Política catalana en majúscules

Moments excepcionals, resultats excepcionals. Aquests no només han estat uns comicis diferents, en el to i en la forma, sinó que han trencat un dels grans fenòmens sobre els quals pivotava el vot dels catalans de les últimes dècades: l’abstenció diferencial.

D’acord amb aquest fenomen, s’havia demostrat que molts ciutadans decidien participar a les eleccions generals, mentre que es quedaven a casa quan hi havia en joc el Govern de la Generalitat. Aquest diumenge, però, l’abstenció diferencial es podria finalment haver esquerdat amb una  participació que ha pujat 11 punts i que ha estat més alta que en moltes eleccions estatals.

Però, preguntem-nos, què ha implicat això? Ha perjudicat realment al bloc del dret a decidir? Un gràfic senzill ens pot ajudar a entendre-ho. A sota hi poden veure la relació entre el creixement del vot sobiranista respecte el 2010 (gràfic de les Y) i l’augment de la participació (eix de les x) en cadascuna de les comarques (considerem vot sobiranista l’any 2012 com CiU, ERC, ICV, SI i CUP i l’any 2010 CiU, ERC, ICV, SI, RCat, Des de Baix). S’observa clarament com un augment de la participació comporta una davallada dels vots sobiranistes. És a dir, allà on la participació ha pujat més, els vots al bloc a favor del dret a decidir han pujat menys.

difsobiranistes.gif

Malgrat la sensació d’expectatives frustrades, els resultats tenen també una altra lectura. Fixin-se que, malgrat que la participació no hagi jugat a favor, el vot sobiranista segueix creixent. És a dir, malgrat l’activació dels espanyolistes PP i C’s, el sobiranisme segueix sent majoria: sumen 344.735 vots més que no el 2010.

Un gràfic que podria confirmar conclusions anteriors: la fuga de CiU podria haver vingut del sector més espanyolista o anat cap a ERC, però els seus resultats relatius semblen ser fruit, sobretot, de la mobilització de l’electorat més espanyolista. De fet, CiU, partit que ha governat en un context de crisi i de retallades dures, només perd 90.000 vots respecte l’any 2010.

difvots.gif

Una anàlisi d’urgència, doncs, que confirma altres estudis anteriors: tot apunta que la gran fuga de CiU no podria haver anat tant cap a ERC (que també), sinó cap a d’altres partits de caire espanyolista, sobretot a les zones urbanes i perifèries de ciutats grans. En conjunt, el percentatge de vots cap a partits sobiranistes creixen a tot arreu, excepte al Baix Llobregat, Tarragonès, Vall d’Aran i Vallès Occidental.

Necessiteu un  mandat democràtic”, es repetia durant la campanya. Passada l’ebullició electoral, cal preguntar-se: on som realment? La gran diferència respecte el passat és l’essència de les paperetes. Allò que significaven i allò que signifiquen ara. Ara sabem de quina força parteix el sobiranisme i en quina posició de partida se situa. Tenim un país divers, amb un lideratge debilitat, però més d’un 60% dels catalans ha votat per la sobirania. S’exercirà?

Etiquetes

9 comentaris

  • Roger Buch

    26/11/2012 18:33

    Molt bé!! ara el tema està en veure si aquest electorat “espantat” de l’àrea metropolitana que havia votat CiU és recuperable pel catalanisme!

  • Lluís Solanes

    26/11/2012 19:16

    El punt de partida matemàtic sembla interessant. Per curiositat, sembla que al primer gràfic hi ha molta dispersió. Quina és l’autocorrelació de la recta de regressió?
    Salut!

  • davis

    26/11/2012 19:33

    Per als que no han pogut votar és tot un acte de respecte considerar la derivada de vots respecte la participació. Els resultats aboquen a la prudència…

  • Miquel

    27/11/2012 3:37

    Amb quines dades afirmeu que “més d’un 60% dels catalans ha votat per la sobirania”? D’altra banda, potser és una obvietat, però si justament estem parlant de participació, aquest percentatge és de catalans que han votat i no el tant per cent que sigui dels catalans. No?

  • Josep

    27/11/2012 8:41

    Els que hem votat ICV som independentistes, federalistes o simplement preocupats per la justicia social?

  • Matilde Mateu

    27/11/2012 9:38

    L’observació de resultats específics en meses electorals concretes poden ajudar: en zones de classe de renda alta i mitjana alta, incrementa el vot de C’s arribant a ser tercera força (Ciu, Pp, C’s). En zones de classes populars de l’entorn metropolità també tenen una considerable presència (a Badia del Vallès supera a Ciu). Potser una observació de composició de classe afinaria una mica més la interpretació.

  • Toni Rodón

    27/11/2012 11:39

    Lluís,
    La correlació entre les variables és de -0.33 (significativa al 99%).
    Miquel,
    Quan diem això no ens refermi al gràfic, sinó a les dades en general.
    Josep,
    Hem sumat ICV al bloc del dret a decidir basant-nos en allò que tenen al seu programa electoral.
    Matilde,
    Gràcies per la idea. De mica en mica anirem fent coses més específiques. Gràcies!

  • 25N: L’hègira socialista – Ara.cat

    19/12/2012 23:10

    […] cert que el trencament de l’abstenció diferencial ha frenat la caiguda, i la fuga de vots cap a d’altres formacions ha resultat menys intensa del […]

  • 25N: L’amarga victòria de CiU – Ara.cat

    24/12/2012 10:02

    […] repartir entre Esquerra (un 14%) i, en proporcions menors, a d’altres formacions. També tenim indicis, però, que CiU hauria caigut més allà on la participació va pujar més i que la indecisió va […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús