Arxiu del diumenge, 25/11/2012

La radiografia electoral del 25N

diumenge, 25/11/2012

Han estat 16 dies i 16 radiografies electorals. Uns dies en els quals hem fet de periodistes, d’analistes d’última hora i de (fracassats) dissenyadors. 16 radiografies electorals publicades al diari ARA, basades en uns perfils concrets i magníficament complementades amb una entrevista de Mònica Terribas i l’anàlisi del programa electoral de Jordi Muñoz.

Passada la campanya, una cosa és clara: ens ho hem passat la mar de bé. I, sobretot, esperem haver aportat el nostre gra de sorra perquè entenguéssiu la societat catalana i, sobretot, el seu comportament electoral. Per aquells que us hagueu perdut algun article, us en fem un resum:

1. Els jubilats, un col·lectiu estratègic (enllaç)

2. La Catalunya que estudia i que vota diferent (enllaç)

3. Xoc de trens a la parròquia (enllaç)

4. Treballadors per compte propi: sobirania fiscal i de tot tipus (enllaç)

5. Els assalariats: fer pinya en temps de crisi (enllaç)

6. Revolta a la finestreta: el vot de càstig dels funcionaris als governs (enllaç)

7. L’eterna crisi del món rural (enllaç)

8. Aturats: desesperats i amb poca fam política (enllaç)

9. Amb eina però sense feina (enllaç)

10. El fals tòpic dels industrials en contra del sobiranisme (enllaç)

11. Del mileurisme a l’atur (enllaç)

12. El color polític dels ‘nous catalans‘ (enllaç)

13. Abstenció diferencial, suport diferencial (enllaç)

14. L’elector novell vota més independentista i d’esquerres (enllaç)

15. La integració política dels ‘altres catalans‘ (enllaç)

16. Els votants d’ahir i d’avui: on eren i on són (enllaç)

Els votants d’ahir i d’avui: on eren i on són

diumenge, 25/11/2012

La societat catalana està en ple procés de canvi. Els esdeveniments polítics i socials dels darrers anys s’han precipitat a gran velocitat. El mapa polític relativament estable de les darreres dècades ha patit una transformació vigorosa, amb l’entrada en escena de nous partits i l’esfondrament d’altres.

Tradicionalment s’ha considerat que en la determinació del vot hi conflueixen, a grosso modo, dos grans grups de factors: els conjunturals i els ideològics. Mentre que els primers es considerava que podien canviar de manera prou ràpida en el temps (per la incidència de l’economia, de casos de corrupció, la irrupció de noves propostes polítiques…), els segons es creien força estables i poc subjectes al moment històric. Per entendre’ns: si una persona era d’esquerres, era difícil que esdeveniments polítics, positius o negatius, li canviessin la ideologia d’un dia per l’altre; si era nacionalista català tebi, el sentiment era probable que es mantingués de manera prou estable al llarg de la seva vida.

Si ens remetem a les dades però, veiem que en els darrers anys aquest patró s’està esquerdant. Tal i com es desprèn dels baròmetres del CEO, els ciutadans de Catalunya se situen en l’actualitat lleugerament més a l’esquerra en comparació a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010. Aquesta tendència és especialment manifesta entre els votants de CiU, probablement fruit de l’eixamplament de la seva base electoral amb la incorporació, aquest 2012, de votants més centristes. Per la resta de partits cal ressaltar una lleugera centralització del votant d’ERC (en línia amb el discurs de la nova executiva del partit) i un lleuger viatge d’ICV cap a postures més d’esquerres. Comptat i debatut però, estem davant de canvis de poca rellevància.

Què succeeix amb l’eix nacional? Si ens fixem en l’evolució de les preferències territorials dels catalans observem com, del 2010 al 2012, hi ha hagut un canvi molt marcat. Aquest canvi és especialment notori entre els votants de CiU i ICV, partits que en l’última legislatura s’han sumat al carro del dret de decidir i que aposten per la celebració d’un referèndum. En el cas d’ERC aquesta evolució fa que en l’actualitat la pràctica totalitat dels seus votants es mostrin partidaris de l’estat propi. Per contra, molt poca variació s’observa entre els votants de PP i C’s. Finalment, les dades pel PSC ens mostren com, a diferència del que ha succeït en el conjunt de la societat catalana, els votants del 2012 tenen un perfil més espanyolista que el 2010. El PSC ha perdut les bases de suport electoral més catalanistes mentre que ha mantingut en major mesura aquell votant de perfil més centralista.

eix_bidimensional.jpg

Temps de canvis vertiginosos. L’any 2010 molts analistes pensaven que havien estat unes eleccions estranyes. Argumentaven que molts votants s’havien “desviat” del camí de sempre i que el temps tornaria a posar tothom al seu lloc. Tot sembla indicar que no serà així. La descomposició de l’esquerra, l’apuntalament de noves opcions polítiques i la fortalesa d’algunes de velles fan preveure un escenari nou per a la política catalana del futur. Aviat en sabrem els interrogants, els del 25N i els s’obriran a partir de l’endemà.