La CUP i el tercer eix

Les eleccions de diumenge són certament excepcionals. Els eixos que ens ajudaven a simplificar la política catalana – la qüestió nacional i la qüestió social – han estat sacsejats pel tomb secessionista del catalanisme i per una crisi econòmica i social molt profunda respectivament. Però tal com apuntava fa dies en Joan Subirats, aquestes també podrien ser les eleccions d’un tercer eix: el que podem anomenar de la “qüestió democràtica”. La qüestió democràtica planteja, als seus extrems, una escissió entre els que proposen una esmena a la totalitat del model econòmic i polític vigent i els que legitimen l’status quo. Allò que Subirats anomena, de manera més laxa, la divisió entre la vella forma de fer política, la dels partits establerts, i la nova forma de fer política, la dels moviments socials. La CUP aspira a marcar el seu perfil en aquest eix. El programa rupturista en termes nacionals i socials que planteja, juntament amb el fet que és una força extraparlamentària movimentista, l’ajuden a fugir dels dos eixos tradicionals. Doncs bé, a l’espera dels resultats de diumenge al vespre, les enquestes preelectorals que tenim ens indiquen que estaria aconseguint el seu objectiu. El perfil d’electorat que comença a dibuixar i el seu posicionament respecte la política ens dóna pistes sobre aquest tercer eix cupaire.

El famós 1,58% d’intenció de vot que publicava el CEO al darrer baròmetre, ampliat uns dies més tard per diverses enquestes, no és pas homogeni. Diversos sectors dupliquen o fins i tot tripliquen la intenció de vot: especialment els aturats, els treballadors del sector públic o els joves. Tot i que les xifres cal prendre-les amb cautela a causa del baix nombre de casos que apareixen en les enquestes (prop de 40 en el millor dels casos), els resultats no difereixen molt d’allò que hom podria deduir fent observació directa de la campanya que ha fet la candidatura. Sabem que l’espai de l’independentisme d’esquerres té competidors directes, com ERC o ICV i SI en menor mesura per raons diferents, en canvi el tercer eix no. Només ICV ha marcat un perfil clar en aquest aspecte, per exemple aquests dies feia campanya amb un representant de Syriza, però l’escissió amb els moviments socials que va comportar el seu pas per la conselleria d’Interior és encara força recent.

intenciovot_cup.gif

En general, aquesta mobilització d’un vot que reivindica situar a l’agenda política les demandes dels moviments socials ha estat etiquetada com a “antisistema” o “antipolítica”. Ara bé, si fem cas de les dades que tenim sembla ser tot al contrari: la política interessa, i molt, a les persones que declaren que votaran a la CUP. I és que tal com recordaren l’enyorat Paco F. Buey i Jordi Mir els antisistema són les persones que consideren dolent el sistema econòmic i polític actual ja siguin economistes de prestigi, okupes o jubilats.

cup_interesref.gif

La mobilització d’aquest tercer eix antisistèmic que reivindica una nova forma de fer política és el que caracteritzaria un electorat, el de la CUP, que només coneixíem al terreny municipal que és precisament on els grans eixos perden pes. En unes eleccions parlamentàries amb més d’un 40% d’indecisos, quan som a molt pocs dies de la cita a les urnes, la mobilització d’aquest eix fa que els resultats siguin força imprevisibles ara mateix. Aquí és on tot apunta que la CUP és jugarà l’entrada al Parlament, si més no és on té menys competidors.

6 comentaris

  • Camí cap al 25N: CUP-AE, que la pressa no ens faci entrebancar | Cercle Gerrymandering

    24/11/2012 0:46

    […] Però la CUP-AE sí que pot, a diferència dels partits del sistema, arribar a un tipus de votants que han estat condemnats, per diversos motius, a ser abstencionistes estructurals (Indymedia fins i tot ha publicat una irònica guia per ensenyar-los com votar), insatisfets o exclosos per la limitada oferta electoral catalana. Temia que les enquestes postelectorals em traguessin la raó, el que no sabia és que els amics d’El Pati Descobert me la donarien abans de les eleccions. […]

  • tià mercader

    25/11/2012 0:21

    extremistes son els que tenen comptes a Suissa, els que fan retallades, els que privatitzen transport i sanitat, els de la CUP som gent normal i equilibrada

  • Breu tractat sobre la CUP, el populisme i el mite del Cavall de Troia | Cercle Gerrymandering

    28/01/2013 13:10

    […] meridiana claredat el tercer eix. En l’esmentat article pre-electoral de Carles A. Foguet i en el de El Pati Descobert se’ns confirma que la base social i electoral de la CUP respon de s… Allò que la politologia moderna anomena outsiders: joves, aturats, precaris i en general exclosos […]

  • El encaje del Bloque Nacionalista Galego en el tercer eje

    08/03/2013 12:45

    […] eje es necesario iniciar el trabajo desde abajo, desde la política municipal, ahí donde, según apuntan Toni Rodon y Marc Sanjaume, los dos grandes ejes pierden peso. Allí donde la formación tenga […]

  • Les CUPs i el tercer eix | refractari

    27/11/2013 11:02

    […] després, el Pati descobert, reprenia aquesta idea a La CUP i el tercer eix i apuntaven que aquest tercer eix, més enllà de la “manera de fer política”, es […]

  • El crecimiento de Podemos

    02/06/2014 7:32

    […] Este partido asambleario, independentista, socialista, ecologista y anti-patriarcal tiene actualmente 3 escaños en el Parlament de Cataluña y todas las encuestas apuntan a que duplicará su representación en unas eventuales elecciones. Aunque su diputado David Fernández es objeto frecuente de atención por sus intervenciones en la cámara, el partido tiene una honda raigambre local. Nacida de la unión de pequeños grupos independentistas, movimientos locales y “casals” okupas en 1987, su representación local no ha dejado de crecer la última década. Ya fuera integrada en plataformas o en solitario la(s) CUP obtuvieron 20 concejales en 2003, los duplicaron en 2007 y superaron el centenar en 2011 tras presentarse solo en 80 municipios, politizando el llamado eje crítico con el sistema. […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús