La integració política dels “altres catalans”

Des de fa dècades, Catalunya és terra d’acollida. Una part important dels catalans no ha nascut al nostre país però hi ha fet arrels. Gairebé un 40% de la població catalana actual és nascuda o bé a l’estranger (17%), o bé a la resta de l’Estat (19%). Aquestes dades són el reflex d’un país que ha estat capaç d’integrar dues grans onades migratòries en la història recent: la que ara fa cinc dècades van protagonitzar les persones vingudes majoritàriament del sud d’Espanya; i la que durant els darrers dotze anys ha atret a persones d’arreu del món, majoritàriament del nord d’Àfrica i Amèrica Llatina però també de l’Europa de l’Est o del continent asiàtic.

Els altres catalans que retratà Paco Candel, es van integrar en un context socioeconòmic duríssim, a la recerca de feina i un ascensor social que va funcionar relativament bé. Però aquesta onada migratòria va arribar quan el país no disposava de mecanismes per a integrar-los a la llengua i la cultura pròpies. El retorn de la democràcia es va fer amb la convicció que calia preservar la cohesió social en una Catalunya plural i diversa. La integració política dels altres catalans sabem que fou un èxit, si bé és cert que fenòmens com l’abstenció diferencial han perdurat. Aquesta integració política es va fer majoritàriament través de les esquerres, que van liderar primer els comunistes i socialistes catalans. Experiments lerrouxistes, com el Partit Socialista d’Andalusia, aviat van quedar fora de joc davant d’ un projecte de país integrador. El pas dels anys, i les cites electorals, ha acabat dibuixant un perfil electoral dels nascuts a la resta de l’Estat que no queda gaire lluny del conjunt dels catalans.  Ara bé, fins al 2012 el vot d’aquest col·lectiu havia estat capitalitzat per un PSC que ha cedit terreny a la CiU de Justo Molinero i les visites a les cases regionals.

L’excepcionalitat dels comicis del proper diumenge ho és amb molta força per al col·lectiu nascut a la resta de l’Estat, principalment per a dues raons. En primer lloc, l’enfonsament del PSC pronosticat per les enquestes deixa orfes de referent polític molts votants que ara es declaren indecisos. En segon lloc, el procés sobiranista que plantegen aquestes eleccions ha tornat a situar el vincle amb Espanya al capdamunt de l’agenda política catalana. Aquest context, podria ser terreny fèrtil per a nous discursos lerrouxistes, com el de C’s, o per a un espanyolista com el que planteja el PP català. Les dades de les quals disposem rebaten aquesta possibilitat. Ni PP ni C’s presenten una tendència alcista entre aquest col·lectiu.

intencio_nascutsCCAA.gif

En canvi, tot i rebutjar la secessió, la meitat dels catalans nascuts a la resta de l’Estat espanyol consideren que el grau d’autonomia que té Catalunya és insuficient.

ref_nascutsaltresCCAA.gif

Filant més prim, observem que el 34,1% aposta per una Espanya federal i el 14,5% ho fa per la secessió. Un projecte de país integrador, que mantingués vincles amb la resta de l’Estat, convenceria els catalans de Candel i exclouria la demagògia lerrouxista, tal com Catalunya ho ha fet en el passat.

autonomiasuficient_nascutsaltresCCAA.gif

1 comentari

  • A mña visión sobre as elecciósn ao Parlament de Catalunya de onte 25 de novembro. | Calidonia Hibernia

    26/11/2012 17:47

    […] todos os segmentos da poboación catalana. De entre eles destaco o dos parados, os empresarios, os nados fora de Cataluña, os inmigrantes estranxeiros,  e os novos electores. Números que serven para deitar algúns […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús