Com pot acabar això? Una hipòtesi sobre la negociació per formar govern

Gairebé tothom ha coincidit en la idea que el Parlament resultant de les eleccions de 2012 és més complex que el que van crear les eleccions de 2010. Les negociacions per formar govern o per constituir una majoria parlamentària de govern es preveuen complexes i a hores d’ara diversos escenaris semblen plausibles. Com poden anar aquestes negociacions? Fer prediccions és difícil, però per tractar d’entendre el procés que s’obre ara pot ser útil mirar de descomposar les negociacions i pensar quines preferències tindrà cada actor en cada escenari. D’aquesta manera ens podem fer una idea de com poden anar les negociacions, i de quin serà el resultat més probable en cada situació.

Primera Fase, negociació a CiU: Consulta o marxa enrere

La hipòtesi que defensem ací és que hi haurà dues fases de negociació. La primera té lloc a dins de Convergència i Unió i el seu entorn polític, mediàtic i econòmic. És la lluita per decidir si el compromís amb la consulta segueix endavant en els termes plantejats per Mas i, per tant, s’hi pot posar data, o no. Sectors vinculats a UDC i al poder econòmic i mediàtic aquests dies aposten obertament per frenar el procés i fer marxa enrere en el gir sobiranista, mentre que la direcció de CDC assegura estar disposada a seguir endavant en els termes previstos, apel·lant a l’àmplia majoria sobiranista. Si s’imposa l’opció consulta, la negociació prioritària es farà entre CiU i ERC, mentre que si finalment els partidaris de la marxa enrere aconsegueixen imposar la seva tesi, CiU haurà de prioritzar la negociació amb el PSC.

Segona fase, escenari consulta: Negociació CiU-ERC

Si de la primera negociació se’n desprén una opció per seguir endavant amb la convocatòria d’una consulta en aquesta legislatura, s’imposa la negociació entre ERC i CiU.

En cas que CiU estigui en condicions de posar data a un referèndum i es pugui comprometre a realitzar-lo amb o sense autorització de l’estat, ERC es veurà abocada a entrar a la negociació i tindrà molta pressió per no abandonar-la, ja que la celebració d’un referèndum sobre la independència és una de les seves raons de ser. La preferència d’ERC per la celebració d’un referèndum és molt forta. Tanmateix, en aquesta negociació, ERC tindrà com a solució preferida la de garantir la consulta i liderar, alhora, l’oposició. És l’escenari que maximitza l’assoliment dels seus objectius polítics (referèndum) sense sacrificar les seves expectatives electorals de futur.

Això no és cap secret, ja que els dirigents d’Esquerra insisteixen aquests dies que la imatge d’un cap de la oposició i un president convocant plegats un referèndum tindria molta força. La lògica d’aquesta preferència per involucrar-se el mínim imprescindible al govern té a veure amb tres factors: el primer són les males experiències d’Esquerra, que quan ha participat com a força minoritària en governs encapçalats per altres formacions, ja sigui CiU o el PSC, ha pagat sempre un preu molt alt electoralment. El segon és la percepció que governar en temps de crisi pot perjudicar-los electoralment en el futur, sobretot en relació a la posició de liderar l’oposició, que és percebuda com una gran oportunitat per ERC. I el tercer factor és la distància en les posicions socioeconòmiques defensades pels republicans i les de CiU.

Per tant assumim que Esquerra prioritza, en primer lloc, el seu gran objectiu polític (el referèndum), que l’aboca a negociar i arribar a un acord en cas que CiU pugui mantenir el seu compromís, i en segona instància les seves expectatives electorals de futur, que portaran els republicans a buscar el mínim compromís possible. Sembla que els republicans no donen molt de pes, en aquesta ocasió, als eventuals beneficis en forma de quotes de poder que obtindrien si participessin en un govern de coalició.

Per contra, CiU ha deixat clar que prefereix el govern més estable possible i compartir el desgast. Prefereix sacrificar alguns càrrecs a canvi d’estabilitat al govern i de compartir els costos electorals de l’ajust pressupostari que s’espera. Per tant, les preferències d’ERC i CiU segueixen lògiques oposades: mentre que CiU prefereix una coalició a acords parlamentaris, Esquerra té una forta preferència per mantenir-se fora del govern. Podem representar les preferències dels dos actors a la gràfica següent

prefs ERC_CiUlog.png

El que evidencia aquesta gràfica és que la solució més probable és una opció intermedia entre un govern de coalició i una Esquerra a l’oposició. Quina serà, a priori, la millor solució per als dos actors? On es troben les preferències d’un i un altre? Molt probablement serà el grau de compromís mínim per part d’ERC que CiU estigui disposada a acceptar per no renunciar a la consulta. Possiblement estarà més a prop d’un pacte parlamentari de legislatura, per bé que CiU pressiona per un govern de coalició i Esquerra per un acord menys vinculant.

Segona fase, escenari marxa enrere: Negociació CiU-PSC

Pel que sentim de boca de l’entorn de Mas, la negociació amb ERC és prioritària. Però sabem també que hi ha fortes pressions en una altra direcció: aparcar l’aposta per fer ja la consulta, amb o sense autorització, i mirar cap al PSC.

Si a CiU s’imposés aquesta opció, l’escenari de negociació es faria entre CiU i el PSC. És un escenari més complicat perquè l’estructura de preferències del PSC és diferent a la d’Esquerra. D’entrada, la pressió per no abandonar la negociació és menys forta, i d’altra banda, el PSC és una formació més pragmàtica que ERC i amb una orientació més centrada en assolir el poder (office-seeking). Per això esperem que, mentre que les preferències de CiU seguiran sent lineals, creixents amb l’estabilitat del govern, les del PSC seguiran un patró en forma d’U: L’opció preferida serà el govern de coalició (pels beneficis en forma de càrrecs i quotes de poder) o l’oposició (per evitar el desgast), mentre que les solucions intermèdies, que contribueixen en graus diferents al desgast electoral sense proveir els beneficis de participar al govern, seran les menys preferides pel PSC.

Si en l’anterior escenari, ERC té difícil estripar la baralla perquè l’incentiu de la consulta és molt fort, en aquest segon cas podem pensar que els socialistes es debatran entre el tot o res. Potser podrien entrar en la negociació pactes en altres institucions com la Diputació de Barcelona, i matisarien una mica aquesta dicotomia. En tot cas, per tant, sembla que es tractaria a priori d’una negociació més incerta que podria acabar trencant-se o, per contra, acabar en un pacte de govern de coalició, tal com demanen aquests dies més o menys obertament sectors econòmics i empresarials. Les preferències dins del PSC no són homogènies, i hi ha sectors que prioritzen els càrrecs mentre que d’altres semblen apostar per maximitzar les expectatives electorals de futur.

prefs CiU_PSC.png

Per tant, ara cal esperar a que al si de CiU s’hi consolidi una opció clara per la consulta o, per contra, la majoria acabi optant per la marxa enrere. Un cop estigui clar això, si ens trobem en la primera situació, podem esperar probablement una solució intermèdia, potser a mig camí entre un pacte de legislatura i el suport puntual d’ERC al govern. Per contra, si ens situem en l’escenari de la marxa enrere –que ara sembla menys probable però que no es pot en cap cas descartar- assistirem a una negociació, difícil, entre CiU i el PSC que, molt possiblement, es plantejarà en termes de ‘caixa o faixa’.

Etiquetes

3 comentaris

  • OLIVA

    28/11/2012 13:23

    SOC UNA DONA DEL POBLE,JUBILADA I AMB ATURATS A CASA. I NO HI VEIG CAP CAMI DESBROSSAT:
    A :PACTE ERC.CiU= IMTERVENCIO INMEDIATA,”ESPAÑA ENTRA EN COLERA”
    B: CiU,SOL AMB RECOLÇAMENT= NOVAS ELECCIONS.
    C:SI VOTEM DE NOU,MES PROBLEMAS,ERC.PERDERA VOTS A RAIG..PODEM PERDRE ESCONS INDEPENDENTISTES………

  • jmones

    28/11/2012 16:07

    Jordi, em sembla molt encertada la teva anàlisi. Jo penso de manera molt semblant a tu. De tota manera m’agradaria afegir uns matisos.

    En primer lloc, estic d’acord que la decisió de si continuar o no amb l’aposta sobiranista és prèvia a CiU. Tanmateix, aquesta priorització d’un o altre pacte, pot canviar en el transcurs de la negociació. És a dir, un mal pacte amb ERC o PSC, encara que CiU hagués prioritzat aquella opció, pot fer canviar la preferència.

    Això crec que és important i que és una eina que ha d’ajudar CiU a aconseguir un bon pacte. És més, inclús per fer possible algun pacte. Escollir un soci primer i després haver-hi de pactar afegeix molta pressió i el dificulta.

    El segon matís és que en el cas CiU+ERC atribueixes l’estabilitat del govern a un desig de CiU. Jo crec que l’estabilitat del govern és una condició sine qua non per a la realització del procés, no un desig. L’estabilitat d’un govern en aquesta crisi, imaginem-nos com pot ser duent a terme un procés d’autodeterminació. Ja hem vist què ha passat en campanya.

    És a dir, en una negociació, a banda de les opcions declarades per uns i altres, s’han de matitzar les preferències per la viabilitat.

    Opino que un govern amb ERC a l’oposició pactant només l’agenda nacional no és viable. El referèndum ha trencat ja a la legislatura passada pactes sobre l’altre eix. No hi ha geometries variables possibles. En això coincideix tothom. També ERC. Encara que digui el que digui per maximitzar el seu resultat, el que importa en una negociació no és el que dius, sinó la versemblança del que estàs dient. I en això jo crec que el possible pacte no comença amb acords puntuals sinó en acords estables. I per això matisaria el que tu consideres com a opció intermitja. O acord estable (encara que sigui per etapes) o coalició. I un cop aquí l’estira i arronsa és pel catàleg de polítiques, que també pot ajudar a configurar la decisió entre una o altra opció de marc de pacte (a més vinculació d’ERC, més cessió en polítiques de CiU).

    El tercer matís és que penso que el PSC potser podria tenir un altre incentiu per al pacte a banda dels que comentes. Seria el fet de poder aparcar el tema nacional (dissimulat en una aposta per una negociació dins de la legalitat) i, d’aquesta manera, poder obviar el debat nacional dins del PSC. Sembla que el PSC l’obviarà igualment, però així podrien fer-ho a un cost molt més baix.

  • Albert

    28/11/2012 18:41

    no estic d’acord que el pacte de govern sigui imprescindible. CiU ha de tornar a llegir els resultats electorals, la gent no ha votat en clau independentista exclusivament, si fos així haguèssin optat per un partit amb majoria absoluta que no tingués problemes per dur el procés endavant, en canvi han optat per reforçar i fins i tot fer entrar forces d’esquerres que també són independentistes o que estan d’acord amb fer un referèndum.
    Els resultats de PP i C’s, opino que s’han d’interpretar en clau de reacció a un debat que ha entrat als canals d’informació dels votants del PP i el PSOE que no voten a les catalanes o que no els hi donen tanta imporància, i tot aix`en mig de la pitjor desfeta del PSC. Per tant l’espanyolisme ha trobat el seu sostre a Catalunya, en el moment de maxima mobilització no aconsegueix situar els seus partits en la majoria parlamentària.
    Així doncs CiU no pot pretendre que qualsevol dels socis que el poden acompanyar ho facin de grat, ja que dels independentistes o a favor d’un referendum tots són d’esquerres. Però no d’esquerres com el PSC sinó seriosament. El missatge d’ICV en campanya ha estat clar contra les retallades. el missatge d’ERC també, independència si, receptes neoliberals no.

    Si CiU realment aspira a tenir socis de govern estables no pot pretendre que la primera opció sigui socis de govern, i si vol pactes ha d’entendre que s’enemistarà amb tots els que li han pagat la campanya electoral. ja que haurà d’abandonar la majoria del seu programa.

    Per altra banda el canvi del mapa polític no és una flor d’estiu, s’ha d’emmarcar en la tendència sociològica cap a l’esquerra que de forma desordenada està vivint aquest país des de la època del tripartit.

    No pot pretendre amenaçar ERC o PSC o IC que si no entren a govern hi haurà retallades i no hi haurà consulta. És un farol que ningú es creu i se li atribuiria la responsabilitat del fracàs encara que segueixi tenint tot el grup Gadó disposat a partir-se la cara i la credibilitat.

    O CiU assumeix que s’han acabat els plans d’austericidi o dificilment trobarà socis de govern.

    Per altra banda No és cert que sense un govern estable no es pugui fer el procés, entre altres coses per que no s’ha votat un govern d transició, s’ha votat un parlament i prou. El que se li demana a aquest parlament és la fi de les retallades i la realització d’un referendum, i per a la segona demanda no cal un govern fort, cal un acord del Parlament.

    un cop iniciat el referendum i el procés ja es farà un altre govern amb un únic objectiu que no serà governar sinó crear un nou estat.

    No cal que donem per bona tota la propagand Convergent, si volen recuperar credibilitat que parlin de fer el referendum, és el que li han demanat els seus votants a cada míting i a les urnes.

    CiU no té massa assumit que l’era espanyola ha acabat, la pot fer correr o endarrerir-la però els canvis dels mapes electorals són bastant clars en aquest sentit

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús