Abstenció diferencial, suport diferencial

Catalunya ha canviat força la darrera dècada i els tòpics que solíem utilitzar per a analitzar-ne la política han quedat obsolets. Eren llocs comuns les idees d’un rerepaís, el que trepitjava en Pujol amb les xiruques i el rasclet, vist com l’hàbitat natural de CiU; o un cinturó metropolità que simbolitzava la lluita obrera i el graner de vots socialistes i comunistes. Aquesta divisió entre la Catalunya urbana i el rerepaís s’ha anat desdibuixant amb el pas dels anys fins a ser més aviat una rèmora del passat. La transversalitat dels principals partits polítics catalans, transformats en allò que es diu en anglès com catch-all parties (partits que s’adrecen a tot l’electorat i no a un nínxol concret) o la creixent heterogeneïtat del país hi ha ajudat. Les dades mostren com el patró d’intenció de vot a zones urbanes és gairebé calcat al patró de vot que presenta el conjunt del país.

intencio_urbans.gif

Ara bé, certs fenòmens, com el de l’abstenció diferencial, perduren. A Catalunya s’acostuma a fer servir aquest concepte per explicar que els mals resultats dels partits d’esquerres en les eleccions catalanes és culpa de l’abstenció: concretament de la gent d’esquerres més identificada amb Espanya, que vota menys en els comicis catalans que en els estatals. I és cert que l’abstenció diferencial continua marcant el vot a les zones urbanes, especialment a l’àrea metropolitana. Un perfil de votant de centre-esquerra, d’identitat més espanyola que catalana i que viu a les perifèries de les capitals catalanes, especialment de Barcelona, es mobilitza molt més per a votar a les eleccions generals que als comicis per escollir el Parlament. Enguany no sembla que aquesta abstenció diferencial hagi de desaparèixer sinó tot al contrari, tal i com les darreres enquestes del CEO ens mostren, podria ser una clau important dels més que probables mals resultats electorals del PSC.

abstencio_urbans.gif

El PSC i l’abstencionisme

Aquests electors metropolitans havien estat monopolitzats tradicionalment per un PSC a qui la campanya, marcada precisament per la qüestió nacional, l’ha agafat sense tenir resolt l’encaix amb Espanya. Per alguns, si l’equip de Pere Navarro malda per superar els mals resultats de 2010 amb Montilla –que a hores d’ara seria tot un èxit–, és perquè no han aconseguit atreure un electorat que voldria una aposta ferma contra la secessió. Amb tot, l’abstenció diferencial ens deia que, tradicionalment, aquestes persones d’esquerres s’abstenien perquè en les eleccions catalanes la qüestió nacional els deixava fora de lloc. Passats trenta anys i amb partits i discursos nacionals de tots colors, es pot seguir mantenint aquest discurs? Dit d’una altra manera, aquests abstencionistes votarien al PSC si aquest els oferís un discurs “menys catalanista”? Probablement la resposta tingui més a veure amb com alguns volen que sigui el socialisme català i no tant amb el que ha passat realment.

referendum_urbans.gif

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús