Escòcia, escenari postacord

L’escenari postacord Salmond-Cameron per celebrar un referèndum de secessió a Escòcia – ciència ficció a casa nostra – està resultant gairebé més interessant que el preacord. Aquí anotem un parell de qüestions que ens han cridat l’atenció:

Un acord amb serrells. La llei que rubricaren Cameron i Salmond ara fa quinze dies haurà de passar en un termini de quaranta dies (en queden vint – i – cinc) pel Parlament britànic (la Cambra dels Lords i la dels Comuns) i el Parlament escocès. Aquesta llei assegura que se celebrarà el referèndum ja que el poder per convocar-lo deixa de ser matèria reservada per Londres; d’altra banda, exclou la possibilitat de que hi hagi una segona pregunta que no sigui sobre la independència (per exemple sobre més autonomia, Devo Max). Tot apunta, doncs, que la qüestió seguirà el calendari marcat per Holyrood. Però queden pendents força aspectes procedimentals: la butlleta oficial, la constitució del cens (inclosos els votants de 16 a 18 anys), la supervisió de la campanya, els pressupostos per a finançar-la, etc. Aquests aspectes foren claus el 1995 a Quebec.

 L’SNP es mulla. El Congrés de l’SNP celebrat a Perth la setmana passada fou força convuls. La votació principal sobre la permanència d’una Escòcia independent a l’OTAN es tancà amb un Sí condicional i molt ajustat (394 vs. 365). Els militants del partit independentista escocès donen el vist-i-plau a formar part de l’OTAN però rebutgen que Escòcia disposi d’armes atòmiques. Aquest resultat posa Salmond en un compromís atès que la posició oficial del partit és demanar a Londres que reallotgi la base militar de Clyde i els submarins nuclears Trident fora d’Escòcia, però a la vegada haurà de demanar l’entrada a l’OTAN (o la permanència) que és bàsicament una aliança de potències nuclears. A més a més, una dotzena de diputats independentistes votaren contra la OTAN al Congrés, segons explicava The Guardian.

El govern britànic escalfa motors. Ahir el Herlad Scotland informava sobre la mobilització del govern de Cameron contra la independència d’Escòcia. Westminster ha organitzat un grup de funcionaris i fitxatges independents, liderats per alts càrrecs de Tresoreria, per tal de proporcionar arguments i dades als ministres del govern contraris a la secessió. Hi hauria fins a tretze grups de treball sobre temàtiques diverses: legalitat, finances, serveis, moneda, etc.

Gal·les aprofita. Enmig  de l’acord i el debat de la qüestió escocesa, Gal·les (l’altra nació autònoma juntament amb Irlanda del Nord) ha ampliat els poders financers. És difícil entendre la rapidesa de l’evolució de l’autogovern gal·lès sense l’empenta escocesa. Fa tot just un any votaven en referèndum tenir capacitat legislativa i la setmana passada van acordar un tractament equitatiu pel que fa les inversions des de Londres (ara per sota de la mitjana anglesa) i la capacitat d’emetre deute. L’acord està condicionat a disposar de nous ingressos per impostos propis.

Etiquetes

4 comentaris

  • david torres

    30/10/2012 17:42

    “d’altra banda, exclou la possibilitat de QUE hi hagi”.

    Si vols, elimina el comentari.

  • Marc Sanjaume

    30/10/2012 17:59

    Gràcies David!

  • Dani Soler

    31/10/2012 9:14

    Dels 28 estats membres de l’OTAN només 3 són potències nuclears ¬¬’

  • Marc Sanjaume i Calvet

    31/10/2012 12:07

    Vet aquí Daniel, volen protecció nuclear però no tenir-la a casa. I sí, la OTAN és un paraigües nuclear de tres estats.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús