La crua realitat del sistema electoral

És difícil entrar al Parlament català? Quin és el llindar que ha de sobrepassar cada partit per entrar a la cambra catalana? Aquests dies assistim de nou a un debat recurrent cada cop que es convoquen eleccions a casa nostra: la facilitat o dificultat d’obtenir un diputat al Parlament. A priori la barrera electoral legal en cada districte (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) és del 3%, de manera que els partits han de superar aquest percentatge si volen obtenir un escó. A la pràctica, però, el nombre de vots que un partit ha d’obtenir supera aquest 3%.

És possible saber quants vots ha d’obtenir cada partit? Fonamentalment no, perquè això depèn, sobretot, de la participació que hi hagi i després del repartiment de vots que es doni entre les diferents forces polítiques. Malgrat tot, i en absència d’una bola de vidre, podem emprar una mesura que, en funció del nombre d’escons que s’escullen en el districte, ens indica quin és el percentatge de vots que cal obtenir per aconseguir representació. Aquesta mesura s’anomena el llindar efectiu de representativitat. Pels curiosos, es calcula combinant l’anomenat llindar mínim d’inclusió (el percentatge mínim de vots que en una combinació totalment òptima podria permetre a un partit obtenir representació) i el llindar màxim d’exclusió (el percentatge màxim amb el qual un partit, en una combinació completament subòptima de resultats, es quedaria fora del repartiment d’escons).

Amb tot, aquest valor només ens marca el percentatge de vots que es necessiten, en condicions normals, per obtenir representació. Quants vots significa això però? Doncs, evidentment, depèn de la participació. Per exemple, en unes eleccions amb un nivell de participació equivalent al del 2006 (menys del 57%) el llindar efectiu de representativitat a Tarragona i Girona hauria estat d’uns 12.000 vots i a Lleida de més de 8.000 vots. Aquesta participació però fou considerablement baixa, i evidentment, a mesura que puja la participació, el nombre de vots necessaris per obtenir representació també augmenta. Imaginem, per exemple, que la participació fos igual que en els comicis del 2003 (62,5%). En aquest escenari, entrar al Parlament hauria costat, des d’un punt de vista teòric, uns 9.500 vots a Lleida, 14.000 a Tarragona i 13000 a Girona.

llindargillta.gif El següent gràfic repeteix el procés per la circumscripció de Barcelona. L’any 2006 s’haurien necessitat uns 67.000 vots i l’any 2003 vora els 75.500.

llindarbcn.gif

Quines possibilitats tenen SI, C’s, les CUP o el Partit Pirata, per posar uns exemples, d’entrar al Parlament? Segons hem vist, aquesta pregunta complicada depèn, fonamentalment, de dos factors: de la participació que hi hagi (generalment, com menor sigui, millor pel partit petit) i de la concentració del vot en un districte concret.

En ciència política es considera que els sistemes electorals generen dos tipus d’efecte: primer, l’efecte mecànic, que és l’estricta translació dels vots amb escons. Segon, l’efecte psicològic. Aquest efecte assegura que els partits, davant la dificultat d’entrar al Parlament o d’obtenir més escons, s’aliaran o adaptaran el seu comportament. De moment, els partits, sobretot des de les sempre fragmentades posicions sobiranistes, han optat per confiar-ho tot a l’efecte mecànic. És racional o irracional aquesta estratègia? El 25 de novembre ho sabrem.

4 comentaris

  • Manel

    17/10/2012 9:59

    Molt bon anàlisi, He fet quatre càlculs tenien en compte que la participació i el cens ha augmentat, i em surt que SI no aconseguiria entrar a Barcelona, de fet si el 2010 hi hagués la mateixa participació que el 2006 no haurien entrat , però si a Girona.

    Ara bé, amb l’entrada en escena de les CUP i el que acabo de llegir de les disputes internes a SI a Girona, a on les CUP tenen molt bons resultats (3 regidors a Girona, encara que 1 era de RCat) jo auguro que tampoc SI entrarà a Girona (i em sap greu per l’amic Toni Strubel)

    Crec que amb l’alta participació que es preveu, les CUPs tampoc entraran a Barcelona ni Tarragona, no se a Lleida o Girona, però hi ha una regla no escrita que diu si no entres a Barcelona tampoc entres a les altres subscripcions.

    Jo crec que la participació serà superior al 65% i això ens diu que a Barcelona caldrà més de 80.000 vots, a Girona i Tarragona prop de 14.000 vots i a Lleida de 10.000 vots.

    Molt difícil per a ells, però també pel PRC i just per Ciutadanos , que pot partit un vot útil cap el PP.

  • Enric

    17/10/2012 10:52

    Doncs veient la resposta de la gent a la demanda d’avals de la CUP (que ha estat espectacular), la gran llista que presenten, la manca de trempera d’ERC i, especialment, d’ICV, penso que la CUP entrarà a 2 o 3 circumscripcions.

    Qui més del país, a part de CiU o PSC, podria muntar centenars de punts de recollida en més de 80 poblacions en menys de 3 dies? Ja veurem quantes en recullen, però en seran unes quantes.

    Només cal veure l’entrega de militants i col·laboradors i com la gent està responent per saber que, en aquest país, estan canviant coses. I els resultats de la CUP el 25n en seran un altre reflex.

  • Diari d’un català a punt de ser lliure. Els primers pronòstics electorals – Ara.cat

    17/10/2012 23:31

    […] al bloc “El Pati descobert” de l’Ara.cat dels politòlegs Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume, feien un […]

  • La crua realitat del sistema electoral | Comunicació Política | Scoop.it

    18/10/2012 20:56

    […] És difícil entrar al Parlament català? Quin és el llindar que ha de sobrepassar cada partir per entrar a la cambra catalana?  […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús