La fi de l’Estat autonòmic?

Cap a finals de juliol va aparèixer un baròmetre del CIS que tornava a preguntar, després de forces onades, sobre el model territorial preferit pels espanyols. Malgrat que els resultats de la pregunta eren interessants, la terrible conjuntura econòmica va fer que la majoria dels titulars es limitessin a remarcar que l’atur, els problemes econòmics i la classe política (sic), eren allò que més preocupava als espanyols.

A continuació, els presentem el resultat d’aquest darrer baròmetre en perspectiva històrica, és a dir conjuntament amb la sèrie de dades de que disposem, des del novembre del 1984, fins a l’actualitat. Val a dir que hem fet una petita “trampa” metodològica. Si la pregunta tradicional sobre el model d’Estat preferit tenia quatre respostes possibles (les que veuen a la llegenda del gràfic), curiosament el darrer baròmetre incloïa una resposta intercalada que permetia escollir l’opció “Un Estat en que les CCAA tinguin menys autonomia que a l’actualitat”. El que hem fet, per mantenir la coherència de la sèrie, ha estat repartir les respostes a aquesta opció a parts iguals entre “Un Estat autonòmic com l’actual” i els partidaris d’”un Estat amb un únic govern central sense autonomies” (cliquin al gràfic per a veure’l més gros).Canvi de tendència. Resulta evident que s’ha trencat una tendència històrica sòlida. L’status quo continua essent l’opció majoritària però hauria tornat a nivells dels anys 80. És interessant observar que l’opció d’”eliminar les autonomies” ha capitalitzat aquesta davallada (tot i que un 17,5% optà per l’opció “menys autonomia”, aquesta fou superada per la centralització absoluta que torna a nivells de principis dels 90’). En tot cas, cal observar que la consolidació de l’estat autonòmic, amb un suport sempre creixent a l’status quo, no s’havia trencat ni als anys 80’ amb la LOAPA ni amb la crisi econòmica de principis dels 90’, ni tampoc amb els pactes dels governs en minoria de PP i PSOE.

El relat de la crisi o anterior? La culpabilització de les autonomies de la situació econòmica actual sembla que ha convençut una part important dels espanyols. Ara bé, si s’observen les dades de que disposem, el canvi de tendència sembla que podria ser anterior a l’inici de la crisi (2008) i sobretot al relat culpabilitzador del que parlàvem. En aquest cas seria clau fer una anàlisi és profunda observant els canvis de tendència per afinitat/record de vot, ideologia o per CCAA.

I ara què? No sabem quina serà l’evolució d’aquesta tendència però sembla evident que les propostes de federalisme fiscal o de reforma del model de finançament dins d’acords multilaterals no seria una mesura gaire “popular” si fem cas de les dades. De fet, la sèrie que presentem corrobora una sensació generalitzada: l’Estat autonòmic ha tocat sostre, o més aviat fons.

Etiquetes

1 comentari

  • Federalisme inconsistent i retòric – Ara.cat

    05/11/2012 16:07

    […] El manifest s’emmarca en la lògica d’evolució de l’Estat autonòmic que vam descriure aquí; ja vam dir que aquest model pateix una crisi de legitimitat de fa anys i no només a […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús