“Bonus seats”: Legals i legítims?

elections_greece-350x238.jpg

Arran de les eleccions gregues del passat diumenge són moltes les persones que han descobert el peculiar mecanisme existent en el país hel·lè per facilitar la governabilitat. El partit que obté el major nombre de vots li són atorgats automàt icament 50 diputats addicionals als que ja ha obtingut. D’aquesta manera si el partit guanyador de les eleccions obté 101 representants (33% dels vots) ja en té suficient per obtenir els 151 que donen la majoria dels representants del Parlament grec.

Aquest mecanisme ha estat anomenat per part de la literatura especialitzada “bonus seat”, és a dir, “seients addicionals”. Hi ha alguns casos al món en què, a fi i efecte de garantir la governabilitat del país, s’atribueixen escons addicionals al partit guanyador. Alguns exemples:

-          Itàlia: A la Cambra dels Diputats si la coalició guanyadora no obté els 340 diputats que garanteix governar amb majoria absoluta, se li atorga la quantitat necessària de diputats per arribar als 340. De manera similar, al senat, si no s’obtenen els 150 escons que donen la majoria, el sistema electoral garanteix aquests seients a la coalició guanyadora.

-          San Marino: La coalició guanyadora rep, independentment dels resultats electorals, un mínim de 35 dels 60 diputats que s’escullen en el parlament. La resta de diputats es reparteixen proporcionalment per la resta de partits.

-          Sri Lanka: El partit que rep més vots en cada un dels 22 districte multinominals obté un escó addicional al districte. El parlament té 225 escons.

-          Corea del Sud: Des de l’any 1962 al 1987 en el sistema de membres mixtos Coreà al partit que rebia el 50% dels vots se li atorgava automàticament 2/3 parts dels seients; en cas de no rebre el 50% dels vots, se li atorgaven ½ dels seients de la cambra. Del 1988 al 2008 el partit que rep més vots se li atorguen escons addicionals de manera que obtingui la majoria de l’assemblea (més detalls i matisos sobre el cas Coreà aquí).

Repartir escons al partit guanyador de les eleccions doncs ens és més proper del que molts es podrien imaginar. La legalitat d’aquesta pràctica ve determinada per la llei electoral de cada país, de manera que queda fora de dubte si un mecanisme com aquest està d’acord amb la legalitat o no.

Ara bé, és legítima la distribució d’escons addicionals per tal de garantir la governabilitat? En casos com el d’Sri Lanka, on el percentatge d’escons addicionals que es poden repartir és relativament baix (per sota del 10%) i que a més a més no van distribuïts necessàriament al mateix partit, no generen gaire dubtes. Què passa però en el cas grec, on els escons addicionals representen el 16,7% dels representants del parlament? Quin és el llindar percentual a partir del qual podem considerar que una llei electoral és legítima?

I per últim: quins serien els límits percentuals en una democràcia representativa per ser considerada com a tal?

Etiquetes

11 comentaris

  • Pedro

    08/05/2012 15:17

    Molt interessant. El sistema de bonus tambe estava vigent a la Segona Republica Espanyola per exemple

  • Marc Guinjoan

    08/05/2012 15:21

    Gràcies Pedro, no ho sabia! I segur que hi deuen haver encara més casos…
    Ara ja només ens quedarà saber com es distribueixen aquests escons addicionals al parlament grec, a qui van dirigits.. ;)

  • Toni Rodón

    08/05/2012 15:34

    A sí? A la Segona República? I tot i així va produir un Parlament super fragmentat? Quants escons addicionals donaven?

  • ramon

    08/05/2012 16:02

    De fet, crec que a Grècia aquestes van ser les primeres eleccions en què es va aplicar el “bonus seat”. Si la intenció era garantir l’estabilitat, no sembla que se n’hagin sortit…

  • L’home del sac

    08/05/2012 16:15

    En el cas de Grècia, s’ha vist com la llei, per començar, ha estat ineficient i pot causar més problemes que avantatges, perquè simplement ha donat una representació a un partit que ha fet uns resultats molt dolents i ni amb aquests escons de més pot formar govern. Ara, això també dificulta que en pugui formar l’oposició, ja que fins i tot sumant una coalició amb més percentatge de vot, difícilment podran aconseguir una majoria, que potser sí que aconseguirien si els escons s’haguessin repartit proporcionalment.
    Almenys a Itàlia, aquesta representació assegura poder formar govern, el que fa que es tendeixi a coalicions àmplies i els pactes dels partits que donaran suport al govern ja estan fets d’abans de les eleccions, encara que després cada partit es presenta per separat.

  • joan

    08/05/2012 16:26

    Molt interessant, no ho sabia. Sabia que existia a les municipals a l’Estat francès, però no és comparable la sobirania d’un ajuntament que la d’un país.

    De totes formes, tinc dues objeccions a l’article: el sistema s’aplica sols a 4 països, un dels quals és San Marino (poc pes) i l’altre a la Corea dels 80 que era força autoritària (i dius que es va revertir parcialment). No conec gaire Sri Lanka, però un diputat per circumscripció no em sembla exagerat. Molt més xocant és l’exemple italià.

    La 2a objecció és que en aquest cas la reforma legal es va aplicar per un sistema polític totalment desacreditat (els resultats ho han demostrat) i a corre-cuita i amb l’objectiu d’ancorar l’actual majoria a les institucions a pesar de que ja no ho siguin a les urnes (i estan tan marginats que ni així ho han aconseguit).

  • Marc Guinjoan

    08/05/2012 16:31

    Ramon, a les eleccions del 2007 a Grècia ja hi havia un “bonus seat”, en aquest cas de 40 diputats. Em sembla que va ser per les eleccions del 2009 en què es va augmentar a 50.
    L’home del sac: sí, jo diria que el mecanisme és tan pervers i la situació grega és tan inestable que en aquest cop els haurà sortit el tret per la culata. Ara mateix no es pot formar un govern amb la ND perquè no arriba als 151 escons, i l’esquerra tampoc no pot formar govern perquè el bonus de 50 seients els ho impedeix. Tot sembla indicar que hi haurà noves eleccions en breu. Ara bé, el sistema electoral continuarà sent el mateix.. veurem quina lliçó en treuen de tot plegat els grecs, però el que està clar és que el proper govern s’haurà de formar a partir d’unes eleccions celebrades amb aquest sistema electoral. No està gens fàcil la cosa…

  • Marc Guinjoan

    08/05/2012 16:39

    Joan, gràcies pels comentaris.
    En relació a la primera objecció: sí, és cert que amb tot només hi ha quatre casos (que hagi pogut identificar) recents de bonus seats, i que fins i tot en algun cas l’impacte és menor. De cap manera cal generalitzar-ho, però sí que és cert que sobta una mica que aquest sistema s’apliqui en unes eleccions.
    Segona objecció (o comentari, de fet): respondré amb un matís que crec que corrobora la teva hipòtesi. A Itàlia va ser en Berlusconi qui va instaurar aquesta “assegurança” de majoria absoluta. L’Itàlia de Berlusconi, la Grècia de la ND i el PASOK. Però no només això: bonus seats també a la Corea del Sud no democràtica d’abans del 1988 i a Sri Lanka i el conflicte amb els tigres tàmils.
    I això, evidentment, lliga amb la darrera de les preguntes: fins quan podem considerar democràcia?

  • Abel

    09/05/2012 11:20

    Interessant article Marc. M’agradaria una continuació del mateix en què es cerqui una certa reflexió per encarar la pregunta que llences a l’aire. Potser l’altre Marc, des de la teoría dmeocràtic, ens podria dir quelcom.

  • Marc Guinjoan

    09/05/2012 15:04

    Abel, tens raó, estaria bé reflexionar una mica més sobre la darrera de les preguntes. Ara bé, segon tinc entès no hi ha un marc normatiu que pugui donar una resposta a aquesta pregunta. Segons el que hem estat parlant amb l’altre Marc la teoria política ha mantingut forts debats entre sobre la idoneïtat i la legitimitat de la democràcia representativa. Molts autors en són crítics. Ara bé, pel que coneixem no hi ha debats normatius sobre la legitimitat en funció de diferents models de democràcia representativa, i en específic sobre l’existència dels bonus votes. Suposo que al ser quelcom tan poc habitual la teoria política no s’hi ha endinsat.
    De fet per això llençava la pregunta a l’aire… a veure si algú tenia una resposta a això que jo, personalment, no sóc capaç de respondre.

  • Alguns claus importants de les eleccions gregues oblidades pels mitjans | Media.cat – Observatori crític dels mitjans

    18/06/2012 10:35

    [...] i polèmica, que ja va ser oblidada en la cobertura de les anteriors eleccions i que, a pesar dels debats sorgits a la xarxa, ara s’ha repetit l’errada amb algunes excepcions com Vilaweb o el [...]

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús