El ‘fenomen Compromís’: d’on vénen els vots?

Diumenge passat publicava al Diari Ara una anàlisi breu en què, sota el títol “L’any de Compromís” s’hi suggerien algunes hipòtesis per entendre el creixement de la Coalició Compromís en el darrer cicle electoral. A banda de la necessària contextualització dels orígens i composició de la coalició, en l’article bàsicament s’hi apuntaven dues tesis que convé sostindre amb dades més enllà del que es pot encabir en un article breu de diari: en primer lloc, que la base fonamental del vot a Compromís és el vot nacionalista, i en segon lloc, que el Bloc i Iniciativa pel Poble Valencià aporten dos electorats complementaris que constitueixen la clau de l’èxit de la coalició. Addicionalment, en aquest apunt demostrarem una tercera tesi: la coalició compromís ha sigut la principal hereva electoral de la coalició Compromís pel País Valencià de 2007 (Bloc+EUPV), una coalició que si no va funcionar electoralment no fou tant per la ‘fugida’ del vot nacionalista com per la desmobilització d’un sector important de l’electorat tradicional d’EUPV a qui, segons sembla, no li va agradar la coalició amb el Bloc.

Certament, es tracta d’hipòtesis que, per als observadors atents de la política valenciana, poden resultar òbvies, però ho són menys per a molts observadors externs que es miren l’emergència electoral de Compromís una mica desconcertats perquè no acaba d’encaixar en el mapa mental que tenien de l’electorat valencià. Per sustentar-les ens basarem en l’anàlisi de resultats electorals a nivell de municipis i comarques del PV en les eleccions a les Corts Valencianes de 2003, 2007 i 2011.

1. D’on ve el vot a Compromís? És un vot fonamentalment ‘nacionalista’ o de l’esquerra tradicional?

La coalició Compromís és un conglomerat format pel Bloc Nacionalista Valencià (hereu de la històrica Unitat del Poble Valencià), Iniciativa pel Poble Valencià (formació escindida d’EUPV a partir de la corrent ‘Esquerra i País’) i els Verds. Representa, per tant, una síntesi entre el valencianisme, l’esquerra i l’ecologisme. Quin d’aquests ingredients hi és fonamental? Es tracta de l’electorat del Bloc o, per contra, són fonamentalment hereus d’EUPV? Per esbrinar-ho hem de comparar la distribució del vot a Compromís amb la darrera ocasió en què Bloc i EUPV es van presentar per separat a unes eleccions autonòmiques: el 2003.

La gràfica següent mostra la distribució per municipis: cada punt representa un dels 543 municipis valencians. En l’eix vertical hi ha el percentatge de vot a Compromís en les eleccions autonòmiques de 2011, i en l’horitzontal el percentatge de vot al Bloc, en el primer cas, i a EUPV en el segon, de 2003. Per interpretar-la hem de pensar que, si el vot a Compromís el 2011 responguera de manera perfecta al vot a una d’aquestes dues formacions el 2003, tots els punts es situarien perfectament alineats sobre una línia a 45 graus. Per contra, si no hi hagués cap relació, els punts dibuixarien un núvol sense forma i la línia seria completament plana.

compromis03.png

El que veiem és com, en el cas del Bloc, els punts dibuixen de manera molt més clara una línea ascendent mentre que en el cas d’EUPV el núvol de punts és força amorf. Això ens indica que allà on el Bloc hi feia els millors resultats l’any 2003, també ho ha fet Compromís, mentre que la relació amb Esquerra Unida és, si de cas, molt feble. Evidentment, el núvol en el cas del BNV no és perfecte, i hi ha municipis que s’allunyen força de la línia: l’èxit electoral del Bloc el 2003 en un municipi explica gairebé la meitat de l’èxit de Compromís en aquesta ocasió, mentre que la resta vindria determinat per altres factors (evolucions específiques de cada municipi, altres aportacions de vot, etc). En tot cas, el que apunten les dades és que l’electorat de Compromís és una suma de l’electorat tradicional del Bloc amb altres components, però hi ha pocs indicis de continuïtat amb els votants històrics d’EUPV.

2. La ‘complementarietat’ del Boc i IPV: la clau de l’èxit?

Déiem que Compromís té com a base  l’electorat del Bloc, però aquesta base ha sigut ampliada de manera crucial per noves aportacions. El que suggeriex aquesta tesi és que els diversos components de la coalició no són redundants ni es reparteixen el mateix electorat, sinó que són complementaris. Una manera de mostrar això és la de la gràfica següent, en què s’hi pot veure la distribució per comarques del creixement proporcional del vot a Compromís creuada amb el vot al Bloc el 2003. Així, les comarques que en l’eix vertical estiguin sobre el valor 100, això indica que Compromís hi ha duplicat resultats respecte al Bloc 2003, mentre que el valor 0 indica que s’hi ha mantingut estable.

comarques.jpg

El que mostra aquesta gràfica és com en els territoris de major creixement són també aquells en què el bloc hi era més feble el 2003: bàsicament comarques metropolitanes (València, l’Horta Oest, el Camp de Túria) i les comarques castellanoparlants de l’interior del País. Per contra, en els ‘feus’ tradicionals del nacionalisme (comarques centrals) el creixement hi ha sigut menor i, fins i tot, en algun cas com la Marina Alta s’hi ha produit un lleuger retrocés.

Aquesta gràfica, per tant, complementa l’anterior i, en conjunt, ens apunten a una història més completa: la base electoral de compromís és l’electorat nacionalista del Bloc però que ha sigut complementat per importants aportacions noves de vot metropolità i de vot de comarques castellanoparlants que tradicionalment s’havien resistit a la penetració del valencianisme. Cal tenir en compte que aquestes aportacions addicionals, especialment pel que fa al vot de València ciutat i comarques metropolitanes són quantitativament molt importants, ja que es tracta de les zones més poblades del País.

3. L’herència de Compromís pel País Valencià: Compromís o EUPV?

En les anteriors eleccions a les Corts Valencianes, el 2007, el bloc i EUPV van concórrer en una coalició anomenada ‘Compromís pel País Valencià’. Fou una coalició complexa, feta a contracor i amb no pocs entrebancs. La malfiança entre els que la integraven i els pobres resultats electorals van acabar per fer-la esclatar pels aires, donant lloc, per una banda, a una EUPV més restingrida, i per una altra banda al que avui coneixem com Compromís, fruit de la confluència entre el Bloc i IPV, escindida d’EUPV. Aquella coalició va recollir 195.116 vots, poc més de la meitat dels 320.000 que han recollit les dues formacions per separat el 2011. Quina d’aquestes dues llistes és hereva dels votants de la coalició CPV de 2007? Se’ls han repartit a parts iguals o, per contra, aquells 195.000 vots han anat preferentment a una de les dues candidatures?

La gràfica mostra el percentatge de vot a Compromís i EUPV el 2011 per municipi, creuat amb el percentatge de vot a CPV (Bloc+EUPV) de 2007. Com abans, si els punts s’alinearen perfectament sobre la recta, seria indicació d’un transvassament directe i perfecte, mentre que si formaren un núvol sense forma, ens indicaria que no hi ha cap relació.

cpv07.png

La forma del núvol és, de nou, força eloqüent. Mentre que la relació entre el suport a CPV el 2007 i a Compromís el 2011 és molt clara i evident, en el cas d’EUPV el núvol de punts és molt més amorf. Així, podem veure com la penetració electoral de Compromís segueix una pauta molt més semblant a la de la coalició CPV de 2007 que no la d’Esquerra Unida, que sembla regir-se per una lògica diferent. De fet, l’èxit de la vella coalició CPV explica més de la meitat de la variació entre municipis del suport a Compromís, mentre que per a EUPV aquest factor només explica aproximadament un 20% del seu patró de vot. Això apuntaria a que en aquella ocasió els modestos resultats de la coalició s’expliquen molt més per una certa fugida de votants tradicionals d’EUPV que no pas per una alienació dels votants valencianistes pel pacte amb una formació de matriu estatal, com alguns havien suggerit. De fet, la distribució territorial del vot de CPV era molt més semblant a la del BNV que no a la d’EUPV el 2003.

En definitiva, el que hem pogut contrastar és el que molts comentaristes ja apuntaven: la base electoral de Compromís és el vot nacionalista, però en aquesta ocasió ha sigut complementat de manera crucial pel vot urbà (i de comarques castellanoparlants), presumiblement mobilitzat sobretot per IPV. D’altra banda, hem vist com la Coalició Compromís ha heretat bona part de l’electorat de la coalició Bloc+EUPV de 2007, ja que en aquella ocasió una part significativa dels electors tradicionals d’Esquerra Unida no van donar suport a aquell acord.

Aquesta anàlisi té algunes implicacions polítiques molt clares: en primer lloc, qui vulga menystenir el component nacionalista de l’èxit electoral de Compromís s’estarà equivocant. Al mateix temps, però, és evident que l’electorat de Compromís és un conglomerat divers i heterogeni, com passa en la majoria de formacions que aspiren a ser competitives electoralment. La gestió d’aquesta complexitat no sempre és senzilla, però és imprescindible per mantenir i eixamplar la base electoral de la coalició. Finalment, hem vist com el fracàs de la coalició Bloc+EUPV de 2003 es va deure més a un abandonament d’una part de l’electorat d’Esquerra Unida que no a la fugida de vot nacionalista. Per això, entre d’altres raons, la Coalició Compromís ha sigut la principal hereva del vot a CPV el 2007.

[Article del politòleg Jordi Muñoz, de la UAB (@jordimunozm)]

Etiquetes

22 comentaris

  • àngel martí

    02/05/2012 11:09

    ale

  • yeaa

    02/05/2012 20:16

    Doncs jo no soc nacionaliste,i si ho fòra seria del Pais Valencià,no tinc res en contra de Catalunya però ells van a la seua i els importem ben pòc. He votat a compromis perque son els unics que tenen trellat i que no son un tall de lladres com PSOE I PP i supose que molta gent haurà pensat com jo.Ja està bé de la modeta esta del catalanisme i de ser del Barça i apexugar més per la nostra terra,

  • Ecologista valencià

    02/05/2012 21:38

    Jo he votat Compromís en primer lloc pel component ecologista, després per l’ecosocialista i finalment pel nacionalista (que no independentista)! Crec que l’èxit de Compromís és la barreja de les tres vertents, no podem atribuïr l’èxit a sols una d’aquestes branques.
    ¡guanyaria molt si s’aprofundira en les qüestions verdes!

  • Enric Nomdedéu

    03/05/2012 7:28

    D’una banda allò que l’article demostra amb metodologia científic. D’altra les opinions personals, que intenten contestar l’evidència, inconscients que no fan més que confirmar-la.
    Bon treball. El rigor de nou! Tant que s’enyora al món de l’anàlisi política. Felicitats.

  • Toni Rodón

    03/05/2012 9:06

    Jordi,
    De nou, molt interessant l’article!
    Una petita qüestió: has mirat si va atraure vots de l’abstenció? I dels nous votants?
    Gràcies de nou!

  • Josep Josep Josep

    03/05/2012 18:42

    Jo no sé què dir… crec que els vots de Compromís són en la seua immensa majoria ex votants del PSOE, o almenys així ho ratifica la dinamica del meu poble, Alboraia. El Bloc es presentà com a Bloc-Compromís; Iniciativa anava amb ERPV i un grup independent, SI, amb la sigla ‘Acord Municipal’. La candidatura d’Iniciativa no va arribar al 3%, el Bloc va augmentar d’un a tres regidors, mentre que el PSOE perdé dos i va passar de 7 a 5. Pel que fa nombre de regidors… tot el demés va continuar igual, ja que ací en l’ajuntament només estan, d’esquerres, el PSOE i Bloc (i també en el 2007), malgrat que es presenten molts partits. La clau del creixement de Compromís? Jo crec que el bon treball d’oposició fet. Si no s’haguera presentat baix la marca Compromís, el Bloc sol haguera tret el 99% dels vots i tindria tres regidors igual. La gent no vota sigles, vota persones i gestió política.

  • Pep Josep

    04/05/2012 0:20

    Pel que tinc entés Els Verds (la E majuscúla per favor) no formen part de Compromís. O s’expliquen bé les coses o es juga a marejar al personal. A partir d’aquest detall ja no lli done cap credibilitat a l’article, ho sent molt.

  • Andrea Ros

    04/05/2012 4:29

    Com s’explica que a la 3a ciutat del País – Elx 230.000 habitants – Compromís només haja abastat un 2% al 2011 front el 6% de 2007 sent la base d’Iniciativa i ciutat de la diputada Mireia Mollà.

  • Josep Josep Josep

    04/05/2012 8:42

    Estic d’acord amb el que diu Andrea Ros. Jo considere que l’èxit de Compromís ha sigut conquerir el cor espiritual i simbòlic del País Valencià, que és l’àrea metropolitana de València, i especialment, la ciutat. No obstant, en una situació de resultats més ajustats, el lastre que significa tindre resultats tan baixos en Elx, Alacant i la Vega Baja, pot fer que novament el 5% es torne contra nosaltres. A més, penseu que Compromís ha pujat espectacularment perquè ha baixat, fonamentalment, el PSOE, i el que s’ha fet és replegar els vots perduts pels socialistes. Però no sempre el PSOE va a estar en estos resultats tan magres…

  • Ostertz Narbaiza

    07/05/2012 16:09

    En una setmana i ningú (ni els propis autors) us heu adonat que vénen, del verb venir, va amb accent?
    No tot és posar el corrector automàtic a l’ordinador nois.

  • Mike Mico

    07/05/2012 18:43

    Molt bon article, sí senyor. Jo vull afegir que, pel que jo veig al meu voltant i com explica molt bé l’article, el vot a Compromís té com a base el Bloc, però l’èxit es deu al complement que fa IPV amb Mònica Oltra i Mireia Mollà, que han fet una gran oposició, molt treballada, clara i ben explicada. IPV ha atret els que fugien del nefast PSPV, i també l’augment d’EUPV, els socialistes han fugit cap a IPV (d’ací l’èxit de Compromís) i EUPV. Jo encara veig que pel que fa al Bloc concretament, la gent en general no el té en bon apreci, creuen que són massa defensors de tradicions que ara no toquen, com ara parlar en valencià: n’hi ha massa valencians anti-valencià que no voran amb bons ulls al Bloc i no votaran Compromís, espere que vagen a menys.

  • Mike Mico

    07/05/2012 18:46

    Molt bon article, sí senyor. Jo vull afegir que, pel que jo veig al meu voltant i com explica molt bé l’article, el vot a Compromís té com a base el Bloc, però l’èxit es deu al complement que fa IPV amb Mònica Oltra i Mireia Mollà, que han fet una gran oposició, molt treballada, clara i ben explicada. IPV ha atret els que fugien del nefast PSPV, i també l’augment d’EUPV, els socialistes han fugit cap a IPV (d’ací l’èxit de Compromís) i EUPV. Espere que també augmente el vot nacionalista.

  • Josep Josep Josep

    07/05/2012 19:08

    No estic d’acord amb Mike Mico. Si mires llocs on Iniciativa i el Bloc es presentaven per separat… (Tavernes de la Valldigna, Castelló…) on s’han anat als vots ha sigut al Bloc, no a Iniciativa. I, evidentment, han anat del PSOE. Igual com quan venen les eleccions generals, i molta gent que ha votat en les locals i nacionals al Bloc… se’n va al PSOE. És el mateix fenomen.

  • Valentí Rossell

    08/05/2012 9:36

    D’on vénen, els vots, i no pas d’on venen.
    A disposar

  • Xavi

    08/05/2012 9:52

    També val la pena tenir en compte, m’imagino, que l’electorat d’EUPV del 2003 i el 2007 devia passar força al PSOE, que en aquella època era molt més fort i tenia credibilitat esquerranista.

  • Toni Rodón

    08/05/2012 12:11

    Gràcies per l’avís ortogràfic.

  • Miderre

    12/05/2012 18:30

    Ser valencià i no independentista és estar molt malament del cap. Mireu com us ha deixat la terra Espanya! Us han aniquilat, esquilat, robat, avergonyit i exterminat! I encara no desperteu?

  • Xelonix

    21/05/2012 19:06

    Jo sóc independentista valencià i vote Compromís per tres raons: Sóc ecologista, sóc progressista i sóc valencianista. Per supost, l’independentisme al País Valencià encara no ha cal·lat perquè calen anys perquè la gemnt conega les dades i es faça una opinió, a més perquè gent independentista com Joan Francesc Mira és continuadament bloquejat a les institucions per part del PPSOE. Però està clar que el component històric, la cultura, la llengua i la necessitat de créixer econòmicament sense llasts ens ha d’anar eixint d’Espanya ja no per ser antiespanyolista, que no ho sóc, sinó perquè el nacionalisme espanyol no deixa espai per a la República, per a la pluralitat lingüística, per a la plurinacionalitat de l’Estat i perquè amb els diners de quatre autonomies treballadores la resta sobreviuen tot i atacant-les i entrebancant el seu avenir. És un error ser antiespanyol, però no és menys error no ser provalencià. Som un país, una nació, que naix al segle SXIII, que ha sentir-se orgullosa del seu passat islàmic i que ha de fer de la gestió propera la seua manera de créixer com fan els països escandinaus, com Islàndia, com Suècia o Dinamarca. La necessitat de tindre un Estat propi per al País Valencià es fonamenta en què no podem permetre que Espanya ens bloquege tants i tants temes cabdals per a nosaltres a la Unió Europea, sempre frenant-nos, sempre perjudicant les nostres infraestructures com el Corredor Mediterrani o les ajudes a l’agricultura valenciana.

  • Banyerenc

    06/08/2012 10:01

    Demanar la independència des de València és una autèntica quimera. Si després de tants esforços del Bloc i Compromís durant dècades als municipis, tot just acabem d’aconseguir entrar a les Corts, ¿què fan alguns demanant la independència? Jo crec que molts independentistes divideixen el vot nacionalista i beneficien el PP i el PSOE de rebot.

    Per a mi, la política de Compromís toca de peus en terra i hui dia és l’única eina que té possibilitats reals de canviar les coses més bàsiques que ens neguen el PP i el PSOE. Siguem realistes i deixem de perdre el temps amb l’elucubració dels Països Catalans, que a mi m’encanta com a concepte, però que veig que ens perjudica quan passem al món real de la política.

  • Alcoi

    29/09/2013 21:18

    Jo he votat Compromís perquè resalten que som una nació històrica, i que no ens ho respecten, també perquè fiquen tralla al PP i PSOE i perquè no son uns lladres com tots. Però no sóc independentista! el País Valencià és una nació i volem que siga visible tant a Espanya com a Europa. Ah, i Catalunya és un poblé germà, pero ells que vajen a la seua i nosaltres a la nostra.

  • cervera cervera

    13/10/2013 10:40

    Es posible que vote a Compromís en las próximas elecciones. La anécdota del Museo de San Pío V de Valencia, me ha llevado a esa decisión. Aunque también hay otros motivos, el barrio del Cabañal de Valencia. Pero, la Comunidad Valenciana es una tierra desvertebrada, no nos ponemos de acuerdo en nada. Me gustaría que toda la Comunidad se llamase Valencia, así de simple, y que todos nos considerásemos valencianos, pero, es muy complicado llegar a esa síntesis en la Comunidad Valenciana. Ni siquiera nos ponemos de acuerdo en lo de la senyera. Me gustaría que fuera aceptada en todas las comarcas de la Comunidad Valenciana, y que la franja azul no tuviera ninguna orla.
    Una preciosa franja azul, sin orla, y con el símbolo del caballo en la franja.
    Pero, lo mejor sería que existiera limitación de mandato como en Estados Unidos, y con listas abiertas. Si vamos hacia un Estado Federal en España, que sea en serio. Pero esta patochada de votar al Psoe, al PP, y que luego no hagan caso de la Comunidad Valenciana, en el tema de la financiación ya cansa.

  • cervera cervera

    13/10/2013 10:46

    Pienso que en España se debería celebrar un referéndum sobre la monarquía en España. La saga de los Borbones es la saga intocable. Se aprobó en referéndum la Constitución Española, pero la monarquía estaba incluida en la Constitución.
    Si queremos tener en España otros 300 años a los Borbones, deberíamos votarlo, ratificarlo de manera específica en un referéndum.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús