Arxiu del dilluns, 13/02/2012

La (no) importància de la participació electoral

dilluns, 13/02/2012

És una idea força estesa que la participació afecta més a uns partits catalans que a uns altres. L’argument acostuma a ser el següent: 1) Hi ha gent que per característiques socials té una probabilitat més baixa de votar. 2) Aquests ciutadans, si votessin, ho farien per un partit que defensés els seus interessos. És a dir, a un partit d’esquerres. 3) Com que això no passa, els partits d’esquerres tenen més dificultats per mobilitzar el seu electorat. 4) Conclusió: els partits d’esquerres parteixen d’una situació més difícil que els de dretes per guanyar les eleccions.

Hi ha moltes propostes per a solucionar el que es coneix com a “biaix ideològic de l’abstenció”, entre les quals s’hi inclou el vot obligatori. Propostes que tenen totes un rerefons: l’ideal democràtic de representar tota la població. La democràcia no exigeix una participació absoluta, però es fonamenta en la idea que el sistema funciona millor si hi ha més ciutadans que participen. Si l’abstenció no és aleatòria i es concentra en un determinat grup de votants, el sistema pot patir una manca de representativitat. Un clar exemple són les persones d’ètnia gitana: voten (molt) menys que la majoria i, per tant, la seva veu difícilment arriba a les institucions.

Per tant, la solució (com a mínim teòrica) a aquest baix passaria per aconseguir quelcom força utòpic: si vota el 100% de la gent, desapareix el biaix i solucionat el problema.

O no.

Primer, cal assumir que els abstencionistes votarien més als partits d’esquerres, la qual cosa resulta difícil si s’analitza d’on prové el vot de l’extrema-dreta. Però, fins i tot si això últim fos cert, les evidencies empíriques no són clares. Per exemple, Bernaghen i Marsh troben que una participació del 100% no comporta guanys significatius pels partits de centre-esquerra. Només hi surten guanyant els partits petits o els que no són al govern, però no amb prou força com per decantar els resultats electorals.

I què passaria a Catalunya? El discurs general és també que l’abstenció perjudica l’esquerra, en essència al PSC. Vegem-ho. A partir de l’enquesta post-electoral de les passades eleccions catalanes, m’he preguntat què haurien votat aquells que diuen no haver-ho fet. Com podem saber què haurien votat? He considerat el gènere, l’edat, els ingressos, la posició en l’eix esquerra-dreta, en l’eix nacional, la valoració del govern tripartit i la valoració dels líders de cada partit. A partir d’aquí s’imputa un vot a aquelles persones que diuen no haver votat (el 45,3% de l’enquesta). El següent gràfic mostra el percentatge de vots de cada partit (eix de les Y) en diferens escenaris de participació (eix de les X).

projecció.tiff

Quina és la conclusió? Els resultats són molt semblants en qualsevol escenari de participació. Si votés tothom (100%), s’observa que el PSC milloraria lleugerament els resultats en detriment de CiU, però la diferència és irrisòria.

Uns resultats que confirmen estudis previs i que ens porten a una pregunta: si els resultats amb el 100% de participació no canvien, per què l’abstenció se segueix plantejant com un mecanisme que perjudica més a determinats partits? Una pregunta feta a la lleugera, provocativa –ho reconec-, però no per això menys interessant.