Arxiu del dilluns, 26/11/2012

Política catalana en majúscules

dilluns, 26/11/2012

Moments excepcionals, resultats excepcionals. Aquests no només han estat uns comicis diferents, en el to i en la forma, sinó que han trencat un dels grans fenòmens sobre els quals pivotava el vot dels catalans de les últimes dècades: l’abstenció diferencial.

D’acord amb aquest fenomen, s’havia demostrat que molts ciutadans decidien participar a les eleccions generals, mentre que es quedaven a casa quan hi havia en joc el Govern de la Generalitat. Aquest diumenge, però, l’abstenció diferencial es podria finalment haver esquerdat amb una  participació que ha pujat 11 punts i que ha estat més alta que en moltes eleccions estatals.

Però, preguntem-nos, què ha implicat això? Ha perjudicat realment al bloc del dret a decidir? Un gràfic senzill ens pot ajudar a entendre-ho. A sota hi poden veure la relació entre el creixement del vot sobiranista respecte el 2010 (gràfic de les Y) i l’augment de la participació (eix de les x) en cadascuna de les comarques (considerem vot sobiranista l’any 2012 com CiU, ERC, ICV, SI i CUP i l’any 2010 CiU, ERC, ICV, SI, RCat, Des de Baix). S’observa clarament com un augment de la participació comporta una davallada dels vots sobiranistes. És a dir, allà on la participació ha pujat més, els vots al bloc a favor del dret a decidir han pujat menys.

difsobiranistes.gif

Malgrat la sensació d’expectatives frustrades, els resultats tenen també una altra lectura. Fixin-se que, malgrat que la participació no hagi jugat a favor, el vot sobiranista segueix creixent. És a dir, malgrat l’activació dels espanyolistes PP i C’s, el sobiranisme segueix sent majoria: sumen 344.735 vots més que no el 2010.

Un gràfic que podria confirmar conclusions anteriors: la fuga de CiU podria haver vingut del sector més espanyolista o anat cap a ERC, però els seus resultats relatius semblen ser fruit, sobretot, de la mobilització de l’electorat més espanyolista. De fet, CiU, partit que ha governat en un context de crisi i de retallades dures, només perd 90.000 vots respecte l’any 2010.

difvots.gif

Una anàlisi d’urgència, doncs, que confirma altres estudis anteriors: tot apunta que la gran fuga de CiU no podria haver anat tant cap a ERC (que també), sinó cap a d’altres partits de caire espanyolista, sobretot a les zones urbanes i perifèries de ciutats grans. En conjunt, el percentatge de vots cap a partits sobiranistes creixen a tot arreu, excepte al Baix Llobregat, Tarragonès, Vall d’Aran i Vallès Occidental.

Necessiteu un  mandat democràtic”, es repetia durant la campanya. Passada l’ebullició electoral, cal preguntar-se: on som realment? La gran diferència respecte el passat és l’essència de les paperetes. Allò que significaven i allò que signifiquen ara. Ara sabem de quina força parteix el sobiranisme i en quina posició de partida se situa. Tenim un país divers, amb un lideratge debilitat, però més d’un 60% dels catalans ha votat per la sobirania. S’exercirà?