Cameron, claredat canadenca?

David Cameron al Canadà, el setembre passat, tot fa pensar que parlà del Quebec amb el seu homòleg Stephen Harper

Al mirall quebequès no només s’hi miren els independentistes, també ho fan els unionistes d’arreu del món. David Cameron ha mogut peça i  establirà la posició de Westminster davant la proposta secessionista de l’executiu d’Edimburg. La informació avançada pel mateix Cameron té una gran semblança amb la famosa Clarity Act, ideada pel politòleg i exministre canadenc Stephan Dion. La llei promulgada per Dion establí, pocs anys després de l’”ensurt” secessionista del 1995, les condicions que havia de reunir un procés independentista al Canadà fent que la secessió unilateral per majoria absoluta d’una província resultés il·legal de jure. Malgrat que només disposem de la informació avançada pel primer ministre britànic, el secretari per Escòcia n’explicarà els detalls aquesta setmana, a continuació analitzem diversos aspectes de les declaracions de Cameron a la llum de la famosa llei canadenca.

1. Claredat. El framing emprat per Cameron és exactament el mateix que el que Stephan Dion emprà per legitimar la Clarity Act. Claredat, per a Dion i Cameron, significa que els escocesos haurien de votar una pregunta directa sobre la independència que tingués per resposta un Sí o un No, aquesta no podria contenir una tercera opció per ampliar l’autonomia com proposa Salmond o un mandat per negociar la sobirania com el 1995 a Quebec.

2. Iniciativa. Precisament l’error dels federalistes el 1995, quan Ottawa no va prendre’s seriosament el referèndum quebequès fins poc abans de l’inici de la campanya, féu reflexionar a Dion sobre la necessitat d’establir els terminis de la convocatòria des del Govern central. Cameron ha pres nota i afegirà un termini a les condicions imposades a Salmond: 18 mesos. Aquest, cerca marcar el pas a la iniciativa política de Salmond perquè no agafi desprevinguts als partits unionistes ni al Govern.

3. Unilateralisme. Un dels pilars de la “claredat” canadenca és la necessitat de “consensuar” la proposta secessionista d’un Parlament provincial al Parlament federal. Cameron també ha inclòs aquesta condició afirmant que per celebrar el referèndum caldrà una cord previ i una comissió electoral neutral que organitzi els comicis.

4. Majories. Aquest punt encara està per definir en la posició de Salmond. De fet, tampoc quedà fixat pel cas canadenc, seguint la doctrina de la Cort Suprema s’establí que per fer efectiva la secessió calia una majoria “clara”. Ara bé, resulta lògic pensar que seguint l’esquema de la Clarity Act seria la Cambra dels Comuns l’encarregada de determinar la “claredat” de la majoria obtinguda.   

5. Dret de decidir. La doctrina de la claredat canadenca, en resum, estableix una regulació de la secessió que deixa la darrera paraula en mans de la majoria parlamentària de l’estat matriu. L’enigma, però, és si dins l’esquema legal anglès i l’Scotland Act, la doctrina de la claredat canadenca no es veurà com una clara interferència al procés democràtic escocès.

* Ja està disponible el document legal del Govern britànic amb les recomanacions i la seva posició sobre el referèndum aquí

**Hem trobat bloggers escocesos que pensen igual que nosaltres sobre les semblances amb la Clarity Act canadenca.

Etiquetes

5 comentaris

  • Miquel Saumell

    10/01/2012 17:22

    Al meu entendre les independències no es concedeixen per part les metròpolis, com aquell que magnànimament concedeix una gràcia als seus súbdits, sinó que en tenir el suport d’una “majoria clara” dels ciutadans d’un determinat territori, a partir d’un referèndum vinculant, simplement es proclamen i llestos. El 50% dels vots emesos més 1 vot és una majoria prou clara. I llavors el resultat es reconeix amb més o menys dificultats, i s’hauran de negociar moltes coses, però això ja seria una altra història.

    L’excusa del trencament en dos si la majoria és molt ajustada no s’aguanta per enlloc.
    Si s’establís –al meu entendre erròniament i antidemocràticament- que l’opció “independència” necessités el 60% dels vots per imposar-se i els independentistes obtinguessin el 59,9%, s’acabaria imposant la continuïtat unionista amb només el 40.1% dels vots. És a dir, que qui hauria perdut clarament acabaria imposant la seva tesi en contra de qui hauria tret gairebé un 50% més de vots. Ja es veu que això no pot ser.

    No em semblen lògiques les interferències de Cameron, ni tampoc em semblen massa democràtiques les condicions que posa per poder tirar endavant el referèndum. Un no escocès, i Cameron em sembla que no és escocès, no hauria de tenir cap intervenció en un tema que afecta exclusivament els escocesos, encara que sigui el primer ministre de la metròpoli.

  • Marc Sanjaume

    11/01/2012 13:23

    Hola Miquel, moltes gràcies pel teu comentari. Mica en mica es van sabent més detalls de la possició del Govern britànic. El document que es va publicar ahir a la tarda té força més cautela que els declaracions que havia fet en Cameron i no especifica ni el timing ni la manera de fer que sigui legal. Només proposa per exemple donar la competència al Parlament escocès per poder convocar-lo o fer una llei des de Westminster mateix. No parla enlloc de majories i tinc la impressió que no se’n farà un gran debat, accepten que una majoria absoluta seria suficient. La data i la pregunta són el debat principal ara mateix (sembla que la qüestió de la legalitat s’acabarà resolent).

  • blaugranasubur

    13/01/2012 20:18

    Els referemdums es convoquen per guanyar-los, si els escocesos ho fan i no el guanyen han fet el prèssec de mala manera. Les metrópolis estan per torpedinar qualsevol procès de secessió i tenen tot un aparell de l’estat amb joc net i brut per fer-ho. El principal argument dels secessionistes ha de ser ser un 50%+1 i total convicció. No conec el procés però em semblen més llestos els anglesos (tambè tenen una llarga experiència desde 1776) que no Espanya amb país vasc i Catalunya.

  • Cameron, claredat canadenca? (CAT)

    19/01/2012 14:49

    […] "CRITEO-300×250", 300, 250); 1 meneos Cameron, claredat canadenca? (CAT) blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2012/01/10/cameron…  por kanciller hace […]

  • Unionisme gentlemen – Ara.cat

    15/04/2013 10:26

    […] sí, en públic ha estat més aviat contingut pel que fa les relacions entre Catalunya i Espanya. Ja hem parlat alguna vegada de Stéphan Dion i no sabem quina impressió deu haver causat (ens consta que s’ha reunit bàsicament amb […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús