L’analogia del divorci

Els mitjans de comunicació i tot mena d’intel·lectuals fan servir aquests dies el terme “divorci” o “divorci polític” per referir-se a un eventual procés d’independització de Catalunya. Ho feia fa pocs dies aquest mateix diari, també d’altres, i el professor Sala i Martín anava més enllà i emprava l’analogia per analitzar les reaccions a les demandes secessionistes des de l’altre costat de l’Ebre. Una comparació, doncs, que ha fet fortuna a casa nostra, però és del tot adequada? Des del nostre punt de vista  presenta certs atractius però cal anar en compte perquè podria simplificar excessivament el debat.

De les semblances entre el divorci i la secessió en podem destacar un parell que fan que sigui llaminer comparar els fenòmens:

Psicologia. Tal com fa el professor Sala i Martín, el comportament emocional de les parts en un cas de secessió pot recordar al trencament d’un matrimoni. No només per les reaccions d’uns i altres (sorpresa, agressivitat, etc.) , sinó pels llaços afectius que un dia hi van ser i es poden haver acabat evaporant.

Legitimitat. Aquest aspecte és especialment atractiu: si un es vol separar de la seva parella (independitzar d’un Estat) té dret a fer-ho sense necessitat de rebre’n el vist-i-plau. Hom diria que si el rep, millor (mutu consentiment), però en tot cas té un dret a priori a trencar la unió pel simple fet de tenir la voluntat de fer-ho. Seguint aquest raonament, la Llei del Divorci del 2005, promoguda pel primer Govern de Zapatero, va eliminar del tot la necessitat de comunicar-ne la causa, es considera que és un exercici de llibertat individual.  

Ara bé, les diferències entre el divorci i la secessió són evidents i tenen implicacions prou importants com per tenir-les en compte:  

Subjectes. Si un matrimoni és entre dos individus, una unió de pobles no. El subjecte individual pel cas del divorci és un subjecte col·lectiu pel cas de secessió. D’aquí venen, com a mínim, tres problemàtiques: 1. la com mesurar la voluntat de separar-se (50%+1; 55%; 60%?); 2. l’existència de dos subjectes col·lectius pot ser discutida: sovint l’Estat matriu no reconeix l’existència de la minoria secessionista com a subjecte (com és el cas català, però no pas l’escocès); 3. pot aparèixer un subjecte col·lectiu intern dins de qualsevol dels dos subjectes (irredentisme).

Territori. Una altra qüestió prou important és que la secessió (a diferència del divorci, o l’emigració) implica per definició una reivindicació territorial. Hom podria dir que un matrimoni amb propietats (un pis, una finca…) tindria el mateix problema, però les implicacions geoestratègiques, econòmiques o culturals que pot tenir la pèrdua territorial no són de la mateixa naturalesa. Pensem, per exemple, en el debat escocès sobre la base militar nuclear de Faslane o el petroli del mar del Nord.

Separació neta. De les dues diferències esmentades se’n deriva una tercera: la secessió comporta inevitablement negociacions i acords per compartir un futur veïnatge forçós. Aquí l’aspecte territorial és evident que (sense mar entremig) obliga a que sigui així, però sovint és l’heterogeneïtat dels subjectes implicats el que empeny a trobar solucions imaginatives: doble nacionalitat, protecció cultural, compensacions, etc…Pensar en l’ideal d’una separació neta (sense relació posterior com podria ser un divorci) pot implicar deixar sense drets a determinats col·lectius o forçar negociacions posteriors sobre enclavaments territorials conflictius (de Kosovo a Irlanda, de Lituània a Eslovènia).

Això fa pensar que, si els divorcis ja són laboriosos (amb o sense mal rotllo) una secessió pot arribar a ser força més complexa. Pensar-la “com una relació individual” pot ajudar a fer arguments fàcils, però no pas en tots els aspectes. 

Etiquetes

1 comentari

  • L’analogia del divorci | Comunicació Política | Scoop.it

    23/09/2012 18:35

    […] Els mitjans de comunicació i tot mena d’intel·lectuals fan servir aquests dies el terme “divorci” o “divorci polític” per referir-se a un eventual procés d’independització de Catalunya.  […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús