Aturats: desesperats i amb poca fam política

La cara més dura de la crisi l’estan patint els catalans que han perdut la feina. La situació econòmica, les retallades dels governs d’Artur Mas i Mariano Rajoy, l’austeritat pública i els esforços de contenció del dèficit no només no han evitat la sagnia que pateix el mercat laboral català sinó que tot apunta que l’han empitjorada. Durant els darrers anys, la destrucció de llocs de treball ha estat vertiginosa i avui tenim una taxa d’atur que ja arriba al 22,6%; entre els joves de setze a vint-i-quatre anys la xifra s’enfila a un dramàtic 49%. La dimensió d’aquesta situació només es pot copsar si tenim en compte que una quarta part de les llars catalanes (26,2%) tenen tots els seus membres desocupats. Precisament en un context de disminució de les ajudes socials i els serveis públics, el risc d’exclusió social és molt elevat. Per aquest motiu, aquesta situació, en molts casos perllongada en el temps, ha erosionat les expectatives d’uns aturats que segons les dades del CEO consideren majoritàriament que la situació econòmica no millorarà a curt termini. Només un de cada deu aturats veu amb optimisme les perspectives econòmiques futures.

El pessimisme dels aturats catalans es tradueix en un distanciament cap a la política considerable. Mentre més d’un 43% afirma que no sap què votarà i un 8% ja ha decidit que no dipositarà cap butlleta a l’urna el proper 25N. El càstig a CiU, que entre aquest col·lectiu recull una intenció de vot deu punts menor que en el conjunt dels catalans, no sembla que l’aprofiti l’oposició socialista ni la resta de partits amb representació parlamentària (si bé és cert que ICV millora la intenció de vot entre aquest col·lectiu, les diferències són molt petites). En canvi, les dades del CEO mostren una mobilització cap a noves opcions polítiques com la CUP, que triplica la intenció de vot entre els aturats superant –en intenció de vot directa, la que es declara– a formacions amb representació parlamentària com PP, C’s o SI.

intencio_aturats.gif

En conjunt, les dades indicarien un desplaçament dels aturats catalans cap a una insatisfacció política orfe de representació, cap a la recerca de propostes alternatives en matèria econòmica i social. I a buscar tot un nou futur per començar. Si fem un cop d’ull a la qüestió d’un hipotètic referèndum de secessió, observem que el suport a la independència continua essent majoritari entre els aturats.

ref_aturats.gif

Ara bé, les raons econòmiques a l’hora de defensar-la pesen bastant més que pels catalans que encara conserven la feina. Per aquells que s’han quedat sense feina, la independència sembla ser l’esperança dels que anhelen un futur més pròsper, però també un ordre social més just.

afavor_aturats.gif

1 comentari

  • A mña visión sobre as elecciósn ao Parlament de Catalunya de onte 25 de novembro. | Calidonia Hibernia

    26/11/2012 14:42

    […] pola independencia de todos os segmentos da poboación catalá. De entre eles destaco o dos parados, os empresarios, os nados fora de Cataluña, os inmigrantes estranxeiros,  e os novos […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús