Explicar l’independentisme

El politòleg americà Jason Sorens ha publicat un llibre dedicat exclusivament a explicar el fenomen secessionista i, malgrat que l’obra és gairebé un compendi d’articles acadèmics que Sorens havia anat publicant, ja podem dir que és un llibre de referència en la matèria. Resulta impressionant veure la base de dades que fa servir Sorens: 283 minories nacionals d’arreu del món extretes del projecte Minorities at Risk. A continuació esmentem algunes de les conclusions que ens han semblat més espectaculars i interessants d’aquest treball.

Secessió ad infinitum. Un clàssic de l’argumentari antisecessionista és el suposat perill de fragmentació infinita. En cas que es permetés una independència (la de Kosovo posem per cas, tal com va succeïr el 2008) veuríem una proliferació d’Estats insostenible que ens duria a multiplicar el nombre d’Estats de manera espectacular. Si fem cas de les dades de Sorens, aquest argument és fals: dels 283 grups nacionals territorialment concentrats existents al món, només un 38% expressen demandes independentistes. Per tant, en cas tots fossin reeixits (una hipòtesi molt poc versemblant), passaríem dels gairebé 200 Estats actuals a uns 300 a tot estirar.

Prerequisits. Només tres elements semblen ser necessaris (però no suficients) per l’emergència d’un moviment independentista. En primer lloc, el fet de ser una minoria cultural dins l’estat al que es pertany sense possibilitat de ser-hi dominant és crucial; la possibilitat de ser una minoria amb accés al poder central o d’esdevenir una majoria redueix la possibilitat d’emergència d’un moviment independentista. Això explicaria perquè a l’Àfrica hi ha menys secessionistes del que es podria esperar: els grups nacionals cerquen el control del poder central generalment. En segon lloc, la concentració territorial de la minoria és clau, això fa pensar que l’element territorial és important en tot els casos ja que sembla ser una variable ineludible. En tercer lloc, el fet que la minoria estigui subjecte a un poder extern (govern central) és també un element indispensable però no suficient per observar-hi independentistes.

Diferència cultural. Les demandes secessionistes solen anar acompanyades de diferències culturals més o menys fortes respecte els altres grups nacionals que formen part de l’estat, ja ho hem dit. Ara bé, aquestes diferències no solen explicar l’emergència de l’independentisme. Trobem casos de minories culturals importants sense un secessionisme amb un suport elevat: Galícia, Sud Tirol, Valònia, Puerto Rico, Bavaria, Sardenya, Aland o Occitània en són diversos exemples. La idea que sol associar l’independentisme amb les demandes etnoculturals de manera determinista és clarament falsa diu Sorens.

Determinants de l’independentisme.  Així doncs, quines regions són més propenses a fer demandes independentistes fortes? Segons el model de Sorens per a les demandes que es formulen en sistemes democràtics ho són aquells casos que: tenen llengua pròpia, tenen una història d’independència/autogovern, no són irredemptistes (no es volen unificar a un estat existent), són més riques en relació a la resta de l’estat, tenen més població que altres regions administratives de l’estat, tenen altres moviments independentistes dins l’estat al que pertanyen, són ideològicament diferents (en matèria social), tenen un sistema de partits multipartidista i estan geogràficament lluny del centre. Evidentment, aquestes variables són fruit d’una anàlisi estadística i per tant no sempre es compleixen. Irlanda del Nord és un cas clarament irredemptista, per exemple, o el Quebec no és una província rica del Canadà en termes relatius.

La repressió. Sorens observa que allà on la secessió estava explícitament prohibida és precisament on s’han produït més revoltes independentistes. La repressió dels moviments secessionistes sembla jugar en contra, empíricament, de la voluntat dels estats de suprimir-los. Els casos amb més suport a la independència del món (80%-90%) han estat aquells que la repressió ha estat més brutal: les repúbliques bàltiques, Kosovo, Croàcia, Kurdistan iraquià, Eritrea, Timor Oriental, Sudan del Sud o el Sahara Occidental.   

Una incògnita. Pel que fa el nostre país, el politòleg americà hi observa una peculiaritat interessant. Segons el seu model estadístic tan les Illes Balears com el País Valencià haurien de presentar uns nivells de demandes independentistes similars als del País Basc o Catalunya. Cal dir que Sorens mesura aquestes demandes a través dels resultats electorals dels partits independentistes als parlaments regionals i estatals fent una mica de trampa: hi inclou els anomenats “independentistes condicionals” com ara el PNB o CiU. En tot cas, tan les Illes com València són a la taula dels casos anòmals a nivell mundial juntament amb: les Illes Aland, Sardenya, Okinawa i Friuli-Venezia Giulia. És probable, diu Sorens, que vegin augmentar les demandes secessionistes o que hi hagi alguna variable que s’escapa del model estadístic i és rellevant per aquests casos.    

Etiquetes

27 comentaris

  • Rosanna

    18/07/2012 19:34

    Evidentment Sorens no compta, per al País Valencià, amb informació fonamental, com el nivell de violència quotidiana que vam patir en la Transició a mans del GAV (un GAL de baixa intensitat que no matava, però que causava continus danys a béns i persones). Això, i el persistent bombardeig mediàtic al llarg de dècades i dècades (bombardeig que se sospita en gran part també subvencionat), sembrant odi contra els nostres cosins germans. És extraordinari que, malgrat tot això i encara ara, la immensa majoria dels valencians no hagem perdut el respecte pels nostres veïns catalans. Però és clar: els mitjans de comunicació no transmeten això, sinó que solen enfocar-se en els freaks de la societat. Els valencians normals estem per descobrir, i tindríem molt a dir si se’ns permetés una autèntica llibertat d’expressió, que ara no vivim per l’ambient endèmic de por. Vau veure a Twitter recentment, amb motiu dels grans incendis valencians, l’acarnissament amb què es va atacar els que ens atrevíem a emprar el topònim “País Valencià”? Això ho diu tot. Vosaltres, els catalans, no sabeu què és viure amb aquesta por contínua a ser agredit per expressar el que un pensa, la pròpia identitat. El pacte per mantenir-nos en silenci ho segueix fent possible. Encara una altra dada, posada de manifest periòdicament: la contundència policial al País Valencià sols té un equivalent a nivell d’Estat: el País Basc, com es va demostrar en la repressió de les protestes de la primavera valenciana d’enguany: pregunteu-vos per què — tenint present que el desequilibri fiscal valencià és encara molt més gran que el de Catalunya. El resultat és que la veu dels valencians no s’escolta, i els estereotips continuen. Però us diré una cosa que potser us sorprendrà: en aquesta conjuntura econòmica, i arruïnats per la influència política de Madrid, a hores d’ara, si es deixés decidir en llibertat als valencians si volien seguir a Espanya o anar-se’n amb Catalunya, fins la minoria blavera s’ho pensaria: a l’hora d’administrar comptes, *tots* els valencians confien més en la competència de Barcelona que no en la de Madrid. Catalans, no us oblideu de nosaltres, els valencians.

  • Marc Sanjaume

    19/07/2012 10:25

    Hola Rosanna, gràcies pel teu comentari. Efectivament el model d’en Sorens és estadístic i treballa amb probabilitats. Pel cas del País Valencià és evident que el seu model no té en compte variables de gran rellevància com la que apuntes: el paper de l’Estat i la violència. Per això crec que és important saber-ne més de cada cas i manifestar allò que realment són variables que expliquen perquè s’ha impedit formar un independentisme autòcton amb èxit electoral. En Sorens fa servir un terme que potser seria interessant pel cas valencià (i potser també per a les Illes) com és el de “independentisme latent”, apunta que quan el context no permet que s’expressi a les urnes (pels factors que siguin) aquest es manté “latent” fins que fa una explosió i es pot mesurar. Això va ser així, per exemple, als països bàltics.

    Salutacions i no ens oblidem pas de vosaltres!

  • Jaume López

    19/07/2012 12:48

    Sense aquesta perspectiva omnicomprensiva i estadística recordo que en l’estudi sobre processos de sobirania als països occidentals destacàvem 4 elements clau per a un sobiranisme social i políticament fort:
    – Tret distintiu clar de la comunitat respecte de la resta de l’estat: llengua/religió
    – Haver tingut algun tipus d’institucions pròpies durant l’edat moderna
    – Desencontre amb l’estat: fallida de reconeixement + fallida democràtica
    – Institucions descentralitzades actuals: sistema de partits propi

    No anàvem tan errats ;-)

  • Marc Sanjaume i Calvet

    19/07/2012 17:53

    No hi anàvem pas Jaume, uan de les coses que suggereix en Sorens (de fet ho fa) és la necessitat d’estudiar les coses cas per cas a través del mètode comparat perquè l’anàlisi estadístic “gros” queda molt limitat.

  • Salvador Boix

    20/07/2012 20:43

    Rosanna: Vaig sovint per motius de feina pel Pais Valencià i la realitat és exactament com dius. (Per exemple: Si a un taxista o personal del metro o autobús li demanes informació en català, et fan una mirada que fa por i no et contesten). Que trist i pensar que a Catalunya amb l’ajut del PSC, el PP està fent el mateix. A Catalunya ja hi ha lloc on passa el mateix que al País Valencià. Els del PSC no els importa gens fisn que ja no hi haurà res a fer.

  • ian fletcher

    23/07/2012 12:54

    amics hem de proclamar l’independencia cada dia xerrant en catala amb tots, als de fora com als d’aci, es la meva obligació cultural envers un pais molt digne i respectable: visca catalunya lliure sigui com sigui.
    un cop tenim l’independencia, hem d’ensenyar a les escoles frances, italia, portugues i aranes al igual qu’el castella. ni mes ni menys.
    com seria viure en un pais que te el mateix reconeixament que portugal?
    doncs ja en parlarem d’aixo amics.

  • Enric Pugès

    23/07/2012 20:31

    El major problema per a la cultura catalana en els països catalans és que hi ha una quantitat molt gran de gent amb arrels espanyoles que tenen el seus sentiments lligats a la cultura d’Espanya i que s’identifiquen amb ella. A més la gran majoria de la immigració, o bé parla espanyol o l’adopta com a primera llengua Tots ells tenen llengua castellana com “normal”i el català és només accessori. Quan Catalunya sigui com Múrcia, amb tots els respectes per Múrcia, ja no haurà problema català. Els catalans d’arrels catalanes tenim un territori compartit amb catalans d’arrels no catalanes. Alguna de les dues, al final, ha de vencer. Sabem que l’estat recolza la cultura castellana. La catalana no és més que una anomalia que , a més, coarta la llibertat dels espanyols de Catalunya. Si no aconseguim la indepencència, això sempre serà aixi.
    Evidntment, quan la tinguem, ensenyarem el castellà i el parlarem tan bé com a Valladolid! ,(com ara).
    Us imagineu poder parlar el català amb qualsevol persona de Catalunya i que et contesti en català?. Això és el que els passa als espanols, alemanys, francesos, noruecs, danesos, islandesos, ……………quina sort..
    PD: Sé que generalitzo, i que quan ho fas t’equivoques, però a grans trets, crec que és així.

  • Montse

    26/07/2012 15:58

    Molt interessant, gràcies per donar-nos-ho a conèixer! Esteu fent un treball de “transferència de coneixement” realment lloable.

  • Isabel Castro

    01/08/2012 16:49

    Per aconseguir la independència, hem de sortir dels nostres caus de catalans convençuts i hem d’anar al Baix Llobregat, a L’Hospitalet i a Santa Coloma, a les barriades de Sabadell i Terrassa per explicar-la en castellà, àrab, urdú o xinès si cal. A vegades penso que si hem fracassat tantes vegades és perquè ens limitem a convéncer als qui ja estem prou convençuts. Parafrasejant la frase atribuida a Clinton, m’agradaria cridar: “És la demografia, estúpids!” Hem de sortir dels nostres cercles i donar un pas de gegant ocupant els espais del PSC. Hem d’arribar al cor de la gent que encara se sent més espanyola que catalana i només hi ha una manera de fer-ho: parlant d’independència, si cal, en castellà. No els podrem convèncer de la dignitat de la llengua, però sí de la dignitat de la ciutadania. És important que recordem que ni Cuba ni la resta d’ex colònies espanyoles, es van independitzar mai per la sola acció dels indígenes. De fet, els indígenes en van tenir ben poc a veure. Van ser els anomenats “criollos” (fills, néts i besnets dels conqueridors) els qui van liderar el procés. Aquí els indígenes sí tenim un paper important a desenvolupar, però no ho podrem fer sols, haurem d’anar de la mà de molts d’aquests que a dia d’avui són i se senten més espanyols que catalans. A què esperem, doncs. La demografia no enganya i cada cop ens apreta més.

  • Laia Amadeu

    01/08/2012 19:26

    “els indígenes sí tenim un paper…” Una indígena de cognom Castro? A partir de quantes generacions es passa a ser “indígena”? La reflexió no està malament si no fos perquè aquí no hi ha indígenes ni no indígenes. Hi ha gent amb diferents llengues maternes, i entre els catalanoparlants hi ha una gran diversitat de procedències. Parlant d’indígenes i colons no anem enlloc.

  • Explicar l’independentisme « Por la paz y la libertad

    06/08/2012 6:55

    […] Publicat a El pati descobert […]

  • Alex – Illes Balears

    06/08/2012 19:43

    Molt bé per l’article i les aportacions. No sóc un expert en aquests temes, però crec que a Balears, hi ha molt independentisme ocult que no es manifestes per no veure reflectit en els partits polítics actuals i per una altra raó (crec): La repressió després de la guerra civil va ser terrible i la gent va quedar “genèticament” marcada amb la por. Per aconseguir que un baleàric et parli de política és un miracle.
    Una altra qüestió: Estic absolutament d’acord amb el comentari d’Isabel Castro, si no convencem a la barriades de s’Arenal, Son Roca, les poblacions magrebins de Sa Pobla, Felanitx, etc. podem cantar missa …

  • Viterbi

    15/08/2012 22:18

    Un article molt interessant sobre un llibre que també té pinta de ser-ho.
    Rosanna, no us oblidem! tant bon punt siguem independents ens allistarem a l’exèrcit Català per lliurar el País Valencià de peperos i similars!

  • Gerard Moreno-Torres

    20/08/2012 10:47

    Llevo viviendo cinco años en Barcelona y aunque creo que los catalanes tienen derecho a decidir a quien pagar los impuestos, personalmente no veo demasiadas diferencias culturales, tenemos las mismas heridas. Por eso me cuesta entender el independentismo.

  • raspinell

    23/08/2012 11:29

    Gerard Moreno-Torres, si portessis cinc anys vivint a Londres, Roma o París, ara mateix estaríes escribint en anglès, italià o francès… Però, el problema no és aquest, el problema és que, quan llegeixis això, probablement pensaràs que no hi ha cap necessitat de parlar català estant a Espanya. Aquesta falta de reconeixement de la nostra identitat és una de les coses que t’hauria de permetre entendre l’independentisme…

  • Orquin

    26/08/2012 12:06

    @Gerard Moreno-Torres
    Comprenc el que dius, tinc amics nascuts aquí que no van entendre l’independentisme (i no van començar a sentir-se exclusivament catalans) fins que no van comprendre el passat i el present del nostre país. Ara de tant en tant els he de parar els peus (ai, la fe dels conversos!).

    No pateixis si no entens. M’agradaria que expliquessis quines són les ferides que dius que compartim, per poder-te explicar quines són les que els catalans encara tenim obertes i quines són les que no estàs veient.

    Sigui com sigui, benvingut a casa nostra.

  • Tomeu Ferrer

    26/08/2012 18:42

    Gràcies Rosanna
    Les coses que dius són totes i cadascuna d’elles molt interessants i mereixerien (per a un català de principat mig com jo) una estona per assimilar-les ja que tal i com dius aquí no ens arriba la realitat dels valencians (més que de gent com tu que ens ho expliqui directament).

    Malhauradament, estem començant els del Principat a creure’ns la colla de mentides que a València ja fa alguns desenis que us estan colant.

    Gràcies de nou, per mi és aire fresc i una motivació extraordinària per no deixar-vos enrere sinó fer lluita comuna.

  • guisante

    27/08/2012 16:21

    Alguns preferiu el model de Lituània, Kosovo o Sudan del Sud. Altres preferim ser bàvars.

  • xavi

    28/08/2012 18:38

    Alguns preferiu el model d’Andalusia, del Kurdistan o d’Irlanda del Nord. Altres preferim ser suïssos.

  • capdepera

    30/08/2012 15:43

    L’independentisme català es sustenta en la repressió del País Valencià i les Illes. Vosaltres aconseguireu la independència perquè l’Estat ha claudicat amb Catalunya i a canvi s’ha centrat en la repressió independentista als altres dos territoris de parla catalana (com a mal menor) a fi i efecte que mai s’aconsegueixi l’unió dels tres territoris.
    Vosaltres aconseguireu que “Catalunya …torni a ser rica i plena” i nosaltres seguirem pagant l’expoli fiscal i cultural com a revenja vostra.
    O tots o cap!

  • Hugo JIménez Morel

    31/08/2012 20:38

    Creo que sólo se ve, desde algunos sectores de Catalunya, la cara de España que conviene. Al igual que en el resto de España la imagen de Cataluña se distorsiona con imágenes partidistas y falsas.

    Hablo de mi propia experiencia, soy madrileño pero llevo casi tres año viviendo en Catalunya. Los estereotipos matan, y a mi en tres años sólo me ha pasado una vez tener un incidente con alguien por ser de Madrid. El resto ha dado gusto, pero creo que por mi parte soy bastante respetoso también.

    LO que me duele es oír en Madrid MENTIRAS como son la típica anécdota pesada y repetitiva del turista que pregunta en Bcn en castellano y le contestan “aposta” en catalá, cuando sé que el 90% de la gente aquí no haría semejante bordería y falta de respeto.

    Sin embargo, desmontando mitos también os puedo asegurar que la imagen de paletos “meseteros” que venden algunos es injusta, falsa y molesta. Sigue conviniendo pintar al resto de España como paletos racistas, al más puro estilo “Torrente” y centrar a los independentistas en esta imagen para no ver más allá.

    ´Personalmente creo que España debería construírse conociéndonos, y no insultándonos por foros en Internet.

  • Hugo JIménez Morel

    31/08/2012 20:49

    De hecho, he encontrado (pienso) casos, el 90%, de catalaes que después de haber vivido un tiempo en alguna otra región de España, han vuelto con las ideas cambiadas.

    El tema lingüistico es uno de los mayores conflictos “creados” que hay en Europa. En el día a día, hay muchos problemas? No creo.

    Yo entiendo el catalán, y jamás le pediré a nadie que cambie el idioma al hablarme si lo entiendo. Pero paraos a pensar…dónde empieza mi libertad y donde acaba la de los demás? Al igual que no quiero que la persona catalano-parlante cambie al castellano para hablar conmigo, creo que es justo en retorno que él admita que yo le conteste en castellano, si me es más fácil expresarme en este idioma.

    Los intentos de parte y otra de acabar con el bilingüismo en Catalunya demuestran falta de cultura, pobreza de miras y estupidez. Estudios demuestran que el bilingüismo es posible, y casos como Paraguay o Suiza lo demuestran. Es triste que en pleno siglo XXI algunos todavía pretendan erradicar una lengua…. VISCA CATALUNYA BILINGÜE!

    Para terminar, veo que mucho gente, y me alegra, tiene cabeza y dice “no odiar a los españoles ni a España”. Y me encanta leerlo. Yo, aún siendo de fuera, veo muchas injusticias a nivel presupuestario para con Catalunya. PEro creo que esto no debe llevarnos a luchar “contra el Estado” sino “contra la ORGANIZACIÓN DEL ESTADO”.

    Algunos dirán que los sentimientos no cuentan para nada en política, pero yo no puedo evitar entristecerme al ver que hay mucha gente que niega que yo, como español, me pueda sentir en casa en Catalunya. Y es como me siento, en gran parte por gente catalana que jamás me hizo sentirme “de fora” aquí.

    Ojalá podamos superar juntos a esta generación de políticos neo-liberales de basura que nos arruinan a todos a la vez, españoles ya sean de Girona, Cuenca o Santander.

    Un cordial saludo a la gente de buena voluntad, de donde sean

  • joan ( o juan) como queráis)

    03/09/2012 13:38

    Yo sólo lanzo una pregunta; ese mismo secesionismo o independentismo que tanto ansiáis, ¿lo seguriáis defendiendo si alguna vez Lleida o la mitad de Tarragona quisieran ser muchos más libres defender sus derechos frente a los de Barcelona? ¿O sólo los razonamientos son válidos según me venga en gana? Gracies.

  • etsuko nakanoi

    03/09/2012 14:15

    crec que a les balears el problema principal és la colonització silenciosa que vam patir durant l’invent del turisme de mases.
    balears, pionera en aquesta modalitat de turisme va ser invaida per milers de peninsulars que es van quedar per sempre. és normal que els balears ens hagen convertit en una minoria i que dins de nosaltres mateixos hi hagi disparitat d’ideologies influenciades amb el propòsit de desinformar, de desculturalitzar i d’adoctrinar-mos a la cultura castellana.
    com la rosanna al pais valencià… catalans, no vos ablideu de noltros, els balears!!

  • Gelet

    05/09/2012 13:16

    Joan o Juan o com vulguis què t’anomeni.Això què proposes és un dels tipics fantasmes que s’esgrimen en contra del independentisme i que mai a la història a succeït enlloc del món. Fes-t’ho mirar. De res.

  • Cruïlla crítica a les Illes? – Ara.cat

    08/01/2013 15:07

    […] són un cas anòmal en política comparada pel que fa les reivindicacions territorials. Ja ho vam comentar parlant de Jason Sorens i els models que expliquen la secessió: les variables que solen predir un […]

  • Unionisme gentlemen – Ara.cat

    15/04/2013 10:37

    […] estat i que en voldrien un si es permetés la secessió. Ja hem comentat més d’una vegada que l’acadèmic americà Jason Sorens ha comptat unes 283 minories nacionals concentrades territorialment al món, de les quals només un […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús