Cinc raons per fer vaga

Demà, 29 de març, hi ha convocada la sisena vaga general a l’Estat espanyol, aquesta vegada contra la reforma laboral del Govern de Mariano Rajoy. A continuació apuntem cinc raons per fer vaga i mobilitzar-se demà dijous.

Estratègia. La raó oficial de la convocatòria de vaga per part de les grans centrals sindicals és forçar al Govern espanyol a negociar  la reforma laboral al Congrés dels Diputats. El Govern ha rebutjat citar els agents socials al procés de tramitació del projecte de llei (que ja va ser aprovat com a reial decret) abans que aquest sigui debatut a la Cambra baixa.

Demostració. La vaga general i la mobilització que comporta, a Barcelona hi ha convocada una manifestació a les sis de la tarda a Jardinets de Gràcia, permet expressar el desacord dels treballadors amb la reforma laboral i la situació econòmica més enllà de la negociació concreta que segueixi la tramitació del projecte de llei. Cal recordar que els sindicats que convoquen les mobilitzacions són gairebé tots des d’UGT fins a la Intersindical, però també s’hi han afegit moviments ciutadans com els Indignats sorgits del 15-M. Les enquestes mostren un rebuig contundent a la reforma, un 74% dels espanyols consideren que la reforma no crearà ocupació segons Metroscopia.

Política. Una vaga general té èxit si és política, contra el partit del Govern, i no només laboral. Malgrat que hi ha discrepàncies sobre si realment es pot afirmar que totes les vagues generals passen factura als Governs, a priori podem dir que l’èxit de la vaga general seria un desgast pel Govern del Partit Popular. Els precedents de les vagues generals a González (1988) i a Aznar (2002) demostren que les vagues generales tenen efectes polítics i poden canviar les polítiques públiques. Així, més enllà de la reforma laboral, la mobilització permet reforçar la posició de l’oposició o si més no desgastar al Govern.  

Ideològica. El model de relacions laborals que dibuixa la reforma implica un retrocés dels drets dels treballadors. El model actual de relacions laborals és corporativista perquè divideix els treballadors entre els que tenen protecció laboral i els temporals. Ara bé, l’acomiadament justificat per una simple reducció als ingressos de l’empresa, la reducció de la indemnització per acomiadament, el fet que no s’incorpori un contracte únic a la reforma i, en canvi, es promogui un contracte precari “de formació”, fan que el model alternatiu al corporativisme actual presentat pel Govern espanyol sigui força sospitós d’empitjorar les coses.

Nacional. La reforma laboral del Govern espanyol va en la línia de la reforma constitucional que pactaren PP i PSOE el 2011 i envaeix competències de la Generalitat. La invasió competencial més greu és que el text del Reial Decret elimina la capacitat del Govern català d’actuar com a mediador en casos d’ERO (Expedient de Regulació de l’Ocupació) però també en matèria de polítiques actives d’ocupació. CiU i PSC, ERC i ICV han dut per separat el reial decret al Consell de Garanties Estatutàries. D’altra banda, no cal oblidar que els principals perjudicats de l’espoli fiscal són els mateixos treballadors catalans que no poden percebre els serveis públics que els pertoquen.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús