La legislatura més llarga

artur mas.JPG 25 de novembre de 2012. La curiositat ha volgut que la legislatura catalana més curta clogui el seu camí vuitanta anys després de les primeres (i últimes) eleccions celebrades durant l’etapa republicana, el 20 de novembre de 1932. Aquell any les condicions eren, lògicament, molt diferents, però hi havia un denominador comú, present també en les eleccions de 1980: la incertesa sobre el futur institucional de Catalunya. Hi ha diversos aspectes clau que guiaran les properes eleccions. En una anàlisi d’urgència, us n’oferim els més rellevants:

1. Majoria absoluta? A ningú se li escapa que CiU i Artur Mas busquen obtenir una majoria absoluta que els doni força suficient per governar i, amb el suport d’altres grups, convocar un eventual referèndum.  L’obtindrà? Caldrà veure què indiquen les enquestes després d’aquests dies, però fins ara els sondejos no ho deixen gens clar. De fet, CiU perd suports globals, tot i que guanya les eleccions pel retrocés que pateixen els seus rivals. Faria bé CiU de no confiar cegament en una eventual majoria absoluta: no només són rares en la Catalunya d’avui, sinó difícils en els temps que vivim.

2. Crisi econòmica i vot. Els camins del vot són inescrutables. La prioritat de l’eix nacional pot afavorir el govern, però no cal oblidar que, en temps de crisi, els ciutadans castiguen els governants. Aquest és dels pocs mecanismes força segurs que existeixen en política. Malgrat ser sobiranistes i voler la llibertat pel nostre país, molta gent seguirà votant en clau econòmica, pels motius que siguin. O s’abstindrà. Perillós és pensar en eleccions plebiscitàries quan el que es vota no és estrictament un plebiscit.

3. Oposició. Aquí ve un dels grans interrogants: la crisi castiga els governs, però sobretot ho fa quan l’oposició és capaç d’oferir una alternativa creïble. Heus aquí la mare dels ous. Les enquestes penalitzen CiU però el segueixen veient com el més preparat per fer sortir el país de la crisi. Seran unes eleccions que també es jugaran en el camp de l’oposició i en la seva capacitat per atraure insatisfets. CiU sap que l’oposició en matèria social, a excepció d’ICV-EUiA, es troba desapareguda: el PSC té (tindrà) un candidat conegut només per la meitat del seu electorat i una oposició que encara no ha acabat de definir la seva alternativa.

4. Afavoreix l’avançament? Més enllà de les qüestions morals, quin impacte tindrà avançar els comicis? Era millor si s’esperava uns mesos? Maravall, en un estudi comparat, conclou que la popularitat del Govern no es veu afectada quan les eleccions s’avancen i que els governants les avancen quan l’economia i la popularitat creix, fet que els porta, la majoria de les vegades, a tornar a guanyar i a fer-ho en governs amb majoria. Dels dos elements sembla que només la popularitat juga a favor de CiU. Quin impacte tindrà el primer?

5. El bloc sobiranista. No cal oblidar l’actual (i tradicional) fragmentació del bloc sobiranista, tant al Parlament com a fora. En les passades eleccions gairebé 40.000 vots es van “perdre” i Reagrupament no va entrar a l’hemicicle. Les enquestes no asseguren tampoc l’entrada de Solidaritat a la cambra catalana i ahir al Twitter ja hi havia remor de fons sobre una possible candidatura de la CUP. En unes eleccions qualificades de “plebiscitàries”, permetran aquests partits que es “perdin” vots? Donaran prioritat a la racionalitat interna o a la global?

La polifonia catalana es posarà de nou a prova. La legislatura més curta acaba i comença, amb tota probabilitat, la més llarga. I no ens referim pas al termini del nou mandat, sinó a l’horitzó del país en els propers anys.

Etiquetes

1 comentari

  • La legislatura més llarga | Comunicació Política | Scoop.it

    26/09/2012 12:17

    […] 25 de novembre de 2012. La curiositat ha volgut que la legislatura catalana més curta clogui el seu camí vuitanta anys després de les primeres (i últimes) eleccions celebrades durant l’etapa republicana, el 20 de novembre de 1932.  […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús