Revolta a la finestresta: el vot de càstig dels funcionaris als governs

Hi ha la percepció generalitzada que el funcionari protesta “molt” i que, d’ençà de la crisi econòmica, les seves queixes públiques són constants i generals. De fet, durant l’última legislatura, no s’han fet estranyes les escenes de protesta per part del personal docent, dels metges, dels bombers o del personal administratiu. Veure protestar el treballador públic no és avui un fet aïllat i així en donen fe nombroses portades de diaris. Part de la població, però, percep que aquestes protestes han crescut de cop, en època de crisi, i només per tal defensar a ultrança un lloc de treball amb més garanties que la resta de mortals. Egoisme o manca de solidaritat, en diuen.

Allò que sembla, però, no és sempre allò que es produeix. Les enquestes ens diuen que el personal funcionarial protestava més en època de bonança econòmica: l’any 2008, gairebé el 32% assegurava haver participat en una manifestació, més del doble del que ho feia la població en general. Els patrons de protesta, però, s’han normalitzat, sobretot perquè els treballadors del sector privat s’han sumat a l’onada de protestes recents. Tothom es manifesta més, sigui del sector que sigui.

manifes_funcionaris.gif

Amb la supressió de pagues extres, reduccions de sou, augment d’hores de treball i EROs aprovats o en la recambra, es podria concloure que els prop de 200.000 funcionaris de totes les administracions efectuaran un vot de càstig cap als partits que governen, singularment CiU i PP. De nou, els camins del vot són inescrutables. La intenció de vot dels treballadors públics cap a aquests partits (dades del CEO de novembre) és més baixa, però no hi ha una diferència abismal. Tot sovint, el vot no va tan lligar amb allò que s’ha viscut, per molt dur que sigui, sinó en la confiança que cada partit et genera pel dia de demà. D’altra banda, observem com ICV i la CUP tenen un suport més ampli entre els funcionaris que entre la població en general.

intencio_funcionaris.gif

En definitiva, temps difícils per voler ser funcionari. A banda del fre gairebé absolut en noves contractacions públiques, el cos funcionariat ha esdevingut en l’última legislatura el centre de totes les dianes. L’ase dels cops. No és una situació nova: en temps d’estretors econòmiques, el treballador públic és acusat de mantenir privilegis; en moments de bonança, al funcionari se’l titlla d’immòbil i d’avers al risc. A més, l’administració catalana (com la resta d’autonòmiques) ha actuat de boc expiatori de la crisi, malgrat que el seu poder real és més aviat limitat i que firma les nòmines públiques a finals de cada mes.

referendum_funcionaris.gif

11 comentaris

  • @elsomatent

    15/11/2012 8:20

    Molt bo!

    Si taronja/negre són CAT vs. funcionaris, no hauria de ser igual per any 2008 vs 2010

  • Toni Rodón

    15/11/2012 10:00

    Gràcies.
    Tens raó, hauríem d’haver canviat de colors, però el temps se’ns tira a sobre i ho hem solventat d’aquesta manera tan poc elegant. Tindrem més cura en la propera ocasió!

  • La radiografia electoral del 25N – Ara.cat

    25/11/2012 18:28

    […] 6. Revolta a la finestreta: el vot de càstig dels funcionaris als governs (enllaç) […]

  • marcel.li

    30/11/2012 19:45

    Els funcionaris ara protesten menys i penquen menys o que us penseu.

  • ROBERT MERCADO

    04/12/2012 12:54

    tothom vol ser funcionari, perquè serà?
    Al meu poble l’empresa mes gran és l’estat. Això no es pot aguantar per enlloc, son paràssits.

  • Segimon

    05/12/2012 17:18

    Per Robert Mercado: El funcionari passa unes oposions, te n’has presentat alguna ?. La plaça la crea el polític de torn.
    En època de bonança fa 7 anys jo guanyava 1.300 euros en un ajuntament i ara cobro 36 euros més. En aquella època un peó de paleta, enguixaire, etc. cobrava 2.500 al mes.
    Avui el més probable és que aquests últims estiguin a l’atur, en tinc jo la culpa?
    En defenitiva ser funcionari, i suposo que estaràs amb mi que hi ha d’haver funcionaris, metges, bombers, policies infermeres etc. vol dir no guanyar gaire però0 tenir un lloc de treball segur.
    Segur que aquell any 2005 ningú volia ser funcionari.
    La vida dóna moltes voltes i jo sóc d’aquell que diu menjar poc i pair bé.

  • Marcel·lí V.C.

    09/12/2012 21:04

    No sóc el marcel.li de més amunt. Sóc funcionari. Els meus companys i jo seguim treballant i protestant com abans.
    Sóc partidari de suprimir el funcionariat amb feina vitalicia i els càrrecs polítics a l’Aministració , excepte Consellers (i potser, Secretaris). Sóc partidari dels contractes laborals com a tots els sectors privats (però no el que hi ha ara a l’Estat espanyol). I sóc partidari en lloc de càrrecs polítics, personal directiu escollit per capacitat i mèrits professionals.

  • Manel

    11/12/2012 11:05

    No se us acudeix que els funcionaris estiguin defensant els serveis públics de TOTS i no només el seu lloc de treball mal pagat….. menys mestres, bombers, metges, policies…vol dir menys serveis públics i no ens caracteritzem a Catalunya per tenir els millors serveis públics d’Europa pero si els menys cars…..Els hem de defnsar TOTS i no només els treBalladors públics…

  • ROBERT PERICH

    13/12/2012 17:35

    noticia

  • ninotxa

    18/12/2012 13:16

    Perquè la gent encara pensa en la ides de funcionari únic darrera una finestreta fumant i llegint el diari. En canvi quan va al metge, porta els fills a l’escola, o a la universitat, o es crema casa seva o tot un bosc aleshores no s’adona que el servei li està donant funcionaris. La espanya canyí ha fet molt mal!

  • Eduard Garrell

    25/12/2012 18:00

    El funcionariat ha de garantir una administració professional dels serveis públics i ha d’estar al servei de les institucions, no dels partits. Si els funcionaris passéssin al règim laboral privat probablment serien canviats a cada legislatura per personal adicte al partit majoritari.
    Per ser funcionari cal demostrar competències, sovint entre milers d’opositors.
    Existeixen mesures de control de l’eficiència en el treball dels funcionaris, que no s’apliquen, però també hi ha molts funconaris a qui no cal aplicar cap mesura, perquè reballen molt, i molt bé, en tots els sectors.
    Els que més recorren a la vaga són el funcionaris de “casta”, La majoria provenen de sectors nacionalitzats durant el franquisme.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús