El color polític dels ‘nous catalans’

Tot i que el fenomen de la globalització o la integració europea han esborrat les fronteres per als capitals, les mercaderies o els serveis, les persones que emigren encara topen amb restriccions importants. Votar, és a dir, formar part de la comunitat política, és avui una activitat reservada gairebé amb exclusivitat als que disposen de nacionalitat. S’argumenta que els nouvinguts necessiten un procés d’adaptació política i de “coneixement” dels debats i del saber fer polític de l’entorn al qual aterren. Això sí, des del primer dia se’ls exigeixen altres drets com ara fer la declaració de la renda.

Poc èmfasi, però, es posa en el fet que aquesta restricció també té conseqüències sobre els fills dels nouvinguts. En bona mesura la socialització política es produeix en el si de la família. Per tant, si la família no té accés al vot, com acaben actuant políticament els fills del 17,5% de catalans que han nascut a l’estranger? A dia d’avui la resposta que es pugui donar és encara parcial, atès que bona part d’aquests fills o filles són encara molt joves per votar. No obstant això, en tenim algunes indicacions positives: el seu interès per la política és semblant al del conjunt de la població i el coneixement dels líders catalans o la seva opinió sobre les institucions tampoc varia massa.

La intenció de vot, en canvi, mostra algunes variacions: un suport ostensiblement menor a CiU i lleugerament major cap al PSC, ICV i el PP. És però, un col·lectiu més indecís, fet que podria reequilibrar els suports finals.

intencio_pestrangers.gif

Quant el referèndum per a la independència, el sí és encara majoritari (45,81%), tot i que els que votarien en contra creixen fins el 27%. Així mateix, no s’observa una àmplia desmobilització entre els fills de pares estrangers: la intenció d’abstenir-se en un eventual referèndum és només tres punts més alta. Són catalans perquè viuen i treballen a Catalunya. I no voten opcions pròpies que trenquen el sistema partidista: simplement voten tan bé o tan malament com la resta dels seus conciutadans.

referendum_pestrangers.gif

De percepcions i realitats

No obstant això, un perill assetja aquesta “normalitat” que s’observa en el comportament electoral: els “nous catalans” que les darreres dècades han vingut al nostre país –ells o els seus fills- hauran de conviure en una societat en què la immigració es polititza del dret i del revés. Les dades mostren que aquest fenomen és especialment intens en algunes viles catalanes. El març del 2010 el CEO realitzava la pregunta següent: “De cada 100 persones que viuen a la seva ciutat/poble, quantes creu vostè que han nascut fora de Catalunya?”. En contades excepcions la xifra donada és inferior a la real (% immigració extret de l’Idescat).

percepcio_immisreals.gif

Per exemple, a Olot els ciutadans perceben que prop del 40% de la població de la seva ciutat és immigrada, gairebé el doble que la xifra real (20.4%). A Manlleu la xifra percebuda d’immigració és dues vegades més alta que la real. Una tendència que es repeteix a tot arreu, però és més intensa en algunes poblacions, com Sabadell, L’Hospitalet o Badalona. Preguntin-se ràpidament: per què? Mirin el consistori o els discursos dels partits i en tindran la resposta.

————————

En l’edició d’ahir de l’article vàrem publicar, per error, taxes d’immigració per municipi que no eren correctes. Les xifres ja han estat subsanades. No obstant això, el canvi en els valors no altera les conclusions de la part final: gairebé a tot arreu la percepció de la immigració és més elevada que el percentatge real. Gràcies per la comprensió.

5 comentaris

  • nu

    21/11/2012 15:12

    A l’anuari de la immigració del CIDOB vam escriure un article sobre els discursos electorals a les municipals 2011. Durant la seva elaboració, vam haver d’eliminar explicacions causals perquè no trobavem una variable que correlacionés amb un discurs exclusiu/inclusiu i el color del consistori. CiU i PSC tenen un discurs que varia molt segons el municipi, a diferència de PP, ICV i ERC que són més consistents i uniformes (i per descomptat PxC). Per exemple, i això va en contra del gràfic, CiU va tenir un discurs molt positiu a BCN, Terrassa, o Figueres, mentre que no tant a Reus o Vic. El PSC, a Reus, Lleida va tenir un discurs més aviat excloent de la immigració, mentre que (mini-punt per a Pere Navarro) a Terrassa, Barcelona va tenir un discurs molt inclusiu. A Barcelona el discurs sobre immigració és molt positiu, i de fet el consistori té consens entre partits pel que fa a la política d’immigració. Inclús el PP, deixant de banda dues sortides de to durant la campanya, va emetre un discurs de perfil més baix que en altres llocs com Badalona, Reus o Lleida en el cas de Barcelona. En definitiva, que no és tant senzill d’explicar ;)

  • Martí

    21/11/2012 20:08

    Els números i el gràfic no quadren amb Olot.

  • Toni Rodón

    21/11/2012 23:36

    Martí,
    Arreglat. Gràcies.

  • La radiografia electoral del 25N – Ara.cat

    25/11/2012 18:33

    […] 12. El color polític dels ‘nous catalans‘ (enllaç) […]

  • A mña visión sobre as elecciósn ao Parlament de Catalunya de onte 25 de novembro. | Calidonia Hibernia

    26/11/2012 14:31

    […] catalá. De entre eles destaco o dos parados, os empresarios, os nados fora de Cataluña, os inmigrantes estranxeiros,  e os novos electores.Outra referencia inexcusable para seguir o que pasou foi o blog Piedras de […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús