Quan el canvi no és res més que un recurs dialèctic

Carmen_Chacon_0.jpgS’intueixen en files socialistes temps de canvi. Aquest cap de setmana el PSC ha celebrat el seu 12è Congrés on s’han fet vàlides les apostes i s’ha escollit a Pere Navarro com a nou secretari general del PSC, en substitució del nou Senador José Montilla. Així mateix, ahir es feia públic un manifest escrit per personatges d’especial rellevància del socialisme espanyol –entre els quals en destaca Carme Chacón, Manuel Bustos o José Borell– on es demana un canvi en les formes d’actuar del PSOE i es reclama una major defensa dels valors tradicionals de la socialdemocràcia que, segons els mateixos firmants, han estat abandonats en els darrers temps.

Més enllà del debat sobre la conveniència de renovació d’un partit que, tant en l’àmbit autonòmic com en l’estatal, ha patit unes quantes derrotes electorals, volem centrar-nos en el per què i en l’abast final que tenen els processos de canvi i regeneració. Els canvis organitzacionals no són més que estratègies internes que utilitzen els partits per rellançar la  formació després de patir una forta derrota, i evidentment només poden ser entesos com a fructífers quan aconsegueixen superar els elements tant discursius com personals que els han portat a obtenir uns determinats resultats electorals. Amb tot un procés d’aquest estil no necessàriament ha d’implicar un canvi radical en el discurs i en les persones, si no que pot també intentar integrar en la nova direcció determinades sensibilitats i persones de l’etapa anterior, amb una voluntat aglutinadora del discurs i de les diferents sensibilitats del partit.

Ara bé, compleixen els processos de canvi del PSC i el que es preveu en el PSOE amb un veritable canvi organitzacional, que inclogui alhora la modificació d’elements discursius i personals? Doncs les evidències que fins al moment tenim semblen indicar que no és aquest el cas. La nova direcció del partit és plenament continuista amb l’anterior; el debat sobre la personalitat del PSC i la capacitat de distanciar-se sobre el PSOE ha quedat totalment tancat: un nou secretari general de l’òrbita més espanyolista del partit, avalat precisament per aquest sector (José Zaragoza, Miquel Iceta, Daniel Fernández, Manuel Bustos), que continua a la directiva; una esmena en favor de tenir major personalitat en relació al PSOE en el Congrés espanyol, rebutjada per una majoria rotunda; Ernest Maragall i Montserrat Tura, representants del sector catalanista, desapareguts de la  nova direcció. A canvi, tan sols un parell de secretaries residuals pels opositors de Navarro en el Congrés, Elena i Ros. En el cas de PSC doncs, el que podia ser un canvi cap a un model més catalanista, sembla que ha quedat, com en el cas de l’estatut, amb un bon autogol.

En el cas del PSOE, la situació sembla que és bastant similar: les crítiques no venen pas de l’exterior si no per part de les mateixes persones que han contribuït a la pèrdua de confiança en el partit i, al cap i a la fi, a la seva derrota electoral. Com es pot engegar un procés de renovació sense canviar les persones que t’hi han portat? Quina credibilitat tenen els individus que firmen aquest manifest quan ells han estat els primers que han contribuït com el que més en la situació que ha arribat el partit?

Al cap i a la fi doncs, el que estem experimentant no és més que la utilització del canvi com a un mer recurs dialèctic. El concepte canvi disposa d’una gran potencialitat i pot generar  moltes adhesions en moments crítics com els actuals, on tant PSC com PSOE saben que han de fer un gir en el rumb del partit. Ara bé, no ens podem deixar emportar per aquest miratge: en cap dels dos casos el canvi no permet superar ni el discurs ni les persones que l’han portat. I és que fins que no s’abordin de veritat els motius i les cares que l’han portat a la derrota, i a no ser que CiU o el PP comentin algun gran error, el socialisme català i l’espanyol pot ser que estiguin condemnats a exercir un paper residual en el dia a dia polític.

Etiquetes

10 comentaris

  • Abel

    21/12/2011 12:00

    Amb Daniel Fernández, el gran mediocre espanyol, com a Secretari d’oRganització, Bono no haurà de patir més per la manca de vaespañas en el sí del seu partit.
    En Fernández no se’l veu, només serveix per garantir el suport del PSC als dictats del PSOE. Només en moments de conflicte clar entre Catalunya-España treu el cap per decantar-se per la segona, en un exercisi de manipulació, dependència emocional i petitesa intel.lectual que tant el caracteritzen.

  • Oscar

    21/12/2011 12:28

    No sé on queda exactament la perspectiva analítica d’aquest post, sembla bàsicament un article d’opinió. No es pel que segueixo aquest blog aquest tipus d’article…

  • Marc Guinjoan

    21/12/2011 12:50

    Oscar, nosaltres ja deus saber que intentem fer, en la majoria dels casos, anàlisi política, si bé la frontera entre aquesta i l’opinió és a vegades difusa. Hem intentat lligar alguns arguments teòrics amb el que entenem que és un procés de regeneració d’un partit (o de dos) que hem percebut insuficient d’acord amb les derrotes electorals sofertes pel(s) partit(s).
    En tot cas, gràcies per manifestar la teva opinió al respecte; així intentem anar construint un bloc més del gust de tothom. Si és que això és factible…

  • Joan Vaquer

    21/12/2011 21:23

    La manca de renovació apuntada pot néixer de la lectura dels resultats electorals com a resultat directe de la crisi econòmica i no com un càstig al partit. Una lectura ben pobre diria jo…

  • Marc Guinjoan

    22/12/2011 0:23

    Joan, és cert que molt probablement una part important dels resultats electorals venen explicats per la crisi. Això en cap cas no ho hem negat, és més, en nombroses ocasions hem parlat de la importància del vot econòmic i de la vulnerabilitat de les opinions polítiques al context econòmic.
    Ara bé, dues reflexions: en primer lloc, la crisi econòmica és totalment exògena a la gestió del govern? no hi tenia res a fer l’administració de José Luís Rodríguez Zapatero? Intueixo que part de la crisi econòmica pot venir explicada -si bé no totalment, està clar- per la gestió de l’anterior executiu.
    I en segon lloc: sí, és cert que l’economia explica molt. Fins i tot em podries argumentar que en un context com l’actual a l’estat, qualsevol govern del partit que fos seria castigat a les urnes. D’acord. Però inhabilita això la necessitat de fer un canvi substancial en els arguments i les persones que han liderat aquesta etapa fosca econòmicament parlant? Entenem que no, considerem que malgrat que no és quelcom plenament atribuïble a l’antic govern, ha de carregar amb les conseqüències de la situació que s’ha generat…

  • Joan Vaquer

    22/12/2011 23:38

    Marc, crec que has agafat el comentari pel vers equivocat. Quan hem referia a lectura pobra hem referia a la que fa el PSC al cercar sols explicacions externes al desastre electoral.
    No crec, ni molt menys, que el vostre bloc, sigui una lectura pobra, home! De fet cal que us en donem l’enhorabona.

    Anant al tema de la necessitat de canvi, us plantejo una pregunta: com veieu vosaltres que davant la crisi sols trobem polítics que volen aplicar receptes antigues?, quan tot va esclatar tots els analistes es posaren d’acord que el model econòmic espanyol no funcionava i calia canviar-lo però a l’hora de les receptes ni una va en aquesta direcció. I sinó sols cal veure la Llei General Turística que ens preparen a Mallorca (més construcció, més turisme de masses) o el cas que els hi fan a les universitats (que prest hauran de fer concurs de creditors). Tant fort és l’status quo? o ningú té ganes de fer res diferent?

  • Marc Guinjoan

    24/12/2011 16:04

    Joan, probablement l’explicació a això que comentes podria venir explicada perquè cap dels partits que governa té una recepta per la crisi més enllà de les pròpies mesures que ens hi han portat, això sí, maquillades ara amb una pàtina d’austeritat que ven molt….

  • Santiago

    31/12/2011 11:23

    El canvi i la sortida de la crisi pot ser real si s’accepta el valor de la vida com a recurs de riquesa sotenible. Proposta liderada per http://www.cestoonu.com visita la web, informa’t i registra’t si penses que la teva vida té valor

  • Víctor de la Torre

    04/01/2012 1:40

    M’agrada el vostre bloc, parleu prou clar. Us convido a visitar el meu, vosaltres que en sabeu del món de la política me’n podreu donar una opinió formada. L’espero, gràcies i enhorabona! http://superviventcatala.blogspot.com/

  • Carlota Macia i Fontanals

    17/01/2012 10:34

    Una manera molt subtil de parlar sobre les vergonyes socialistes i la seva ‘in’capacitat d’assumir o fer veure que són un NouPSC. Arriba al punt que cansa que et tractin com a la ovella d’un ramat creient-se ells els pastors.

    Chacón desesperada pel poder només veu fins on pot arribar sense enrecordar-se d’on ve (el poble).

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús