des de votes) podria resultar complicat si es fessin moviments en qualsevol de les dues direccions (policy o office). Diversos trade-off difícils de combinar. La mateixa experiència municipal, i la política comparada, són suficients per veure que la CUP s’enfronta a una decisió difícil i no són pocs els que han pagat el preu d’ensopegar amb el triangle de Müller i Strom: des dels Die Grünen (dels 80’ a Joschka Fischer); fins a l’ERC (de la Crida a Oriol Junqueras).

El repte, doncs, és saber combinar els múltiples trade-off  amb allò que resumeix Àlex Maymó, regidor de Molins de Rei: “Tenim clara l’estructura i sabem què hi anem a fer”.  

Etiquetes

8 comentaris

  • Brauli

    14/12/2011 1:03

    A aquest anàlisi cal afegir un altre, crec que igualment afinat, sobre l’economia de les organitzacions polítiques.

    Si una força política manté un nivell de despeses i ingressos moderat que li permet no hipotecar-se en cada contesa electoral, segurament creixerà més a poc a poc, però no tindrà uns deutes amb uns creditors que, a canvi de la seva condonació, li podrien després exigir no emprendre iniciatives agosarades en favor dels seus electors.

    Fins i tot una força política que vol mantindre la seva capacitat de prendre decisions ajustades a les necessitats dels seus electors ha de preveure una reducció del seu volum d’ingressos i despeses quan la seva representació es redueix en la següent contesa electoral.

  • Pep

    14/12/2011 11:08

    No posaré pas en dubte el triangle de Müller i Strom, que dona explicació a moltes coses.

    Però si es comparen entre elles diverses formacions polítiques, els triangles de cada una d’elles no han de tenir necessàriament el mateix tamany. Aquella organització que tingui un triangle més petit, és a dir, una menor distància entre la Policy, el Votes i l’Office, tindrà menys dificultat en assolir els seus objectius.

    Així doncs, cal reduir el tamanys del triangle o, el que és el mateix, buscar aproximancions entre cada un del vèrtex per evitar la desfeta.

    buscar que el triangle sigui petit

  • Arnau

    14/12/2011 11:28

    En el triangle hi faltarien potser dues arestes. Una seria l’aresta dels votants, la seva consciència i les seves percepcions. I una altra seria l’aresta de l’estratègia de les organitzacions. Els partits es poden moure per maximitzar vots, però això també dependrà de si es mouen (o no, o sí, o molt) la consciència i la percepció dels votants. I també tindríem l’aresta de la tria conscient i estratègica dels partits. Potser, si els votants es mouen (i s’apropen a la percepció del partit), no cal maximitzar vots per aconseguir els propis objectius estratègics. i per tant, el desplaçaments poden ser menors. És a dir, si l’objectiu tàctico-estratègic de la CUP, a mig termini, fos “només” marcar l’agenda política en base a unes posicions polítiques determinades i “dures”, i alhora, els votants haguessin mogut la seva consciència cap a posicions més properes als les “polítiques” defensades per la CUP, potser fent un lleuger moviment en tindria prou i això redundaria en una menor exposició a contradiccions internes.

  • Marc Sanjaume

    14/12/2011 14:55

    Hola, moltes gràcies pels comentaris!

    Brauli, comparteixo totalment la teva reflexió. Un aspecte clau és el finançament; el cas de la CUP és especial perquè fins ara ha pres la decisió de presentar-se només allà on hi tenia una base social preparada, en cas que decidís anar al Parlament no pdoria comptar amb aquest “coixí” ja que jugaria a tota la circumscripció on fes llista.

    Pep, entenc la lògica de la teva reflexió però el triangle expressa els trade-off, simplement. Sigui petit o gran són dilemes insuperables segons els autors…

    Arnau, la dinàmica que de les dues arestes que comentes no la captura el triangle i està molt ben vista. Els companys del bloc són més d'”estudis electorals” i potser discrepen però jo crec que és clara la possibilitat de “convèncer” electors i no pas anar-los a buscar sempre. Però aquesta “tàctica-estratègia” pot caure fàcilment en el “ja vindran…” i derivar en posicions maximalistes (“dures”, per entendre’ns), si és el cas crec que les “teories del vot” solen augurar el fracàs absolut d’aquestes tàctiques ja que recomanen buscar vot “cap al centre” i no al revés. El joc electoral penso que vol una mica de cada cosa: convèncer perquè vinguin i anar a cercar electors…En tot cas trobo que és una reflexió molt pertinent la que fas.

  • Arnau

    15/12/2011 0:26

    Bé sí, ja sé que els estudis electorals recomanen això (politòleg de formació i nosesapquè de professió ;) però entenc que el raonament es basa en 2 pressupòsits (implícits): a) el “centre” no es desplaça excesivament de lloc i b) els partits volen sempre maximitzar absolutament els vots. El primer, en temps convulsos, no tinc clar que sigui cert. I el segon depèn de múltiples dinàmiques. Un gran exemple és la CUP. Movent-se molt poc en el cleavage esq-dreta ha aconseguit un nombre suficient de vots per la via del nacional (on té una posició molt més “centrada”, ara mateix) i per la via del cleavage “democràtic” (podrits vs. nous i diferents) que li ha permès un nombre suficient de vots per assolir els objectius marcats.

  • roferdeflor13

    22/12/2011 9:13

    khgbhk

  • Salva

    22/12/2011 9:21

    Més enllà de l’escenari que planteges en cas que la CUP es presentés al 2014, hi ha una qüestió a resoldre abans. Abans s’hauria d’analitzar els suports interns a presentar-se al 2014. Al 2009 no van decidir fer el pas però la cosa estava molt renyida. Quasi bé la meitat recolzava presentar-se a les eleccions al Parlament, mentre que la resta no.

    En aquest sentit, el problema, abans de tot, no seria tant a quin angle es situa la CUP, sinó l’amplitud del seu suport a presentar-se al 2014. Es podria trencar la unitat i escindir-se un sector intern en cas que la CUP donés el pas. Àlex Maymó té raó quan diu que l’estructura la tenen clara, ara bé, potser no tant què hi han d’anar fer. Ho dic pel sector aquest menys institucionalista.

  • Guillem

    22/12/2011 10:52

    Jo crec que també crec que s’hauria de tenir en compte altres factors externs a la CUP: com la situació actual del país, la crisi, el descrèdit de les altres formacions d’esquerres, etc.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús