Arxiu del dimecres, 28/11/2012

Com pot acabar això? Una hipòtesi sobre la negociació per formar govern

dimecres, 28/11/2012

Gairebé tothom ha coincidit en la idea que el Parlament resultant de les eleccions de 2012 és més complex que el que van crear les eleccions de 2010. Les negociacions per formar govern o per constituir una majoria parlamentària de govern es preveuen complexes i a hores d’ara diversos escenaris semblen plausibles. Com poden anar aquestes negociacions? Fer prediccions és difícil, però per tractar d’entendre el procés que s’obre ara pot ser útil mirar de descomposar les negociacions i pensar quines preferències tindrà cada actor en cada escenari. D’aquesta manera ens podem fer una idea de com poden anar les negociacions, i de quin serà el resultat més probable en cada situació.

Primera Fase, negociació a CiU: Consulta o marxa enrere

La hipòtesi que defensem ací és que hi haurà dues fases de negociació. La primera té lloc a dins de Convergència i Unió i el seu entorn polític, mediàtic i econòmic. És la lluita per decidir si el compromís amb la consulta segueix endavant en els termes plantejats per Mas i, per tant, s’hi pot posar data, o no. Sectors vinculats a UDC i al poder econòmic i mediàtic aquests dies aposten obertament per frenar el procés i fer marxa enrere en el gir sobiranista, mentre que la direcció de CDC assegura estar disposada a seguir endavant en els termes previstos, apel·lant a l’àmplia majoria sobiranista. Si s’imposa l’opció consulta, la negociació prioritària es farà entre CiU i ERC, mentre que si finalment els partidaris de la marxa enrere aconsegueixen imposar la seva tesi, CiU haurà de prioritzar la negociació amb el PSC.

Segona fase, escenari consulta: Negociació CiU-ERC

Si de la primera negociació se’n desprén una opció per seguir endavant amb la convocatòria d’una consulta en aquesta legislatura, s’imposa la negociació entre ERC i CiU.

En cas que CiU estigui en condicions de posar data a un referèndum i es pugui comprometre a realitzar-lo amb o sense autorització de l’estat, ERC es veurà abocada a entrar a la negociació i tindrà molta pressió per no abandonar-la, ja que la celebració d’un referèndum sobre la independència és una de les seves raons de ser. La preferència d’ERC per la celebració d’un referèndum és molt forta. Tanmateix, en aquesta negociació, ERC tindrà com a solució preferida la de garantir la consulta i liderar, alhora, l’oposició. És l’escenari que maximitza l’assoliment dels seus objectius polítics (referèndum) sense sacrificar les seves expectatives electorals de futur.

Això no és cap secret, ja que els dirigents d’Esquerra insisteixen aquests dies que la imatge d’un cap de la oposició i un president convocant plegats un referèndum tindria molta força. La lògica d’aquesta preferència per involucrar-se el mínim imprescindible al govern té a veure amb tres factors: el primer són les males experiències d’Esquerra, que quan ha participat com a força minoritària en governs encapçalats per altres formacions, ja sigui CiU o el PSC, ha pagat sempre un preu molt alt electoralment. El segon és la percepció que governar en temps de crisi pot perjudicar-los electoralment en el futur, sobretot en relació a la posició de liderar l’oposició, que és percebuda com una gran oportunitat per ERC. I el tercer factor és la distància en les posicions socioeconòmiques defensades pels republicans i les de CiU.

Per tant assumim que Esquerra prioritza, en primer lloc, el seu gran objectiu polític (el referèndum), que l’aboca a negociar i arribar a un acord en cas que CiU pugui mantenir el seu compromís, i en segona instància les seves expectatives electorals de futur, que portaran els republicans a buscar el mínim compromís possible. Sembla que els republicans no donen molt de pes, en aquesta ocasió, als eventuals beneficis en forma de quotes de poder que obtindrien si participessin en un govern de coalició.

Per contra, CiU ha deixat clar que prefereix el govern més estable possible i compartir el desgast. Prefereix sacrificar alguns càrrecs a canvi d’estabilitat al govern i de compartir els costos electorals de l’ajust pressupostari que s’espera. Per tant, les preferències d’ERC i CiU segueixen lògiques oposades: mentre que CiU prefereix una coalició a acords parlamentaris, Esquerra té una forta preferència per mantenir-se fora del govern. Podem representar les preferències dels dos actors a la gràfica següent

prefs ERC_CiUlog.png

El que evidencia aquesta gràfica és que la solució més probable és una opció intermedia entre un govern de coalició i una Esquerra a l’oposició. Quina serà, a priori, la millor solució per als dos actors? On es troben les preferències d’un i un altre? Molt probablement serà el grau de compromís mínim per part d’ERC que CiU estigui disposada a acceptar per no renunciar a la consulta. Possiblement estarà més a prop d’un pacte parlamentari de legislatura, per bé que CiU pressiona per un govern de coalició i Esquerra per un acord menys vinculant.

Segona fase, escenari marxa enrere: Negociació CiU-PSC

Pel que sentim de boca de l’entorn de Mas, la negociació amb ERC és prioritària. Però sabem també que hi ha fortes pressions en una altra direcció: aparcar l’aposta per fer ja la consulta, amb o sense autorització, i mirar cap al PSC.

Si a CiU s’imposés aquesta opció, l’escenari de negociació es faria entre CiU i el PSC. És un escenari més complicat perquè l’estructura de preferències del PSC és diferent a la d’Esquerra. D’entrada, la pressió per no abandonar la negociació és menys forta, i d’altra banda, el PSC és una formació més pragmàtica que ERC i amb una orientació més centrada en assolir el poder (office-seeking). Per això esperem que, mentre que les preferències de CiU seguiran sent lineals, creixents amb l’estabilitat del govern, les del PSC seguiran un patró en forma d’U: L’opció preferida serà el govern de coalició (pels beneficis en forma de càrrecs i quotes de poder) o l’oposició (per evitar el desgast), mentre que les solucions intermèdies, que contribueixen en graus diferents al desgast electoral sense proveir els beneficis de participar al govern, seran les menys preferides pel PSC.

Si en l’anterior escenari, ERC té difícil estripar la baralla perquè l’incentiu de la consulta és molt fort, en aquest segon cas podem pensar que els socialistes es debatran entre el tot o res. Potser podrien entrar en la negociació pactes en altres institucions com la Diputació de Barcelona, i matisarien una mica aquesta dicotomia. En tot cas, per tant, sembla que es tractaria a priori d’una negociació més incerta que podria acabar trencant-se o, per contra, acabar en un pacte de govern de coalició, tal com demanen aquests dies més o menys obertament sectors econòmics i empresarials. Les preferències dins del PSC no són homogènies, i hi ha sectors que prioritzen els càrrecs mentre que d’altres semblen apostar per maximitzar les expectatives electorals de futur.

prefs CiU_PSC.png

Per tant, ara cal esperar a que al si de CiU s’hi consolidi una opció clara per la consulta o, per contra, la majoria acabi optant per la marxa enrere. Un cop estigui clar això, si ens trobem en la primera situació, podem esperar probablement una solució intermèdia, potser a mig camí entre un pacte de legislatura i el suport puntual d’ERC al govern. Per contra, si ens situem en l’escenari de la marxa enrere –que ara sembla menys probable però que no es pot en cap cas descartar- assistirem a una negociació, difícil, entre CiU i el PSC que, molt possiblement, es plantejarà en termes de ‘caixa o faixa’.