Del mileurisme a l’atur

Hi va haver una època que el jovent tenia nòmina de quatre dígits nets mensuals. Érem a principis dels 2000, a l’Espanya de l’especulació desbocada que inflava una bombolla immobiliària monumental. Una època en la qual es va popularitzar amb força la figura del mileurista. Un col·lectiu que, segons el mateix mileurisme, era l’encarnació de les expectatives frustrades d’un jovent que havia estudiat carrera i màster però havia de sobreviure fent feines precàries. Algú els havia dit que si feien colzes arribarien lluny i aleshores s’adonaven que allò no només havia estat un engany sinó un camí equivocat. Els companys que havien fet botifarra a l’ESO i la selectivitat tenien contractes fixos i hores extra ben pagades. Es criticava amb força un país que no generava llocs de treball per uns títols que s’esgrogueïen a la paret de l’habitació de casa dels pares. I és que el mileurisme va ser un veritable precursor: les vaques grasses no casaven amb un país que rebutjava als seus treballadors més formats.

Però la crítica mileurista va quedar curta, molt curta. Si les expectatives que els havien dut a estudiar carrera i el màster eren fum, les vaques grasses que envejaven tenien ales. Avui és una minsa quarta part dels joves catalans (de 16 a 29 anys) la que supera els mil euros mensuals, mentre la resta estan inactius, a l’atur o fan la viu-viu cobrant quatre xavos d’aquí i d’allà. Si la darrera generació de mileuristes va aconseguir encadenar feines diverses per anar passant, la present ha quedat evocada a l’atur o a marxar a l’estranger, potser per servir cafès a Londres.

edat_mileuristes.gif

Avui en dia, entre aquells que no arriben a cobrar mil euros el patró de vot és força similar al majoritari. Aquest fet resulta sorprenent si tenim en compte que són un col·lectiu desafavorit i que generalment se situa molt a l’esquerra a les enquestes. El percentatge d’indecisos és del voltant del 40%, idèntic al del conjunt dels ciutadans, mentre que la seva intenció de vot mostra un suport sòlid a CiU. D’altra banda, observem que dintre d’aquest segment la intenció de votar en blanc triplica el de la resta de població. A més, es tracta d’un sector amb un percentatge alt de persones que ja han decidit no acudir a les urnes el proper 25 de novembre.

intencio_mileuristes.gif

En canvi, pel que fa al projecte secessionista, aquest conserva un suport majoritari: un 55% dels mileuristes votarien a favor de la independència, percentatge pràcticament idèntic al del conjunt del país. Els mileuristes del passat són els precaris i aturats d’avui. I els que encara arriben als quatre dígits, malden per sortir-se’n. Això sí, ja no envegen a ningú, ells són els privilegiats. Si més no, entre el jovent.

referendum_mileuristes.gif

1 comentari

  • La radiografia electoral del 25N – Ara.cat

    25/11/2012 18:28

    […] 11. Del mileurisme a l’atur (enllaç) […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús