Arxiu del dimecres, 21/11/2012

El color polític dels ‘nous catalans’

dimecres, 21/11/2012

Tot i que el fenomen de la globalització o la integració europea han esborrat les fronteres per als capitals, les mercaderies o els serveis, les persones que emigren encara topen amb restriccions importants. Votar, és a dir, formar part de la comunitat política, és avui una activitat reservada gairebé amb exclusivitat als que disposen de nacionalitat. S’argumenta que els nouvinguts necessiten un procés d’adaptació política i de “coneixement” dels debats i del saber fer polític de l’entorn al qual aterren. Això sí, des del primer dia se’ls exigeixen altres drets com ara fer la declaració de la renda.

Poc èmfasi, però, es posa en el fet que aquesta restricció també té conseqüències sobre els fills dels nouvinguts. En bona mesura la socialització política es produeix en el si de la família. Per tant, si la família no té accés al vot, com acaben actuant políticament els fills del 17,5% de catalans que han nascut a l’estranger? A dia d’avui la resposta que es pugui donar és encara parcial, atès que bona part d’aquests fills o filles són encara molt joves per votar. No obstant això, en tenim algunes indicacions positives: el seu interès per la política és semblant al del conjunt de la població i el coneixement dels líders catalans o la seva opinió sobre les institucions tampoc varia massa.

La intenció de vot, en canvi, mostra algunes variacions: un suport ostensiblement menor a CiU i lleugerament major cap al PSC, ICV i el PP. És però, un col·lectiu més indecís, fet que podria reequilibrar els suports finals.

intencio_pestrangers.gif

Quant el referèndum per a la independència, el sí és encara majoritari (45,81%), tot i que els que votarien en contra creixen fins el 27%. Així mateix, no s’observa una àmplia desmobilització entre els fills de pares estrangers: la intenció d’abstenir-se en un eventual referèndum és només tres punts més alta. Són catalans perquè viuen i treballen a Catalunya. I no voten opcions pròpies que trenquen el sistema partidista: simplement voten tan bé o tan malament com la resta dels seus conciutadans.

referendum_pestrangers.gif

De percepcions i realitats

No obstant això, un perill assetja aquesta “normalitat” que s’observa en el comportament electoral: els “nous catalans” que les darreres dècades han vingut al nostre país –ells o els seus fills- hauran de conviure en una societat en què la immigració es polititza del dret i del revés. Les dades mostren que aquest fenomen és especialment intens en algunes viles catalanes. El març del 2010 el CEO realitzava la pregunta següent: “De cada 100 persones que viuen a la seva ciutat/poble, quantes creu vostè que han nascut fora de Catalunya?”. En contades excepcions la xifra donada és inferior a la real (% immigració extret de l’Idescat).

percepcio_immisreals.gif

Per exemple, a Olot els ciutadans perceben que prop del 40% de la població de la seva ciutat és immigrada, gairebé el doble que la xifra real (20.4%). A Manlleu la xifra percebuda d’immigració és dues vegades més alta que la real. Una tendència que es repeteix a tot arreu, però és més intensa en algunes poblacions, com Sabadell, L’Hospitalet o Badalona. Preguntin-se ràpidament: per què? Mirin el consistori o els discursos dels partits i en tindran la resposta.

————————

En l’edició d’ahir de l’article vàrem publicar, per error, taxes d’immigració per municipi que no eren correctes. Les xifres ja han estat subsanades. No obstant això, el canvi en els valors no altera les conclusions de la part final: gairebé a tot arreu la percepció de la immigració és més elevada que el percentatge real. Gràcies per la comprensió.