Sorpasso independentista

Amb la publicació del baròmetre d’opinió pública del CEO del marc del 2012 ja advertíem d’un abans i un després en l’evolució del suport a la independència a Catalunya: per primera vegada, en la pregunta multiresposta  sobre  quina és l’escenari preferit de relacions entre Catalunya i Espanya, els que escollien un estat independent passaven a ser la segona força, només per sota de l’opció federal. Amb la tendència creixement que s’havia anat observant en els darrers anys, hom podia intuir que el sorpasso de l’opció independentista era a prop.

Amb la publicació del darrer baròmetre del CEO aquesta tendència es confirma. L’enquesta publicada ahir ens assenyala un ascens de l’opció indpendentista el més pronunciat que mai des del 2006, any de creació del CEO. En el següent gràfic presentem l’evolució del suport a les quatre diferents preferències territorials, i la seva coincidència en el temps amb diversos esdeveniments que, d’alguna manera o altra, haurien pogut ser factors decisius per l’evolució del suport a la secessió. (En color vermell indiquem esdeveniments que es desenvolupen en el marc del conjunt de l’estat, en verd, qüestions internes de Catalunya).

Evolució independència 2006-12.PNG

Lluny de voler establir una clara causalitat entre l’ascens/descens del suport a la independència i els esdeveniments que apuntem, considerem rellevant destacar algunes tendències que s’observen:

Suport: El suport a la independència sembla créixer a finals del primer govern ZP, tot i que la victòria del PSOE el 2008 marca un lleuger descens en el suport a la causa. A principis del 2009 l’opció favorable a una CCAA està a prop del 40%, l’opció de la secessió per sota del 20%.

Punt d’inflexió: A partir del segon trimestre del 2009 el suport per la independència augmenta sobtadament. No hi ha aparentment un factor puntual que ens permeti intuir aquest dràstic creixement, més enllà  de la confirmació que la crisi econòmica que pateix l’estat és quelcom que va per llarg, i d’un creixent discurs en favor d’un millor finançament per Catalunya.

Consultes: Durant el període de consultes independentistes (iniciades el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt i finalitzades el 10 d’abril del 2011 a Barcelona) el creixement del suport a la independència és molt ràpid, especialment fins a principis del 2011.

CiU: La victòria de CiU a les eleccions coincideix amb el que sembla un petit estancament del suport a la independència, però que a partir de mitjans de 2011 repunta.  Durant el govern CiU l’opció secessionista no para de créixer.

Majoria absoluta: La victòria del PP a les eleccions generals de finals de 2011 podria ser un darrer factor explicant el sobtat ascens del suport a la independència en els darrers mesos, i en especial, el que s’ha observat en el darrer baròmetre, on l’opció secessionista ha augmentat fins a 5 punts percentuals, del 29% al 34%.

Més enllà d’una probable causalitat entre aquests esdeveniments i l’increment del suport a la secessió,  sembla força evident que la tendència a l’alça d’aquesta opció pot venir, almenys en part, explicada per esdeveniments puntuals que poden ajudar a incrementar o disminuir el suport a la independència.

Queden mots dubtes per resoldre: fins quan el suport a la independència pot créixer? Quin paper té la crisi econòmica en explicar aquest ascens del suport a la secessió? El canvi generacional també hi té alguna cosa a dir? Quines són les persones que estan canviant la seva preferència territorial? Algunes d’aquestes preguntes les intentarem abordar els propers dies aquí; d’altres, només el temps ens ho dirà…

Etiquetes

12 comentaris

  • Miquel Pucurull i Fontova

    28/06/2012 10:14

    Interessant anàlisi. Com sempre.
    A propòsit: ¿Es podria donar el cas que el suport a la independència a Catalunya fos del 99% i encara s’estigués esperant donar un cop de puny a la taula?

  • David Valls

    28/06/2012 10:45

    Miquel: Si fos per CiU, segur que sí, no sigui que es divideixi la població.

  • trixie

    28/06/2012 11:44

    Molt interessant. Només tinc un comentari menor. No sé si feu bé d’entrar a analitzar escales petites. La tendència general és claríssima, però cada punt potser té una variança que fa difícil poder observar efectes puntuals.

  • Cesc Amat

    28/06/2012 11:50

    Sí que hi ha un factor important el segon trimetre de 2009: és quan s’estava negociant el finançament. Pel qual es va arribar a un acord el Juiliol de 2009. Per tant, el punt d’inflexió bé podria estar relacionat amb el fet que aquella primavera de 2009 és quan el tema del finançament es converteix en un “issue” fort a l’agenda política. De fet, segons dades també del CEO, aleshores la preocupació pel finanámenbt català va arribar a un 17,5% de mitjana (el peak de la sèrie temporal). En canvi, després de juliol de 2009, durant 2010 i bona part de 2011 va reduïr-se molt dràsticament la preocupació pel finançament, fins que ara el 212 s’ha tornat a situar a nivells de preocupació mitjana del 14%.

  • x. Fähndrich

    28/06/2012 15:13

    Molt bona anàlisi. La gràfica ho diu tot. m’encanta la claredat, la simplicitat i l’exhaustivitat que arriba a tenir. Bona feina. Moltes gràcies.

  • Perdoni, cap a la independència? | Cercle Gerrymandering

    29/06/2012 10:26

    […] si tenim en compte que les enquestes són sensibles a la conjuntura, tal i com assenyalen avui a El Pati Descobert. Però des d’un punt de vista polític, un dels principals efectes de la reiterada expressió […]

  • Raül Massanella

    29/06/2012 11:05

    Molt bona anàlisi: molt visual i molt clara. Enhorabona. A veure si els federals s’adonen que ells sí que defensen una utopia, mentre la independència és cada dia més possible. I per als indecisos, decidiu-vos per un futur millor o un present negre.

  • Els perfils de la independència – Ara.cat

    03/07/2012 14:16

    […] La política al descobert « Sorpasso independentista […]

  • Indecisos independentistes o unionistes? – Ara.cat

    19/09/2012 10:00

    […] resultats, comentats a bastament aquí o aquí, sorprèn l’elevat nombre de persones que s’abstindria o que no saben o no contesten la […]

  • El PSC i l’espiral del silenci – Ara.cat

    03/10/2012 9:24

    […] coses estan canviant al país. Si en el darrer baròmetre del CEO enunciàvem per primera vegada el sorpasso independentista en les enquestes, avui enunciem aquest nou canvi en la intenció de vot. Es confirmi o no en els […]

  • És aquest el sostre? – Ara.cat

    21/02/2013 15:29

    […] es presenten (en vam parlar el novembre, just abans de les eleccions, però ja ho havíem fet el juny, i anteriorment el març, quan encara no era la principal preferència entre els […]

  • Suport a la independència: continua pujant – Ara.cat

    20/06/2013 11:23

    […] CEO reflecteix que l’opció “Estat propi” arriba ja al  47%. Des que es va produir el “sorpasso independentista“, el percentatge de partidaris de l’”Estat propi” en la pregunta sobre […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús