Independència i ciutadania europea

La futura pertinença a la Unió Europea és clau per al projecte independentista català. D’una banda, sabem que malgrat les dificultats i el mal humor general arran de la crisi econòmica fora de la UE hi fa molt de fred (preguntin a Sèrbia o a Turquia). D’altra banda, a ningú se li escapa que l’herència del catalanisme ens fa ser uns europeistes aferrissats.

La voluntat de ser “nou estat d’Europa” es podria mirar de concretar de dues maneres: a) à la Noruega; b) com a Estat membre.

A) À la Noruega

Aquest és un escenari que no del tot descabellat. A Escòcia Fiona Hyslop (ministra de Cultura i Afers exteriors) la va insinuar fa uns mesos i consistiria en negociar l’entrada a l’ALEC (Associació Europea de Lliure Comerç, EFTA), el bloc comercial alternatiu amb que treballen amb la UE, a més de Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein (cal recordar que els dos primers s’independitzaren de Suècia i Dinamarca respectivament). Aquests tenen relacions comercials amb els estats membres però no tenen representació política als òrgans de la UE.

B) Com a Estat membre

Pel que fa la possibilitat d’entrar-hi com a Estat membre, davant d’una hipotètica secessió de Catalunya la pertinença plena a la UE quedaria subjecta a dues qüestions: la successió dels tractats internacionals que té actualment Espanya i la ciutadania europea dels ciutadans catalans.

Successió

La primera qüestió, qui seria el successor dels tractats comunitaris que té signats a Espanya en cas que Catalunya s’independitzés?, té tres solucions: i) només Espanya; ii) tots dos; iii) cap dels dos. Que fos només Espanya (i) és ara mateix la que sembla més probable. Ho deia l’altre dia l’expert en matèries constitucionals pel cas escocès Alan Trench (pel cas escocès), no sembla gaire justificada la idea que Catalunya seria membre de la UE automàticament. Així, si Catalunya no fos successora hauria de demanar un (re)accés a la UE pel mateix camí que han hagut de seguir els nous membres: els criteris de Copenhagen (una barreja de requeriments polítics i econòmics), si es volgués (re)entrar a l’eurozona també s’haurien de passar els criteris corresponents.

Ciutadania europea

En aquest punt és on hi ajuda el fet de gaudir de ciutadania europea. La sortida de Catalunya de la UE si aquesta s’independitzés podria deixar sense ciutadania europea als catalans, un extrem que podria desagradar a la UE i fins i tot anar contra certa jurisprudència. Dos casos recents de la Cort europea de justícia: C-135/08 Rottman i C‑34/09 Ruiz Zambrano, demostrarien que perdre aquesta ciutadania és extremadament difícil en casos interestatals. Potser precisament per aquesta tensió, entre una possible secessió i la pèrdua de ciutadania, les paraules de Barroso han estat interpretades de maneres diferents i resultaren extremadament ambigües.

Una UE neutral?

Hi ha raons per pensar que la Unió Europea, malgrat la posició neutral que podria adoptar en un procés de secessió considerant-lo una qüestió domèstica espanyola (o britànica), estaria interessada en mantenir Catalunya dins la Unió Europea i probablement en alguna forma d’acord amistós entre Madrid i Barcelona sobre la secessió.

Primer. La Unió Europa és una institució paneuropea per definició. El fet de perdre territori seria vist com un enorme fracàs ja que des de la seva creació cap país ha estat expulsat de la Unió. Això mateix deia en Vicent Partal fa uns dies, perquè no expulsen Grècia doncs? Podria ser que una Catalunya for ade la UE fes més por que la mateixa secessió a Europa.

Segon. Seguint l’anàlisi d’Alan Trench, una neutralitat fins al final de la UE (que impliqués la pèrdua de ciutadans europeus) faria pensar que la ciutadania comunitària no és res més que la ciutadania d’un club d’Estats. D’aquí venen les interpretacions diverses que s’han fet de les paraules de Barroso:

“La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional (és a dir, la ciutadania d’un Estat membre de la UE)”.

Ningú ha acabat d’aclarir què volia dir exactament, i s’ha interpretat majoritàriament com una posició conservadora, a favor dels Estats existents. Però si això fos així, aleshores no és quelcom més formar part de la UE? És només ser ciutadà teu Estat? Si aquesta fos la visió principal aleshores seríem davant d’un projecte molt pobre d’Europa (del qual potser no valdria la pena formar-ne part) i no pas al projecte que s’havia venut des de les institucions comunitàries i la majoria de líders europeus, s’estaria donant la raó a l’euroescepticisme més extrem.

En resum, hi ha més d’una possibilitat de vincular una hipotètica Catalunya independent a la UE i, en tot cas, la qüestió de la sortida de les institucions comunitàries és complicada: precisament la ciutadania europea podria ser-ne la clau.

 

Etiquetes

3 comentaris

  • Manel Bargalló

    17/09/2012 9:40

    Hi estic d’acord amb tot el que dius. Hi ha però una altra vessant: l’econòmica.
    Si el procés de secessió és traumàtic i no pactat, (S)pain es pot quedar amb tot el deute (menys el deute català de la Generalitat). AIxò implicaria un augment del deute espanyol respecte el PIB de prop del 100%. Els “mercats” provocarien un augment de la prima de risc tant alta que provocaria que (S)pain fes fallida totalment. Llavors els 800.000MEUR que (S)pain deu i molt d’aquests directament a Europa, junt amb el deute dels bancs espanyols, que estan agafats per haver comprat deute espanyol a partir de credits del Banc Europeu, farà que l’euro també entri en caiguda lliure provocant que també la UE pugi desepareixer.
    Per això jo crec que la UE malgrat d’entrada no ajudarà en res a la independència, quan vegi que és irreversible llavors serà la primera que pressionarà a (S)pain a negociar amb Catalunya, d’una manera ràpida i sense problemes, sobretot per repartir-se la deute i donar als “mercats” una imatge de que tot està sota control i es podrà tornar la deute.
    En aquest sentit, crec que la UE donarà garanties de que continuarà a la UE, que és la millor manera de calmar els “mercats”

  • Marc Sanjaume

    18/09/2012 21:06

    Hola Manel, crec que el raonament que fas és molt plausible. No sé si l’escenari espanyol seria tant catastròfic com el descrius però és clar que la UE i Espanya tindrien incentius per negociar el deute i altres aspectes econòmics per no donar una imatge de debilitat. Salutacions.

  • Ens faran fora de la Unió Europea? | Preguntes i respostes sobre la independència

    09/10/2012 9:55

    […] Consultant eljurista ens trobem amb la següent explicació: “La norma fonamental a aplicar seria la Convenció de Viena de 1978 que és a partir de la qual es fa la interpretació dels tractats. Donat que l’entrada a la UE s’ha de fer a partir d’un tractat d’adhesió, cal consultar aquesta convenció per saber quines en serien les conseqüències en cas de secessió. Així doncs, és l’article 34.1a que dóna resposta a l’eterna pregunta de si seria possible una Catalunya europea automàticament en cas d’aconseguir la independència. Aquest article diu que tot aquell tractat que sigui vigent quan hi ha la successió (separació d’un estat en dos o més de diferents), continuarà essent vàlid en els nous territoris formats. És a dir, tenint en compte que Espanya ha signat un tractat d’adhesió a la UE que inclou tot el territori espanyol, si aquest es divideix, cada nou estat que en sorgeixi, al compartir el territori que abarcava aquest tractat, segueix vigent per cada nou estat. L’apartat segon d’aquest article convé una excepció consistent en que el tractat d’adhesió tingui un objectiu que no es pugui complir amb la secessió d’una part del seu territori o que els Estats interessats facin un nou pacte. És d’aquesta excepció d’on es desprenen les paraules de Durao Barrosso que determina que caldria una negociació entre totes les parts afectades dins de la normativa internacional. Això sí, sempre s’ha de partir que per tal de poder aplicar aquest article, Catalunya ha de ser considerada un Estat. Aquest, el reconeixement d’un territori com a Estat és un tema molt controvertit, tan per la ciutadania com pels mateixos experts. Per això s’apliquen diferents barems per tal d’intentar determinar quan un territori esdevé estat propi. A tall d’exemple, el que diu la Convenció de Montevideo de 1933 és que hi ha d’haver una població permanent, un territori definit, un govern i capacitat per establir relacions amb altres Estats. És aquest últim punt, el de la capacitat d’establir relacions amb altres Estats, és el que sempre queda pendent de la comunitat internacional, ja que és necessari que aquesta reconegui un territori com a Estat propi per tal de poder mantenir-hi relacions internacionals. Aquest és el punt en el que es troben alguns països com ara Kosovo que tot i ser reconegut per una amplia majoria de la comunitat internacional i haver obtingut l’acceptació de la seva declaració unilateral d’independència per part de la Cort Internacional de Justícia, encara no ho ha sigut reconegut per estats com ara Espanya oXina. L’article 34 de la Convenció de Viena estableix que quan una part o parts d’un territori d’un Estat es separa per formar un o més Estats, tant si l’Estat predecessor continua existint com si no, tot tractat en vigor en data de successió dels Estats respecte del territori complet de l’Estat predecessor continua en vigor respecte a cada estat successor que es formi. Aquesta convenció als articles 34 i 35 estableix com a principi d’aplicació el de continuïtat enlloc del de la dissolució. La convenció de Viena estableix un privilegi a favor dels nous Estats, que poden decidir a quins tractats es volen adherir. En el cas de la continuïtat, una o més entitats sub-estatals trenquen amb l’Estat predecessor i formen Estats independents. A més aquesta convenció ha implantat la lògica en la pràctica internacional que la dissolució d’un Estat no ha de suposar la interrupció dels drets i obligacions dels nous Estats successors o dels seus ciutadans. Aquesta referència als drets individuals és molt important pels interessos de Catalunya a la Unió Europea, ja que demostra que no només els Estats són subjectes de dret internacional” Ara bé, cal entendre que és un procés obert que no tè preedents i que ens podem trobar amb diferents escenaris. […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús