12 de setembre, tres incògnites

L’endemà de la fita històrica d’ahir no és fàcil fer-ne una anàlisi encara que sigui merament descriptiu. Ja som al 12 de setembre, el dia d’aixecar altre cop les persianes, com si res no hagués passat. Però aquesta vegada serà diferent, perquè volem que ho sigui. El centre polític, el catalanisme, bascula amb força cap al secessionisme, un nou projecte que trenca la llarga tradició autonomista per encetar-ne una de nova plena d’incerteses. Incerteses perquè desconeixem quins poden ser els patrons de (re)configuració d’aquest centre, però també perquè fora de casa la nostra personalitat sembla que depengui de les arbitrarietats de les grans potències internacionals. Tot plegat, doncs, fa que molts avui pensem: i ara què? A curt termini se’ns presenten tres incògnites.      

La reunió del dia 20. A curtíssim termini trobem la reunió programada per a la setmana vinent del president Mas a la Moncloa. Aquesta reunió, però, no sembla que hagi de servir per abordar una proposta de pacte fiscal de la que Rajoy no en vol sentir parlar. Tot i així, el president espanyol es va comprometre per carta a abordar la qüestió, i Mas hi anirà amb la carpeta preparada de manera conjunt amb ERC i ICV. Es faria estrany que el president busqués arrencar una negociació, un peix al cove, sobretot en el context actual. Però hi ha precedents, qui no recorda la reunió Mas-Zapatero durant la negociació de l’Estatut el 2006?     

Eleccions anticipades, a la primavera? Si la qüestió del pacte fiscal queda en un no res i els comptes de la Generalitat continuen en situació límit, el relat sobiranista i de Govern de l’Executiu de Mas quedarà estroncat. Sense el PP com a soci fidel, amb un PSC en crisi molt allunyat del Govern, i amb ERC i ICV que hi tindrien molt a guanyar, tot apunta que hi podrien haver eleccions aviat. Seria lògic, però, que el president Mas mirés d’allargar la legislatura per tal de poder preparar els comicis i segons com deixar refredar una onada sobiranista que li podria passar factura a les urnes. A més a més, esperar el rescat d’Espanya per part de la UE el podria beneficiar electoralment.     

El futur de l’ANC. El full de ruta de l’ANC avança de manera implacable fins ara. Tot i que les marxes i accions prèvies a la manifestació foren més aviat caòtiques, i en plenes vacances, l’èxit de la convocatòria d’ahir situa l’associació de la societat civil al capdavant de la reivindicació popular. Ara bé, el següent pas del full de ruta, la convocatòria de consultes locals, corre el risc de ser una repetició de la jugada i a més a més busca un compromís institucional per fer-les de manera oficial (cal recordar que aquesta estratègia està subordinada a la convocatòria d’eleccions). D’altra banda, l’aposta de realitzar grans accions de desobediència civil (com ara cadenes humanes) podria convertir l’ANC en un moviment singular a Europa occidental i cridar l’atenció dels mitjans internacionals com ho feren els països bàltics

Més enllà d’aquestes tres qüestions, un cop hem constatat que hi ha una demanda massiva d’un canvi de règim, que deia avui en Vicent Partal, sabem que ha arribat l’hora de la política. Tard o d’hora haurà de ser el Govern qui faci seu un full de ruta per deixar enrere l’autonomisme.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús