El puzle català

Així d’entrada, les eleccions de diumenge van trencar dos rècords. El primer, l’afluència a les urnes. El rècord de participació electoral fa que les eleccions del 25N ja puguin qualificar-se d’històriques. Es va trencar, de fet, el sostre històric aconseguit l’any 1984 (64,4%). Prova que la mobilització va ser excepcional és que la xifra de diumenge va ser més elevada que en moltes convocatòries estatals.

Dit això, hi ha un altre aspecte que ha passat més desapercebut: la fragmentació del Parlament català. En aquest aspecte també s’han trencat sostres. Les eleccions de diumenge han provocat el Parlament més fragmentat des de la Transició. L’anàlisi del clàssic índex de Laakso i Taagepera (1979) ens ajudarà a veure-ho visualment (gràfic de sota). És bo recordar que aquest instrument té en compte el percentatge de vots obtinguts per cadascun dels partits, més que no pas quants partits polítics han obtingut representació. L’anàlisi de l’evolució 1980-2012 és reveladora: la fragmentació resultant d’aquestes eleccions és la més elevada de totes, més que l’any 1980, rècord històric fins diumenge. En el gràfic s’observa que l’augment del nombre efectiu de partits va paral·lel a la fragmentació que es dóna a les circumscripcions de Barcelona i Tarragona, les més proporcionals. Hi ha ajudat a bastament el fet que CiU hagi perdut pes en aquests districtes.

enepcat.gif

Per tant, les eleccions ens han donat una paleta amb més colors que mai. Ara bé, estem parlant d’una xifra elevada o més aviat baixa? Un cop d’ull fora les nostres fronteres ens hi ajudarà. El següent gràfic de barres representa el nombre efectiu de partits en diferents països del món (i en diferents eleccions recents). Observin que en nombroses latituds el nombre de partits és més baix: Canadà, Alemanya o el Regne Unit, per exemple. En canvi, Catalunya (o, més ben dit, les eleccions d’aquest diumenge) se situaria més aviat en el grup de països amb un nombre efectiu de partits elevat. En aquesta mostra de països, només Taiwan, els Països Baixos, Letònia, Israel i la República Txeca tenen un nombre de partits més elevats.

enepcomparat.gif

Ara bé, cal no confondre pomes amb peres. Tenir més partits en el Parlament no implica necessàriament ni més inestabilitat ni més polarització. Tot depèn. Fonamentalment de la capacitat d’arribar a acords i de la cultura de coalicions i de pactes. I aquí no hi ha una poció màgica. Només sabem que, més enllà de la importància de les relacions personals, els programes electorals d’alguns partits s’assemblen més del que sovint queda reflectit als mitjans. Si més no en l’aspecte sobiranista, que ara ha entrat curiosament en les converses pels pactes, malgrat que el dia abans dels comicis semblava que seria un aspecte que quedaria fora de la taula de negociacions. Curiositats de l’endemà d’unes eleccions.

Etiquetes

8 comentaris

  • Pedro Riera

    30/11/2012 13:10

    home, dir que la fragmentacio partidista no esta associada amb major inestabilitat gubernamental em sembla una mica agoserat. Pero en fi

  • Toni Rodón

    30/11/2012 14:49

    Hola Pedro!
    Sí, bé, tens raó, volia dir “necessàriament”. N’he introduït el matís!

  • Miquel Pucurull

    30/11/2012 18:38

    Interessant. Com són sempre els vostres estudis, que segueixo de fa temps.
    Ajuden a veure clar moltes coses.
    L’enhorabona.

  • Toni Rodón

    01/12/2012 16:45

    Miquel,
    Moltes gràcies! Nosaltres també som uns grans fans de les teves dades de curses! Bé, de les dades i de l’esport en si mateix!

  • ianF

    02/12/2012 16:18

    Bon estudi qu’em confirma que vivim en un pais plural, vital i democratic.
    Sento angoixa, pobresa i aburriment quan viatjo a Franca o Madrid, on l’individu es nomes un nombre amb molts deures sensa drets.
    Catalunya amics, el millor pais del Mediterrani!
    //*// Hem de cercar proteccio militar de UK per garantir la transicio politica futura.
    Els britanics estimen a Catalunya i no la vol modifiar ni eliminar el seu idioma.
    Son amics de confianca que no ens traicionaran com els Espanyols o Francesos.
    Visca la transicio pacifica cap a l’independencia!

  • ianF

    03/12/2012 23:11

    Inacceptable l’intent de Wert de marginalitzar el Catala. Si no ho va aconseguir el seu mestre Franco…
    Em costa creure que Duran sigui cristia. Jesus mai va traicionar els seus.
    Wert i Duran dimissio!
    Felicitats a Ernest Maragall per la seva coherencia. La seva nova formacio creixara segurament.
    Referendum ja amics//*//

  • ianF

    06/12/2012 11:43

    Canvi de Passaport?
    Fa nomes un mes que vaig descobrir els vostres estudis estadistiques, els trovo molt utils.
    Pero fa mes d’un any que pregunto als catalans a casa i quan viatjo si canviarian de passaport si tingue l’ocasio de fer-ho.(La pregunta es evidentment una mica provocativa, ja “qu’em veuen venir” i la ironia garantida..)
    Pero diuen gaire be tots que si!
    Despres pregunto quina passaport voldrian.
    Contestan de tot tambe, alguns simplement diuen: un de Catalunya Independent, altres qualsevol altre qu’espanyol…
    Pero concretament si haguessin d’escollir una altre nacionalitat existent ara, el “guanyador” seria USA! seguit de Australia, Canadenc, Andorra, UK, Italia, Suis, Irlandes, NZ, Frances, Alema, .. Fins i tot Portugues, Polac, Kosovar…
    El meu estudi personal no te gaire relevancia scientifica, per aixo voldria que vosaltres aclari
    amb un estudi fet amb almenys 1000 persones, que en pensan els catalans sobre aquest tema.
    Gracies si ho veieu factible.
    Ian

  • ianF

    11/12/2012 19:28

    A Espanya li va be la simple dicotomia PSOE/PP. Molt similars per cert.
    A Catalunya seria impensable. Som massa plurals o potser massa individualistes. No consentim certes actituts per exemple la de Duran ultimament, doncs som un poble en transicio. Els espanyols ens diran que no sabem el que volem, li contestem que si que sabem el que no volem…
    Ben curios es el que intenta fer Aznar. Quan mes ens intenta dividir, mes pinya fem contra ell.
    No s’adona que ell mateix es la principal rao que volem separarnos d’Espanya.
    En cada casa catalana aquest homenet el coneixem com el que intenta eliminar la nostra llengua, identitat i opulencia. Ens vol reduir a espanyols.
    Pero si el seu heroi Franco no ho va aconseguir..
    //*// ara referendum amics!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús