“Votar Bildu? No…encara no”

El proper president del País Basc, Iñigo Urkullu, entrava diumenge passat a la seu de Sabin Etxea pocs minuts abans de les 8 del vespre. Ho feia acompanyat de la seva dona i d’un somriure d’orella a orella. Tot indicava que probablement tenia informació de la qual la resta d’assistents no disposàvem. A les 8 tocades, en una seu freda i buida, les televisions començaven a emetre les enquestes a peu d’urna. Empat tècnic. PNB 24-27, EH Bildu 23-26. “Hem guanyat”, diu una dona fora de la seu, deixant-nos perplexos mentre analitzàvem l’empat. Però d’eufòria més aviat poca. Si no fos per les càmeres i el xou que generaven els canapès, a la seu jeltzale hi regnava el silenci.

El PNB i l’efecte bandwagon

Malgrat l’empat tècnic de les enquestes a peu d’urna, Urkullu i els seus sembla que es van beneficiar de dos elements cabdals: la voluntat de canvi i un cert efecte bandwagon. Segons el CIS, la valoració del govern de Patxi López no era especialment dolenta (el 38,2% considerava la seva gestió com a molt dolenta o dolenta), però el pacte amb el PP li ha acabat passant factura. Pacte aclamat primer i criticat després per l’encara lehendakari, que ha absorbit bona part del desgast, sigui per mèrits propis o aliens. A pesar de la trompada, el PSE obté el 19.13% dels vots i 16 escons, percentatge molt semblant a la seva sèrie històrica. Una tendència que de ben poc serveix als dirigents del PSOE i el PP quan analitzen una realitat: han perdut 490.000 vots. La sagnia socialista ha estat considerable, principalment als municipis del marge esquerre del Nerbion, com Barakaldo i Sestao. Tard, però han assumit que, després de quatre anys, s’ha tornat a la normalitat democràtica.

El PNB s’ha beneficiat també d’un cert efecte bandwagon  o del ‘carro guanyador’. Aquell efecte que diu que la gent opta pel candidat o partit que va per davant a les enquestes per reforçar-lo. Els ciutadans tot sovint prefereixen apuntar-se a l’opció “segura” abans que obrir-se a noves aventures. Amb la població desitjant canvi, els dos partits governamentals desgastats i una formació nova amb moltes incògnites, l’opció “útil” penebista s’ha acabat imposant.

pancartabilbo.JPG El sostre d’EH Bildu

A Bilbao -la ciutat dels 10 minuts- el pavelló de La Casilla, a prop de Sabin Etxea, oferia un altre aspecte. Però només en estètica i ritme i no en profunditat. Grups musicals amenitzaven l’espera mentre un pavelló gèlid anava congregant a militants i simpatitzants. Passar la barrera dels 20 diputats i ser la segona força en 32 anys es podria considerar tot un èxit. Precisament aquell èxit era el que volíem captar. De raons n’hi havien. L’any 2009 les dues formacions legals de la coalició (Aralar i EA) no arribaven al 10% dels vots i sumaven 5 escons. Ni l’antiga Euskal Herritarrok va arribar a aquest sostre: el percentatge màxim de vots va ser l’any 1990 amb el 18,33%  i el màxim nombre de paperetes l’any 1998 amb prop de 225.000.

Malgrat tot, la sensació era agredolça. Primer, perquè en comparació de les generals del passat mes de novembre el PNB ha aconseguit recuperar-se i situar-se a una distància de 10 punts respecte els abertzales. Segon, perquè una lectura més detallada de les dades evidencia que el sostre esperat de vots (potser) no s’ha tocat. La suma de vots i escons d’HB i EA des de 1986 i 1998 és superior als aconseguits per la coalició EH Bildu.

Un cicle electoral llarg i la preeminència de la realpolitik ha fet mal a la coalició. L’exemple més clar és la ciutat de Donosti, on Bildu ostenta l’alcaldia i la totpoderosa Diputació foral. Entre conflictes de brossa i altres decisions polèmiques, Bildu ha patit un fort revés. A la província, el PNB només ha aconseguit un 2% més de vots que el 2009 i ha empatat amb el partit de Laura Mintegi.

Una certa “normalització” del cas basc ha fet que els temes més quotidians emergissin. L’enquesta pre-electoral ja en donava alguna pista. El CIS preguntava als ciutadans quin partit veien més capacitat per governar. El PNB és a tots els territoris històrics el partit a qui els ciutadans assenyalen de forma més majoritària. És a Guipúscoa on més ciutadans veuen a EH Bildu com el més capacitat (un 18% així ho creu). No obstant això, també és en aquesta província on més ciutadans creuen que és el PNB el més preparat (36.9%). 500 paperetes de marge és un dur correctiu a les expectatives dels abertzales.

governarprovíncies.gif

La sensació que el sostre d’EH Bildu no s’ha tocat es palpava en l’ambient. A partir d’ara els caldrà fer les coses diferents, assumint l’avanç electoral des del poder. Una bona estratègia els pot dur a trencar aquest sostre però també a recular a quotes d’anys anteriors, tot i que en aquest cas per motius ben diferents: pel desgast de governar, de decidir. Hores abans, en un bar al centre de Bilbao, un potencial votant d’EH Bildu ja ens ho deia: “Estava a punt de votar Bildu. Però no, encara no. Encara és aviat”.

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús