Arxiu del dijous, 15/11/2012

Revolta a la finestresta: el vot de càstig dels funcionaris als governs

dijous, 15/11/2012

Hi ha la percepció generalitzada que el funcionari protesta “molt” i que, d’ençà de la crisi econòmica, les seves queixes públiques són constants i generals. De fet, durant l’última legislatura, no s’han fet estranyes les escenes de protesta per part del personal docent, dels metges, dels bombers o del personal administratiu. Veure protestar el treballador públic no és avui un fet aïllat i així en donen fe nombroses portades de diaris. Part de la població, però, percep que aquestes protestes han crescut de cop, en època de crisi, i només per tal defensar a ultrança un lloc de treball amb més garanties que la resta de mortals. Egoisme o manca de solidaritat, en diuen.

Allò que sembla, però, no és sempre allò que es produeix. Les enquestes ens diuen que el personal funcionarial protestava més en època de bonança econòmica: l’any 2008, gairebé el 32% assegurava haver participat en una manifestació, més del doble del que ho feia la població en general. Els patrons de protesta, però, s’han normalitzat, sobretot perquè els treballadors del sector privat s’han sumat a l’onada de protestes recents. Tothom es manifesta més, sigui del sector que sigui.

manifes_funcionaris.gif

Amb la supressió de pagues extres, reduccions de sou, augment d’hores de treball i EROs aprovats o en la recambra, es podria concloure que els prop de 200.000 funcionaris de totes les administracions efectuaran un vot de càstig cap als partits que governen, singularment CiU i PP. De nou, els camins del vot són inescrutables. La intenció de vot dels treballadors públics cap a aquests partits (dades del CEO de novembre) és més baixa, però no hi ha una diferència abismal. Tot sovint, el vot no va tan lligar amb allò que s’ha viscut, per molt dur que sigui, sinó en la confiança que cada partit et genera pel dia de demà. D’altra banda, observem com ICV i la CUP tenen un suport més ampli entre els funcionaris que entre la població en general.

intencio_funcionaris.gif

En definitiva, temps difícils per voler ser funcionari. A banda del fre gairebé absolut en noves contractacions públiques, el cos funcionariat ha esdevingut en l’última legislatura el centre de totes les dianes. L’ase dels cops. No és una situació nova: en temps d’estretors econòmiques, el treballador públic és acusat de mantenir privilegis; en moments de bonança, al funcionari se’l titlla d’immòbil i d’avers al risc. A més, l’administració catalana (com la resta d’autonòmiques) ha actuat de boc expiatori de la crisi, malgrat que el seu poder real és més aviat limitat i que firma les nòmines públiques a finals de cada mes.

referendum_funcionaris.gif