L’eterna crisi del món rural

Sempre plou sobre mullat. Probablement no hi ha una frase que millor resumeixi la situació del camp català en l’actualitat. La crisi econòmica que des de fa uns anys assola el país no ha fet més que afegir-se a una situació de crisi estructural en el món rural català que ja fa molts anys que perdura. El nombre de persones empleades en el sector primari no ha fet més que decréixer en els darrers anys: des del 2008  el sector s’ha vist reduït en un 7%, i només en el darrer any la destrucció de llocs de treballs ha estat del 2,3%. En l’actualitat hi ha un total de 56.200 empleades en el sector primari, que representen l’1,9% de la força laboral del país.

La crisi del món rural és molt diversa i afecta molts àmbits diferents: la pràctica liberalització de les fronteres d’Europa amb països amb costos de producció molt baixos ha expulsat a moltes persones del sector, fent molt difícil el relleu generacional i dificultant, al mateix temps, la inversió. Els preus dels sector han baixat dramàticament en els darrers anys: mentre que el 2005 el quilo d’oli d’oliva arbequina es va pagar a 3,21€, el 2011 el preu havia decrescut fins als 1,94€; la taronja navelina dels 0,20€ als 0,12€. En el cas de la carn de vedella, aquesta des de l’any 2006 només ha augmentat un 10% del preu, malgrat que el pinso ho ha fet en el 70%. Però el problema no s’acaba aquí: els marges entre el que rep el productor i el preu que es paga en el destí són més grans que mai: la ceba es ven a 1,02€, 16 vegades per sobre del que rep el pagès, i la pera en origen es paga a 0,42€ i finalment s’acaba venent a 1,57€.

Val a dir que aquesta tendència manifestament negativa i les males perspectives econòmiques del sector s’han donat malgrat l’existència de les subvencions europees a l’agricultura (la PAC). En aquest sentit, tot i que alguns intentin instrumentalitzar políticament el món rural i les ajudes procedents d’Europa, el camp català no té, en global, una bona opinió del sistema  d’ajudes europeu. Segons l’enquesta resultant del projecte Making Democracy Work, la importància atorgada a les polítiques europees és menor entre el camp català que en la població en general. Així, en una escala del 0 al 10, aquells que viuen al camp consideren que les polítiques de la PAC només contribueixen al seu benestar un 4,8 (mitjana), lluny del 5,3 del global de la població catalana.

ue_rural.gif

Les incerteses però s’esvaeixen quan ens referim al comportament polític i electoral del rerepaís català, molt en la línia de les societats rurals de tradició conservadora, però igualment molt arrelat a la terra i a les demandes del país. Mirant les dades del darrer baròmetre del CEO (novembre de 2012) observem un món rural molt favorable a CiU (i en menor mesura també a ERC).

intencio_rural.gif

El suport a la independència ofereix, fins i tot, un matís menor: dues de cada tres persones que viuen al món rural hi votarien a favor.

referendum_rural.gif

Incerteses i certeses doncs d’un món fortament castigat, que sembla que miri amb més esperança que la resta de la població un futur en llibertat.

1 comentari

  • La radiografia electoral del 25N – Ara.cat

    25/11/2012 18:33

    […] 7. L’eterna crisi del món rural (enllaç) […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús