Independència, per fer què? Cinc apunts escocesos

Els resultats electorals del passat 25N faran necessari el debat que plantejava el professor Jordi Galí en aquest article. No hi ha dubte a hores d’ara sobre la legitimitat democràtica del procés de sobirania a casa nostra, però també és cert que les majories parlamentaries que caldrà formar per a dur-lo a terme (CiU, ERC, PSC, ICV, CUP?) posen sobre la taula la pregunta de Galí: independència, per fer què?

Una aportació valuosa a aquest debat, en el context escocès, el trobem al document A Just Scotland que acaba de publicar la STUC, l’òrgan que agrupa els sindicats majoritaris a Escòcia amb més de 630.000 militants. Tot i que, no hem d’oblidar que el posicionament sindical apareix en un escenari democràtic en que la consulta sobre la independència d’Escòcia ja ha estat acordada entre Londres i Edimburg i ha entrat en la fase de debat sobre el(s) projecte(s) polític(s). En tot cas, la STUC ha realitzat diversos estudis i assemblees per tal de plantejar-se quina posició adopten sobre la consulta, el resum d’aquestes discussions (i dels grans dubtes que plantegen) pot ser molt valuós a casa nostra per a sindicats i partits:

1) Més sobirania, sense posició.  La STUC no defensa una posició sobre el futur constitucional (en termes de Sí o No). Sembla ser que la majoria de membres estan a favor de més sobirania i que queden enrere els anys de suport incondicional al Laborisme. Però ni l’independentisme, ni l’unionisme els acaben de seduir. Recorden que una vegada convocat el referèndum no té sentit aparcar el debat sobre les polítiques econòmiques post-procés.

2) Volen informació. El document fa una reivindicació clara perquè durant els propers mesos hi hagi un debat real, amb dades a la mà i estudis clars, que plantegi què s’està votant exactament amb el Sí i el No. Si bé el model d’Estat propi està força desenvolupat (si més no agafant el programa de l’SNP), no sé sap ben bé quines implicacions tindria el No (més autonomia status quo).

3) Un criteri: més justícia social. Els sindicats escocesos plantegen de manera unànime que donaran suport a la mesura que promogui més justícia social. Fan constar expressament que aquest objectiu es prioritza al criteri de creixement econòmic i es fonamenta en els treballs de Richard Wilkinson i Kate Pickett.   

4) Crítica a la Yes Campaign (SNP). Si bé reconeixen que un argument central per a l’SNP per defensar  l’Estat propi és el rebuig a les polítiques econòmiques de Londres, afirmen que sovint les millores previstes en l’estat de benestar s’han defensat per l’increment de recursos que derivarien de la secessió i no pas de la redistribució de riquesa al nou estat.

5) Crítica a la No Campaign (anomenada Better Together, “millor junts”).  Els sindicalistes recorden que el discurs negatiu cap al projecte de secessió no serà suficient i volen saber: (a) si l’alternativa a la independència és disposar de més poders autònoms per Escòcia; (b) si la coalició de partits de la campanya (Liberals, Conservadors, Laboristes) serà capaç d’articular una proposta alternativa que dibuixi una Escòcia més justa al nou disseny institucional; tot plegat tenint en compte que el No inclou tories i libdems (la coalició de govern a Londres)

Etiquetes

1 comentari

  • ianF

    03/12/2012 22:57

    Scotland fa temps que no te idioma propi, sino ja s’hauria independentitzat fa segles.
    Son mes orgullosos qu’els Catalans.
    Com Catalunya es mes desitjable com territori qu’Escocia, el pragmatisme catala s’ha imposat envers les forces militars franceses i espanyols. Han esperat amb paciencia, seny i dignitat que sigui possible la llibertat sensa la fonca de les armes.
    Em costa creure que Duran sigui cristia, la traicio no es tipic del caracter de Jesus.
    Wert i Duran dimissio!
    Refendum ja amics//*//

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús