Arxiu del dilluns, 1/10/2012

La Catalunya funcionària

dilluns, 1/10/2012

Comencem l’anàlisi d’alguns aspectes claus que poden incidir en la manera en què els catalans i les catalans votaran el proper 25 de novembre. De mica en mica anirem desgranant allò que mou als ciutadans a triar una papereta concreta o a no triar-ne cap.

Un dels primers elements que hem volgut analitzar és el comportament dels treballadors públics. Es tracta d’un col·lectiu que durant aquesta legislatura s’ha situat en l’ull de l’huracà després de l’aprovació de diversos d’austeritat i de contínues declaracions a favor i en contra de la seva feina. De quanta gent estem parlant? L’1 de gener d’enguany la Generalitat de Catalunya tenia 165.604 treballadors públics. Si hi sumem la plantilla de la resta d’administracions (per exemple, vora trenta-dos mil treballadors de l’Administració de l’Estat), la xifra s’acosta als 200.000 treballadors públics. Segurament aquesta xifra ha baixat en els darrers mesos, però si assumim que és aproximada, i ho dividim pel cens electoral català (més de 5,2 milions de persones a l’1 d’agost d’enguany) trobem que un total del 5,7% de persones que votaran són treballadors públics.

Pot semblar un col·lectiu reduït, però les mesures d’austeritat impulsades en els darrers anys poden haver-lo cohesionat i situat en una perspectiva contrària als partits que precisament han impulsat aquestes mesures. Vegem-ho.

Des del novembre del 2010, el CEO ha realitzat cinc baròmetres i en cadascun dels quals ha inclòs preguntes sobre intenció de vot i sobre la situació laboral dels enquestats. Una d’aquestes últimes ens permet saber si les persones estan ocupades en el sector públic o privat. La sèrie que n’obtenim és la següent (febrer 2011-juny 2012). Com s’observa, CiU ha anat perdent suports gradualment entre els ocupats al sector públic. El febrer del 2011 més d’un 30% de funcionaris tenien la intenció de votar a la federació nacionalista, percentatge que es va reduir fins al 23% al juny de 2011. La davallada també es produeix en el cas del PSC i el PP, mentre puja lleugerament per ERC i ICV-EUiA.

evolvotspublic.gif

I en el sector privat? La tendència resumida en el següent gràfic és semblant, tot i que la davallada per CiU no és tan pronunciada. Així mateix, s’observa que aquells professionals que treballen al sector privat mostren cada vegada més una predisposició més baixa a votar el PP. És rellevant destacar també la baixa predisposició de les persones que treballen al sector privat de votar la resta de formacions polítiques. Entre aquest col·lectiu, més del 30% estan disposats a votar CiU. El segon partit és el PSC, que no obstant això recull només vora el 10% dels vots.

evolvotsprivat.gif

Amb tot, ambdues gràfiques mostren una tendència que també s’observa en d’altres enquestes: la davallada de CiU no ve acompanyat d’un augment similar d’altres partits, fet que mostra la dificultat de l’oposició de fer forat. On van a parar, per tant, tots aquests electors? Vàries opcions: 1) És una intenció de vot oculta i realment acabaran votant CiU; 2) el vot va a partits més petits (no mostrats aquí pels pocs casos de l’enquesta); 3) l’abstenció és una de les opcions que aquestes persones contemplen. Misteris que de mica en mica intentarem anar solucionant.