Viatges electorals (V): Puerto Rico

puerto-rico.jpg 54,2% van votar no i 45,8% van votar sí. Aquest va ser el resultat del referèndum celebrat a Puerto Rico a finals d’agost que proposava la reducció del nombre de parlamentaris i la possibilitat que els jutges deneguin la fiança en alguns delictes (al petit país de l’Atlàntic és l’únic lloc d’Amèrica on els sospitosos, fins i tot els acusats d’assassinat i violència, tenen dret a la llibertat amb fiança). L’ajustat resultat en la consulta és només una prova de la deriva de tensió i polarització que viu el país i un mal senyal de cara al debat d’envergadura que s’acosta a l’illa: l’estatus polític de Puerto Rico.

Puerto Rico és avui en dia allò que tècnicament s’anomena un Estat lliurement associat. Els estats associats són un tipus d’organització territorial en base a la qual dos estats s’associen i comparteixen alguns elements comuns, com l’exèrcit o la moneda, però de facto són independents i una de les parts pot revocar l’acord d’associació quan vulgui. Com bé sabrà el nostre àvid lector, Puerto Rico es troba associat als Estats Units i, de fet, en reprodueix molts ‘tics’: té primàries per escollir els delegats del Partit Demòcrata o el Republicà i els seus ciutadans tenen la nacionalitat americana, entre d’altres.

Els portorriquenys volen revisar aquest estatus, en una consulta que l’executiu de Luis Fortuño (PNP) ha promogut pel 6 de novembre. Seguint aquella vella idea segons la qual els territoris autònoms sempre tenen ànsies secessionistes, hom pot pensar que la consulta és, essencialment, per a separar-se i fer que la bandera “estelada” pertanyi, ara sí, a un estat totalment independent.

Però no és així, sinó al contrari. La consulta auspiciada pel PNP es realitza amb l’objectiu de promoure l’annexió als Estats Units, que s’articularia (en cas d’obtenir el vot favorable) en una negociació posterior amb l’executiu americà.  La consulta inclourà dues preguntes: una primera en la qual els electors escolliran entre si volen continuar amb l’Estatus Lliure Associat o prefereixen un canvi. La segona pregunta demanarà a la població que esculli entre les opcions d’annexió, independència o Estat Lliure sobirà, aquesta última opció entesa com una lliure i voluntària associació amb els Estats Units. Tot un exercici real de política comparada i de sofisticació política

La cosa, però, no acaba aquí. El 6 de novembre també se celebraran eleccions a governador. Segons indiquen les enquestes, la població de Puerto Rico és majoritàriament partidària d’unir-se als EUA. Amb la convocatòria del referèndum i les eleccions al mateix dia, el governant PNP pretén aprofitar sinergies i que els ciutadans donin suport tant al referèndum com al seu govern, molt desgastat en els últims anys.

Tot plegat va ser anunciat quan el Congrés de Washington va deixar clar que no avalava la celebració d’un referèndum sobre l’estatus polític de l’illa caribenya i que, el 1967, 1993 i 1998, els ciutadans de l’illa, en d’altres plebiscits oficials, ja havien deixat clara la seva voluntat de mantenir l’estatus quo. Amb tot, Puerto Rico s’avança a Escòcia en els futurs referèndums sobre la secessió que se celebraran en un futur, tot i que l’objectiu de convertir-se en l’estrella número 51 de la bandera americana sigui més que dubtós.

Etiquetes

3 comentaris

  • A. Bellmunt

    04/09/2012 9:13

    Ep, Puerto Rico està a l’Atlàntic, no al Pacífic!

  • Toni Rodón

    04/09/2012 9:58

    Ups, tens raó, quin error! Ja ho he canviat! Gràcies!

  • Jo

    24/09/2012 9:36

    Sinergies, sense accent i plana.

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús