El PSC i l’espiral del silenci

Fa uns quants anys la politòloga Elisabeth Noelle-Neumann publicava un llibre que va marcar un abans i un després en els estudis sobre opinió pública i comportament electoral. En el llibre L’espiral del silenci. Opinió pública: la nostra pell social (1977, publicat originalment en alemany) l’autora defensava que l’opinió pública és una forma de control social i que els individus abans d’emetre una opinió pública en valoren el grau d’acceptació entre la resta dels seus ciutadans.

Aquesta teoria a Catalunya ha tingut sempre un exemple molt clar en el cas del PP: per una qüestió d’estigma social, de manera sistemàtica en totes les enquestes la gent que vota el PP tendeix a amagar el seu vot, enunciant o bé que no participaran en les eleccions, dient que encara no han decidit el seu vot, o dient que votaran a alguna alternativa menys estigmatitzada. Aquest fenomen és ben conegut i per això, quan les cases d’enquestes “cuinen” els resultats obtinguts en intenció de vot directe, saben que han d’aplicar un coeficient de ponderació molt elevat al PP per tal d’aconseguir una projecció del que serà el seu vot. Fins ara aquest era un problema que, en bona mesura, es limitava al cas del PP.

Amb les darreres enquestes però ens trobem que hi ha un nou partit que té tots els números per acabar entrant en aquest mateix bagul: el PSC. Fixeu-vos en el darrer baròmetre del GESOP (publicat a El Periódico), quins són els resultats obtinguts sobre la intenció de vot directe:

suport gesop.bmp

Com podem observar en el gràfic, la intenció de vot directe del PSC és tan sols del 6,5%, fins i tot per sota de la d’ERC. Tanmateix, si ens mirem les dades que ens presenta El Periódico al diari veiem com, en línia amb el que molt probablement esdevindrà el 25 de novembre, el PSC és la segona de les forces polítiques a Catalunya, si bé hauria patit un molt important desgast electoral i no es podria erigir com a alternativa de govern a Catalunya:

gesop.jpg

Què pot estar passant? Per què el PSC registra una intenció de vot directe tan baixa? Des del nostre punt de vista, hi ha dos factors que poden estar explicant aquest fenomen (obviarem les explicacions inherents al disseny de l’enquesta i al marge d’error que qualsevol treball demoscòpic porta associat):

  1. L’espiral del silenci: els votants del PSC de l’ala més catalanista perceben com el partit no  ha sabut donar resposta als nous temps que corren en la política catalana. L’estigma social doncs fa que aquesta gent rebutgin dir que votaran els socialistes. Aquesta explicació l’avalaria l’inusualment elevat percentatge de persones que diuen que encara no saben qui votaran (en la darrera enquesta del CEO per exemple era només del 18%, ara ha pujat fins al 25%).
  2. Caiguda dràstica del suport electoral: una explicació alternativa podria tenir a veure simplement amb la pèrdua de suports per part del partit. El pobre paper d’oposició del partit durant aquests quatre anys, la presència d’un líder força desconegut per la majoria de l’electoral i amb poc carisma, i les lluites internes dins del partit podrien explicar l’erosió en el suport electoral de la formació.

Ambdues explicacions no són evidentment excloents. Tot i que l’endemà de les eleccions el PSC probablement continuarà sent la segona de les forces polítiques a Catalunya, sembla que hi ha indicis que algunes coses estan canviant al país. Si en el darrer baròmetre del CEO enunciàvem per primera vegada el sorpasso independentista en les enquestes, avui enunciem aquest nou canvi en la intenció de vot. Es confirmi o no en els propers baròmetres aquesta tendència, el que ningú no pot negar és que vivim temps de canvis molt ràpids i sobtats en la societat catalana; probablement no som conscients del moment que estem vivint i necessitarem la perspectiva que ens aporti el temps per veure si, efectivament, el que s’està esdevenint en l’actualitat és un autèntic canvi en els patrons ideològics i actitudinals dels catalans que marcarà el futur del país.

Etiquetes

2 comentaris

  • L’home del sac

    03/10/2012 9:50

    Tant de bo sigui certa la pèrdua de suport electoral i vegem un PSC arrossegant-se per terra a la tercera o quarta posició.

  • El PSC i l’espiral del silenci | Comunicació Política | Scoop.it

    03/10/2012 11:21

    […] Fa uns quants anys la politòloga Elisabeth Noelle-Neumann publicava un llibre que va marcar un abans i un després en els estudis sobre opinió pública i comportament electoral. En el llibre L’espiral del silenci.  […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús