Cap a la igualtat? L’efectivitat de les quotes de gènere

La llibertat és un dels arguments que solen emprar aquelles persones contràries a les quotes en qualsevol organ de govern, sigui per a representar a les dones o a determinades minories ètniques o nacionals. A banda de ser un curiós concepte de llibertat (fortament associat al tradicionalisme), s’oblida sovint que les quotes no són només un instrument directe, sinó que també poden tenir forts efectes indirectes. La investigació publicada per Bhavnani l’any 2009 ho il·lustra de forma clara.

El professor de la Universitat de Wisconsin  va començar la seva recerca amb el següent argument: hi ha més de 100 països al món que estableixen quotes electorals. No obstant això, un cop retirada la quota, l’efecte persisteix? Quan s’elimina la quota, l’efecte buscat per aquesta mesura desapareix? Les “minories” tornen a la discriminació anterior a la quota?

La 73a i 74a esmena constitucional de l’Índia, aprovada l’any 1992, establia l’obligació dels estats membres del país de dur a terme eleccions locals. El canvi legislatiu també obligava a reservar una tercera part dels escons locals a dones i a determinades castes i tribus. El punt crucial, però, és la selecció aleatòria dels escons reservats a les dones. Com si fos una loteria, els dos milions d’escons en els més de 220.000 òrgans locals tenen la mateix probabilitat d’entrar en el procés de reserva d’escons per a dones i altres grups. Això fa que en un determinat municipi, seleccionat aleatòriament, s’introdueixi una quota en unes determinades eleccions i es retiri en les següents.

Aquests tipus de fenòmens, anomenats experiments naturals, són molt valuosos en ciència política. Els politòlegs no podem manipular el medi (malgrat que alguns ho intentin…), així que hem d’esperar a que determinades decisions polítiques canviïn els condicionants externs per tal de veure si les persones modifiquen el seu comportament.

Aquests són els resultats trobats per Bhavnani:

women.jpg

Conclusió? En aquells llocs que en el passat varen tenir quotes per a dones la probabilitat que una dona governi és cinc vegades més alta que si la quota no s’hagués implementat. Allà on va haver-hi una quota, tots els indicadors mostren un increment en favor de la “minoria” a la qual la quota permetia afavorir: es presenten més dones de candidates, amb més possibilitats de guanyar i reben un suport electoral més ampli.

Evidències que ens porten a la següent pregunta provocativa: quan hi havia més llibertat per a decidir, abans o després de la quota?

Etiquetes

6 comentaris

  • nu

    05/07/2012 14:09

    però, però… no deien que nothing works in Índia…??
    M’agrada molt! Però em pregunto també què passa amb els llocs que han tingut quota per les dues eleccions, i també quin és l’efecte a 2 eleccions post-quota. D’altra banda, bé, crec que aquest experiment s’hauria de fer en alguna “western democracy”, només per veure si que les assumpcions son també vàlides en un lloc on els conceptes populars de llibertat i d’igualtat i la cultura política podrien divergir de l’Índia, no? I finalment, i això doncs potser pertocaria més fer-ho en una democràcia del nord, mirar per partits (dreta-esquerra, lib-cons) en els escenaris post-quota, o la repetició de dones vs. incorporació de noves dones…. crec que algú de la Concòrdia s’hauria d’animar….

  • TVM

    05/07/2012 20:23

    És interessant plantejar-ho com a llibertat però crec que els efectes substantius van en una altra direcció: allà on les dones tenen opcions d’accedir a posicions de poder superant aquestes barreres sovint invisibles a què s’enfronten, es demostra que es canvia la percepció de les dones polítiques. És a dir, la ciutadania passa a veure les dones com a candidates també preparades. D’altra banda, pot anirmar a altres dones a presentar-se com a candidates ja que han pogut tenir algú que actués de model de referència. Els efectes simbòlics són claríssims!!!!

  • Toni Rodón

    06/07/2012 9:55

    Hola Nu! Sí, seria interessant, però ves a saber en quin altre país hi ha un procés aleatori d’assignació de quotes…
    Per cert, Concòrdia? Què és això? ;)
    Hola “TVM”, bé, això de la llibertat és una llicència personal que m’he pres per provocar comentaris. Sens dubte l’impacte més fort que té és el de trencar tabús, barreres i normalitzar la situació. Però, precisament per això, un es pot plantejar si, en aquest escenari, la llibertat de tria és més elevada, precisament perquè hi ha més informació i menys “barreres”. En fi, una reflexió barata d’un teòric frustrat…

  • L’home del sac

    08/07/2012 18:29

    Posar quotes és atemptar contra la llibertat… No té cap sentit. A mi m’és igual si en un partit hi ha un 80% d’hòmens o un 80% de dones. Si estan d’acord amb les meves idees i els veig capacitats, els votaré. L’últim que miraré és si són hòmens o dones.

  • Salvador Guinjoan

    12/07/2012 18:02

    Molt bonic el blog, Marc, felicitacions.
    Cosí Salvador

  • Jaume López

    14/07/2012 15:15

    Les quotes són necessàries, així com una data de caducitat. El que és un atemptat contra la llibertat és que siguin per sempre o no se’n plantegi explícitament la seva provisionalitat en el mateix moment d’imposar-les. Perquè això vol dir que: a) si no són necessàries ja és un tracte preferent indefensable; b) si són eternament necessàries és que es viu en una societat que atempta estructuralment contra la llibertat d’alguns col·lectius i que això s’admet sense vergonya.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús