Més catalanistes i més d’esquerres

Un dia d’aquests d’estiu, remenant dades vam topar amb un article de fa un parell d’anys en el que, arran de la irrupció de nombrosos partits independentistes, ens preguntàvem amb quants eixos convivim els catalans  i si hi havia espai per a tanta oferta electoral.  En aquell moment, vam presentar una gràfic on hi plasmàvem els dos eixos amb els quals la discussió política a Catalunya es basa: l’eix esquerra-dreta per una banda, i l’eix catalanista-espanyolista per l’altra. Les dades que presentàvem eren de l’any 2008, i aquests eren els resultats que obteníem (l’eix esquerra-dreta es mesurava en una escala del 0 al 10; l’eix nacional amb la típica pregunta d’identificació nacional subjectiva que bascula entre només català a només espanyol, passant per més català, igual de català i menys català que espanyol).

eix2008.png

Tal com podem observar, el 2008 una majoria dels catalans se situava en postures de centre-esquerra, i en la pregunta sobre la identificació nacional subjectiva una part molt important de la població se situava en postures intermitges (igual de catalans que espanyols) o més catalanes que espanyoles. El gràfic demostra una posició de l’electorat català molt centrat en el quadrant superior esquerre del gràfic, si bé les zones més poblades són les que coincideixen amb el centre.

Doncs bé, malgrat que estiguem parlant de variables de caràcter ideològic, normalment concebudes com a força estables (en contraposició amb les actituds, molt més dependents del context), en el següent gràfic podem observar com en només 4 anys ha canviat el perfil dels catalans en aquests dos eixos (lamentablement en aquest cas l’eix esquerra-dreta només té 7 respostes, de manera que no es pot comparar cel·la per cel·la el canvi marginal observat durant aquest temps):

eix2012.png

El gràfic ens mostra clarament com hi ha hagut un canvi ideològic a Catalunya. El quadrant superior esquerre continua essent, en efecte, el més poblat, si bé les dades semblen mostrar dues tendències clares. En primer lloc, el votant sembla ser que ha basculat cap a l’esquerra: la posició 2 de 7 (esquerra) és la més habitual entre els catalans, en contraposició amb el valor 5 de 10 (centre-esquerra) de l’any 2008.  I en segon lloc, i de manera a més a més molt notòria, el votant s’ha desplaçat ideològicament cap a postures més catalanistes: un 26% dels catalans només se senten catalans (en contraposició al 16% de fa quatre anys) i la identificació més escollida és el “més català que espanyol”, amb el 34% de les persones ubicades en aquest grup, 6 punts més que el 2008. Aquests percentatges guanyats per les postures més catalanistes han estat perduts per la posició neutral de “tant català com espanyol”, que ha baixat de més del 48% al 33%.

Probablement per cap dels lectors aquestes dades no constituiran una gran sorpresa atesos els esdeveniments polítics dels darrers anys, però des d’un punt de vista estrictament politològic, canvis tan bruscos en el temps en qüestions identitàries difícilment es veuen.

Sembla que es percepuna remor de fons en la societat catalana. El proper dimarts en podrem avaluar una mica més el seu abast…

Etiquetes

6 comentaris

  • Cesc Amat

    07/09/2012 11:20

    Molt interessant.

    Encara que parlar de tendències comparant només dos punts en el temps em sembla més aviat atrevit. Caldria comparar més punts en el temps.

    També, alerta amb equiparar el segon eix a catalanisme-espanyolisme. Una cosa és la identificació nacional (la Linz question), que és en realitat la que utilitzeu, i una altra cosa són les preferències institucionals, o per la descentralitació etc.

    Caram, i això de comprar dos punts quan els eixos són diferents, en un va de 1-7 i en l’altre de 1-10 complica molt l’assumpte.

    Per últim, les dades són del CIS o del CEO?

  • Marc Guinjoan

    07/09/2012 16:21

    Cesc, les dades són del CEO.

    Això de comparar dades de l’1 al 10 amb les de l’1 al 7 és veritat que dificulta les coses, però ja saps que som esclaus de les dades. Amb tot, em sembla que el canvi cap a l’esquerra és força evident no?

    També està clar que hauríem d’incloure tota la sèrie temporal, que la tenim, i fins i tot fer un control de mitges per saber si hi ha una tendència al llarg del temps, que n’estic segur que existeix.

    I pel que fa a l’eix catalanista ens va semblar en el seu moment (i ara ens va semblar que ja era correcte), que era la variable que millor identifica l’eix nacional a Catalunya, aquest eix que va de catalanisme a espanyolisme. No sé si estant les coses com estan es podria canviar aquest eix a la preferència territorial, però aquesta variable té el problema de la linealitat, que és més difícilment assumible que en la típica INS. Personalment el millor de tot seria que es fes la pregunta del termòmetre catalanista-espanyolista, com alguna vegada ja s’havia fet, la qual cosa ens donaria una variació molt més important.
    Dit tot això, crec que malgrat que hi hauria moltes coses millorables, els dos gràfics mostren uns canvis en patrons ideològics prou ràpids per tractar-se de només 4 anys de diferència.

  • Oriol Andrés

    19/09/2012 22:14

    M’ha agradat força l’entrada perquè reinvindica el doble eix que des de sempre ha presidit la política catalana, i que potser tindrem la sort de veure desaparèixer en breu, just perquè ja serem un país normal i independent. Per si us interessa, en el meu bloc tinc alguna entrada sobre eleccions, amb anàlisis sobre la distribució de vots també en aquest doble eix.
    http://blocdemeravelles.blogspot.com.es/search/label/ELECCIONS

  • Camí cap al 25N: CiU, arrambant el vot nacionalista | Cercle Gerrymandering

    23/10/2012 8:45

    […] 4 últims anys s’ha mogut de manera significativa. En Marc Guinjoan ho explicava no fa gaire a ‘Més catalanistes i més d’esquerres’. Respecte el 2008 els catalans hem basculat significativament cap a l’esquerra i cap a posicions […]

  • Camí cap al 25N: PSC, tard i malament | Cercle Gerrymandering

    26/10/2012 9:35

    […] la realitat ha demostrat que aquest esquema no s’aguanta per enlloc. Ja s’ha escrit prou sobre el desplaçament de l’electorat cap a posicions més catalanistes, i la ràpida crescuda de l’opció netament independentista. La polarització (malgrat que no és […]

  • Camí cap al 25N: Ciutadans, un exercici de desdoblament | Cercle Gerrymandering

    24/11/2012 10:53

    […] podem parlar d’una creixent bimodalitat en la distribució de l’electorat. Com ha assenyalat en Marc Guinjoan, sembla més aviat que l’electorat s’ha […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús