Les eleccions del Congrés al País Valencià: la llavor d’un canvi?

Aquesta setmana passada el País Valencià  ha sigut notícia. Ha sigut la setmana de les protestes estudiantils més multitudinàries viscudes mai arreu del territori valencià, però també ha sigut la setmana en què finalment un diari escrit exclusivament en la nostra llengua ha tornat als quiscos de les demarcacions de Castelló i de València. Estem parlant, evidentment, de l’arribada de l’ARA al País Valencià. Aprofitem i celebrem l’arribada de l’ARA al sud per donar a la llum unes dades que ja fa temps que disposem però que fins al moment no havíem volgut publicar.

Fa uns mesos en Jordi Muñoz (@jordimunozm) publicava en la versió escrita del diari ARA un reportatge analitzant on anaven els vots del 2008 i d’on venien els vots del 2011 de cadascun dels partits polítics catalans a les eleccions generals. Mitjançant un mètode estadístic d’estimació d’efectes individuals a través de dades agregades obteníem resultats que, si bé curiosos per inesperats en alguns casos, no deixaven d’estimular la reflexió. Des de ja fa temps disposem dels resultats sobre el País Valencià (i sobre les Illes, de fet també), però alguns dels resultats obtinguts ens plantejaven alguns dubtes sobre la seva veracitat. Vegem què obtenim.

On van a parar els vots de l’any 2008 a les eleccions del 2011 al País Valencià? D’acord amb el primer gràfic (en l’eix de les Y hi trobem el vot a les eleccions del 2008), podem observar com el PP és el partit que té un percentatge de fidelitat més elevat: en particular, conserva el 87% dels seus suports el 2008. Seguidament hi trobem la fidelitat en l’abstenció (72%). Tant UPyD com EUPV conserven el 2011 el 63% dels vots rebuts, mentre que tant PSPV com Compromís conserven menys de 3 de cada 5 vots rebuts el 2008. Destaca d’aquest gràfic que més del 20% dels votants de cada partit el 2008 se’n van el 2011 a l’abstenció a excepció del PP, on el percentatge baixa fins el 6%.

on van vots 2008.bmp

On és la llavor del canvi doncs del que parla el títol de l’article? Si ens fixem en d’on venen els vots del 2011  podem observar alguns patrons interessants de comportament. Començant pel PP, veiem com l’alt percentatge de fidelitat que hem vist en l’anterior gràfic que té el partit , un 7% del seu suport del 2011 ve de vots de les files socialistes el 2008. El PSPV només rep vots del propi partit, sense que hi hagi cap percentatge rellevant de transferència de vots d’altres partits. Per la seva banda, entre els vots que el 2011 rep EUPV, hi ha un percentatge més elevat de d’exvotants del PSPV (42%) que no pas de votants del propi partit el 2007 (28%), sent també rellevant la transferència de vots per part de l’abstenció (25%). Pel que fa a UPyD, la situació és similar: atès que el seu percentatge de vots ha incrementat molt, tant sols un 10% del seu suport el 2011 ha estat de votants del partit el 2008; per contra, segons ens mostren les dades un 45% dels seus suports el 2011 venen de l’activació de l’abstenció, un 25% del PSPV i un 18% del PP.

El cas de Compromís, el darrer, és sens dubte però el cas més paradigmàtic: com UPyD, atès que el seu suport electoral el 2008 va ser molt baix, tant sols un percentatge de vots molt reduït del seu suport el 2011 s’explica per vots propis el 2008, al voltant del 12%.  En canvi i aquí és on les dades ens sorprenen, sis de cada deu dels suport electoral rebut per la coalició nacionalista venen d’exvotants del PP (32%) i del PSPV (30%). Un de cada 4 vots vindria de l’activació de l’abstenció. Malgrat que tant sobre els vots que perd el PSOE com els que perd el PP , com es pot comprovar en el primer gràfic, aquestes magnituds resulten molt petites, aquests resulten percentatges molt rellevants per Compromís.

don venen vots 2011.bmp

Pot ser que part de l’èxit de Compromís vingui explicat per un transvasament de vots de PP? Pot ser que Compromís hagi calat entre les branques de l’electorat del PP més regionalista i, fins i tot, moderadament nacionalista? Respondre a aquesta pregunta no és gens supèrflua: el canvi electoral al País Valencià ha de venir irremeiablement pel canvi de suport electoral dels actuals votants del PP, el partit que en els darrers 15 anys ha copat la vida política valenciana. Lluny de ser una notícia alarmant, que Compromís hagués obtingut una tercera part dels seus vots d’exvotants del PP seria una notícia excel·lent. Una notícia que, qui sap, podria estar sembrant la llavor d’un canvi en terres valencianes…

Etiquetes

10 comentaris

  • Víctor de la Torre

    28/02/2012 14:17

    Penso que manifestacions multitudinàries com les viscudes aquests dies poden amenaçar, a la llarga, la majoria absoluta intocable al País Valencià. Qualsevol forma de dissidència amb el govern autoritari del PP pot esdevenir un altaveu de la necessitat del canvi, i sens dubte Compromís seria la gran alternativa. Ara, no deixa de sorprendre’m aquestes dades que exposeu: que el votant de Compromís arribi en part del PP em sembla increïble. http://superviventcatala.blogspot.com/2012/02/lartefacte-del-lliure-pensament.html

  • Marc Guinjoan

    28/02/2012 17:19

    Víctor, certament les dades són, per dir-ho d’alguna manera curioses. Aquest de fet ha estat el principal motiu pel qual fins al moment no havíem volgut treure a la llum aquests resultats, però ens ha semblat que ara podia ser un bon moment per fer-ho.
    Amb això, cal llegir les dades amb tota la cura possible i no fer fetitxisme amb aquestes: més que entendre que Compromís va rebre un 32% de vots del PP, jo entendria com que hi ha forts indicis per pensar que el PP podria haver transvasat vots a Compromís. Ara bé, per certificar això: què millor que l’experiència de carrer? Les dades a mi no em soreprenen tampoc excessivament: d’algun lloc Compromís ha hagut de treure els vots, i és cert que al PV el votant del PP port ser molt més “regionalista” que no pas el del PP a Catalunya. Pel que fa a la resta de partits, em semblen fins i tot prou raonables.
    No ho sé, sense un contacte directe amb la realitat, amb el carrer, amb el que es viu i es mou al PV se’m fa una mica complicat saber fins a quin punt això pot ser del tot cert, i fins a quin punt podem estar, ni que sigui molt en les seves basseroles, d’un inici de canvi al PV. M’agradaria poder comptar amb alguna opinió des del sud…

  • L’home del sac

    29/02/2012 13:18

    Molt interessant…
    Realment pels votants de Compromís que he conegut, no em dóna pas la sensació que vinguin del PP, és clar, que potser els que jo conec són dels més militants i que fa anys que es mouen en el nacionalisme i no la massa de nous votants anònims que els ha arribat ara…

  • Marc Guinjoan

    29/02/2012 18:16

    Sí, tots tenim al cap alguna persona del Bloc o de Compromís que no s’escau gaire amb el perfil del votant del PP. Ara bé, aquesta gent que comentes eren probablement ja votants del Bloc per les eleccions del 2008. El percentatge però de votants del Bloc del 2008 sobre el total de votants de Compromís del 2011 és tan sols del 10%, de manera que cal buscar l’explicació de l’èxit electoral en nous perfils… i aquí és on hi entra l’exvotant del PSPV i del PP.

  • Toni Rodón

    02/03/2012 15:11

    Ei Marc,
    Molt d’acord amb el que dius. Si hi ha canvis de vot, el més probable és que vinguin del PP, que ho arrassa tot… A més, la crisi està sent especialment intensa a les comarques de Castelló (on Compromís té un bon paper) i al camp, on la probabilitat que es passin a Compromís és més elevada que a la ciutat. Gent de poble que podria votar per sistema “als de sempre” poden haver-se canviat. O, més probable, els seus fills!
    La pregunta clau és si Compromís aconseguirà quedar-se aquests vots o només es tracta de vots “prestats”. Vorem què passa.

  • L’home del sac

    02/03/2012 15:30

    Una altra cosa interessant, seria saber, d’aquests vots que rep Compromís de l’abstenció, quin percentatge ve de gent jove que potser és dels primers cops que vota… Tinc la sensació que hi ha força vot jove al darrere de Compromís.

  • Marc Guinjoan

    03/03/2012 14:53

    Toni, no n’estic segur que molt de vot de Compromís vingui del camp.. de fet, mira’t els resultats de València ciutat.Va ser clau els vots que va treure allà per poder entrar al Congrés!
    L’home del sac: és interessant de saber, però per això necessitem dades a nivell individual…

  • Vicent Baydal

    03/03/2012 18:35

    Es podria fer la mateixa anàlisi amb dades de les eleccions autonòmiques valencianes de 2007 i 2011? Teniu les dades? Això seria molt més indicatiu i esclaridor…

  • Pablo Arnalte

    06/03/2012 22:26

    Hola Marc, molt interessants aquestes dades, tinc un parell de comentaris.

    D’una banda, tinc interès per la metodologia que heu emprat. Hi ha algun enllaç on s’explique amb més detall? També aniria bé que donares alguna idea de quina és la incertesa estadística en les dades, especialment per què els nombres interessants són prou petits.

    D’altra banda, no acabe de compartir la teua interpretació d’eixe pas del PP a Compromís. Crec que és un error assumir que la majoria del vot de Compromís (o al menys del nou vot) té caràcter nacionalista. Això es veu per exemple en el gran creixement que han tingut al Cap i Casal (molt major que a la província de Castelló). De fet, al meu entorn conec prou nous votants de Compromís que no ténen un perfil especialment nacionalista.

    Pel contrari, el transvasament del PP a Compromís jo l’atribuiria al votant “menys ideologitzat”: els que voten més en funció de la impressió que els donen els candidats, de què diguen coses “de sentit comú”, etc. Així Compromís hauria guanyat aquests vots per la bona imatge mediàtica d’alguns dirigents (com Mònica Oltra) i probablment pel rebuig als casos de corrupció del PP.

    Per últim: ¿sóc l’únic sorprès per què no hi haja pràcticament transvassament de vots entre EUPV i Compromís?

  • Marc Guinjoan

    12/03/2012 10:05

    Hola Vicent, jo no tinc personalment aquestes dades de resultats electorals per les eleccions autonòmiques però em sembla que no hauria de ser gens difícil d’aconseguir-les. Miraré d’obtenir-les i intentarem fer el càlcul.
    Pablo: moltes gràcies pel comentari, és precisament des del terreny on es poden fer les anàlisis més curoses. Aquesta explicació que em fas és congruent amb la que altres persones des del PV m’han fet, de manera que li dono total credibilitat.
    Pel que fa al mètode, es tracta del que s’anomena una inferència ecològica, i en aquest cas l’he fet amb un programa estadístic que es diu Stata (el command es diu ecol, per si algú en vol buscar informació). Aquest mètode no inclou marges d’error perquè fa les anàlisis de transvasament de vot mitjançant iteracions (prova, error, fins que troba el la combinació que més encaixa amb el model). És molt difícil de dir per tant com es poden desviar de la realitat aquests resultats; en tot cas és evident que no hem d’afirmar que un 32% dels nous vots de Compromís venen del PP i que un 30% del PSPV, de manera que el PP ha nodrit amb més vots Compromís que el PSPV. Aquestes dades marquen tendències però em semblaria un error caure en el “fetitxisme numèric” de llegir aquestes dades com a quelcom segur.
    Finalment, pel que fa al no transvasament de vots d’EUPV a Compromís a mi personalment no em va sobtar especialment, però repeteixo un altre cop, és des del terreny on aquestes conclusions es poden treure més fàcilment.
    Ah! i ja avisem que aviat donarem els resultats per demarcació, perquè s’observen tendències molt indicatives…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús